El nad¨® es diu J¨²lia

¡°Ahir a la nit vaig con¨¨ixer un argent¨ª. ?s cuiner, fa ioga, est¨¤ bo i ¨¦s molt maco...¡±. Aix¨ª va ser la primera vegada que la Paula em va parlar del Pablo.

Ho recordo a la perfecci¨®: Ella, acabada d¡¯aixecar, provava de desenredar-se un nus dels cabells amb el dit ¨ªndex. Amb lleganyes als ulls... badallava mentre explicava una nit que, encara no ho sabia, li havia de canviar la vida. El principi de la hist¨°ria la va explicar asseguda al terra d¡¯un apartament semibuit del barri del Guinard¨® (Barcelona), on tot just feia dos mesos ens acab¨¤vem de mudar. Ella tenia un vas de te que estrenyia fort amb les mans per escalfar-les. Feia bastant fred. Era el desembre del 2018. Entre bufades per no cremar-se la llengua, la Paula xarrupava i continuava descrivint el misteri¨®s argent¨ª: ¡°Treballa en un restaurant del Born. Ens vam con¨¨ixer al Mr. Robinson (un bar de copes). No s¨¦, de seguida vam connectar...¡±, prosseguia en la seva dol?a ressaca.

Ella tenia llavors 30 anys i ja en portava cinc vivint a Barcelona. Havia estudiat Dret a Palma, per¨° no va voler dedicar-se a les lleis. El seu objectiu era muntar un negoci d¡¯hostaleria, sector en qu¨¨ portava des dels 16. Havia desembarcat a la capital catalana el 2015. Va treballar de cambrera en restaurants de caixet. Va aprendre el millor i el pitjor de l¡¯ofici mentre estalviava diners a l¡¯espera de la seva oportunitat per fer el salt al m¨®n empresarial. Buscava una tirada d¡¯¨¨xit.

Paula en mascul¨ª ¨¦s Pablo. O Pablo en femen¨ª ¨¦s Paula, tant ¨¦s. Dir que les seves s¨®n hist¨°ries paral¡¤leles em sembla cursi. Per aix¨°, ho deixar¨¦ en qu¨¨, a part de compartir el mateix nom en tots dos sexes, la seva ¨¦s una hist¨°ria de semblances que va aconseguir convergir en el moment oport¨².

El Pablo va fer dimarts passat 39 anys. Nascut a C¨®rdoba (Argentina), es va matricular en Psicologia a la seva ciutat natal: ¡°Condici¨® indispensable perqu¨¨ et donin el carnet d'argent¨ª¡±, fa broma. Aviat va decidir canviar la psicoan¨¤lisi pels fogons. Va creuar el m¨®n per estudiar cuina. Es va estrenar al restaurant Lasarte-Oria de Berasategui, al Pa¨ªs Basc. ¡°Va ser com passar de portar un tricicle a conduir un Ferrari¡±, rememora avui. Tenia 23 anys i els anys posteriors va viure a tots els racons de la Pen¨ªnsula, tamb¨¦ a les illes. Va estar a Val¨¨ncia, Cadaqu¨¦s, Cadis, Tenerife, Mallorca i Ast¨²ries, abans d¡¯instal¡¤lar-se a Barcelona. En els seus ¨²ltims anys a la capital catalana, vivia en un petit ¨¤tic de l¡¯Eixample. Ell tamb¨¦ volia muntar el seu negoci algun dia.

Els que hagin compartit pis a la vintena en una ciutat aliena i gran com Barcelona saben de qu¨¨ els parlo quan dic que el que es forja entre prec¨¤ries parets i preus desorbitats ¨¦s, sobretot, una relaci¨® de confid¨¨ncies. La Paula i jo treball¨¤vem fins a la matinada i en sortir del diari jo acostumava a anar-la a buscar amb moto a la feina. Torn¨¤vem junts, obr¨ªem una ampolla vi i ens qued¨¤vem xerrant fins a les tantes. Ens vam con¨¨ixer b¨¦. Per la qual cosa no em vaig sorprendre quan als cinc mesos d¡¯haver conegut ¡°aquest cuiner argent¨ª¡±, em va dir que se n¡¯hi aniria a viure. Ja feia temps que me n¡¯havia adonat de la hist¨°ria.

Gaireb¨¦ un any despr¨¦s, el 9 de mar? del 2020, cinc dies abans de l¡¯estat d'alarma, la Paula em va citar en un bar per dir-me que estava embarassada. Vam seguir en contacte tots els mesos del confinament. Vaig veure la seva panxa cr¨¦ixer a trav¨¦s de fotos. A meitat de l¡¯embar¨¤s, em va explicar per tel¨¨fon que la seva idea era tenir la seva filla a Barcelona, per¨° que despr¨¦s volia ¡°tornar¡± a Mallorca. Tenien uns estalvis... i una idea clara de negoci. Era la seva tirada d¡¯¨¨xit.

Uns mesos despr¨¦s, la idea va cristal¡¤litzar en el Suqu¨ªa, una cafeteria vegetariana que en poc temps ja ha revolucionat el principi del carrer de vianants Blanquerna, al n¨²mero 61. El nom (Suqu¨ªa) es refereix a un fam¨®s riu de C¨®rdoba que el Pablo va posar en homenatge a la seva terra. Van reformar el local amb les seves mans. La propiet¨¤ria, una ve?na de tota la vida del mateix edifici, els va perdonar i rebaixar el preu els primers mesos. Havien tingut el valor de llogar el local enmig de les restriccions a la restauraci¨®.

Decorat a l'estil mallorqu¨ª (amb persianes i butaques t¨ªpiques) la Paula ha omplert el local de plantes i el Pablo de receptes m¨¤giques: en tot just quatre mesos ja estan pensant a contractar alg¨² perqu¨¨ no donen l¡¯abast. En poc temps, ja acumulen imatges i viv¨¨ncies remarcables. Com la dels troneres que els dissabtes al mat¨ª ressusciten gr¨¤cies als exquisits brunchs del Pablo. O la clienta que tenia un pollastre de mascota i anava al local perqu¨¨ l¡¯animal es podia amagar entre els testos. O el dia