La Barcelona del futbol
Una exhaustiva exposici¨® a l¡¯antiga f¨¤brica Oliva Art¨¦s explora l¡¯impacte del m¨®n del futbol en la fisonomia urban¨ªstica i moral de la capital catalana
Juan Torres Vilanova, fart, demana per escrit a l¡¯Ajuntament de Barcelona que l¡¯autoritzi a pintar a la fa?ana del 250 del carrer de C¨°rsega un r¨¨tol que digui: ¡°No es permet embrutar ni jugar a pilota en aquesta paret¡±. ?s juliol del 1903 i el conflicte entre ve?ns i practicants d¡¯aquesta nova bogeria que anomenen futbol ja ¨¦s notable. Queda gaireb¨¦ un segle perqu¨¨ el president del FC Barcelona s¡¯atabali i digui que la ciutat ¨¦s la que porta el nom del club i no al rev¨¦s, per¨° l¡¯impacte d¡¯aquest esport en la fisonomia espiritual i f¨ªsica de la capital catalana ¨¦s tan obvi com inevitable.
El que va comen?ar com a distracci¨® d¡¯unes redu?des elits (majorment directius i enginyers anglesos membres, per exemple, del Reial Club de Regates), que practicaven a les seves exclusives instal¡¤lacions com el Vel¨°drom de la Bonanova o l¡¯Hip¨°drom, corre popularment com la mateixa pilota. No hi ha descampat que no s¡¯ocupi: als de Can Tunis ja es detecten partits el 1892; al que hi ha just davant de les primeres torres en construcci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia, el 1915; en un altre de Montju?c, abans de les obres de l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929, amb la f¨¤brica Casaramona de fons; en un de les Corts, amb un ramat de cabres negres d¡¯espectadores, el 1930... Per¨° tamb¨¦ s¡¯hi val en ple carrer, durant l¡¯hora del descans de la feina, com per exemple davant de la impremta Badia, el 1920: els m¨¦s ben vestits, amb mocador al cap, tots amb espardenyes de cordill.
No gaire millor equipats, per¨° s¨ª uniformats, van els xavals que juguen en un solar a prop de les Cotxeres de Sants, el 1977, animats per una pintada del Partit dels Treballadors de Catalunya (PTC), durant la mateixa d¨¨cada que dos equips ja d¡¯adults disputen una pilota a¨¨ria en un camp de terra envoltat per les massives edificacions perif¨¨riques de l¡¯escarpat barri de la Teixonera... Palaus i cabanes d¡¯un futbol galopant: el 1900, hi havia cinc camps de futbol p¨²blics i sis clubs (i 11 teatres); el 2000, els camps eren 31 i els clubs, 175 (teatres, 27). Fenomen, doncs, hiperconsolidat, com pot comprovar-se en la generosa exposici¨® Barcelona & futbol. El gran joc social del segle XX, que el Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona ha fet saltar al terreny de joc de l¡¯antiga f¨¤brica Oliva Art¨¦s del Poblenou.
El que va n¨¦ixer bressolat per les teories higienistes d¡¯inicis del XX (per exemple, hi ha un Manual de gimn¨¤stica higi¨¨nica del 1876 o l¡¯anunci ¡°Gimn¨¤stica per millorar la ra?a¡±, a Los Deportes, de maig del 1899) aviat va passar a ser un element clau de socialitzaci¨® i d¡¯identificaci¨® amb un territori, especialment despr¨¦s de l¡¯agregaci¨® a Barcelona de les viles lim¨ªtrofes: agafen m¨²scul i emotivitat l¡¯Europa (1907, al ja barri de Gr¨¤cia) i, el 1909, el J¨²piter (Poblenou), el Sant Andreu i el Martinenc (Sant Mart¨ª de Proven?als). El Sants arribaria el 1922, quan el futbol ja s¡¯havia convertit en espectacle de masses, doblegant els toros. La traducci¨® urban¨ªstica del fenomen: els camps de les Corts (1922, per a 22.000 espectadors); el de Sarri¨¤ (1923, 10.000 persones); el del Guinard¨® (1923, 19.000) o l¡¯Estadi de Montju?c (1929 i 60.000 persones).
Tanta gent en aquests camps afectar¨¤ la mobilitat urbana, amb tramvies i autobusos especials els dies de futbol, rancs perqu¨¨ van a vessar. Tamb¨¦ es donen ja els primers embussos de cotxes a la Diagonal, com recull una imatge sorprenent del 1925. Darrere d¡¯una professionalitzaci¨® que consolidar¨¤ la primera Lliga espanyola (1928-1929), els clubs es dividiran en els que poden fer el salt o no. Perqu¨¨ aix¨° ja ¨¦s una ind¨²stria:Samitier, a qui Carlos Gardel ja ha dedicat el tango Patadura que sona al Paral¡¤lel, protagonitza, des d¡¯una caricatura, un anunci del L¨¢piz Termosan, miracul¨®s per als cops, igual que B¨¤ssora popularitza la crema dental Kolynos i el primer ?ngel Mur, de la saga de massatgistes, el liniment Sloan. No gaire lluny hi ha Pel¨¦ en un anunci de Cacaolat al cartell del partit entre el Santos i el CF Barcelona de juny del 1963, gaireb¨¦ a tocar que Cruyff digui en els 70: ¡°Els meus pijames s¨®n Jim¡±.
El futbol va fer bones combinacions teva-meva amb l¡¯obrerisme i el catalanisme pol¨ªtic, plasmaci¨® de la seva capacitat de crear identitats i s¨ªmbols, com van patir a la seva pell, entre d¡¯altres, el J¨²piter o el Bar?a durant la dictadura de Primo de Rivera, en els anys 20. Despr¨¦s de la Guerra Civil, ¨¦s clar, va ser pitjor: la depuraci¨® sociopol¨ªtica va ser implacable, com mostra la verinosa carta que el club blaugrana va rebre perqu¨¨ es modifiqu¨¦s tant l¡¯escut (eliminar les quatre barres) com la placa als Ca¨ªdos que havia de lluir la fa?ana el 1939, en un altre dels encerts de l¡¯exposici¨® dirigida per Joan Roca i comissariada per Xavi Pujadas i Carles Santacana. Un m¨¦s ¨¦s l¡¯exhibici¨® de la m¨¤quina de ciclostil amb qu¨¨ el PSUC va imprimir els fulls volants que es van llan?ar el 1959 al camp del Bar?a per incitar a la vaga general de juny d¡¯aquell any.
L¡¯especulaci¨® urban¨ªstica, ¨¤lgida en l¡¯etapa de l¡¯alcalde Porcioles, brutal entre els 60 i 70, va provocar que els clubs modestos que no eren propietaris dels terrenys on jugaven haguessin de traslladar-se fora dels seus barris o, fins i tot, de la ciutat. Molts van resistir com van poder, refugiats socialment als bars, lloc tamb¨¦ de trobada per veure el futbol per un televisor que pocs tenien a casa. Per¨° sobretot van ser vivers de clubs, les demandes de camps i instal¡¤lacions esportives dels quals es van convertir en punta de llan?a de moviments ve?nals i les seves m¨²ltiples reivindicacions urban¨ªstiques. Jugaven, doncs, com a suplents dels titulars, els moviments sociopol¨ªtics aixafats per la clandestinitat.
Aquest m¨®n de contactes entre barris que generava el futbol i l¡¯oposici¨® i den¨²ncia a operacions urban¨ªstiques va quedar reflectit fins i tot en la literatura, amb obres que van des de Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1967), d¡¯un Paco Candel que utilitza la reivindicaci¨® del camp de futbol de Can Tunis com a met¨¤fora sociopol¨ªtica, a El delantero centro fue asesinado al atardecer (1988), de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, amb la mort d¡¯un jugador de futbol en el marc d¡¯una especulaci¨® immobili¨¤ria. Una imatge xocant: unes barraques a Riera Blanca, el 1958, des de les quals es divisa la silueta d¡¯un Camp Nou inaugurat nom¨¦s un any abans. La hist¨°ria, llarga: el Sants tancava el seu camp el 1964; Sarri¨¤ es demolia el 1997.
Mentre samarretes del Bar?a porten la marca i la ciutat a qualsevol rac¨® del Senegal, la identitat global no camufla els reptes locals: des del futur dels clubs m¨¦s modestos a si aquest q¨¹estionable ¡°urbanisme t¨¤ctic¡± de l¡¯Ajuntament de Barcelona permetr¨¤ el renaixement del futbol de carrer... i el de les inst¨¤ncies per poder pintar ¡°No es permet jugar a pilota en aquesta paret¡±.
¡®CELTAS¡¯, DONES I LGTB
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
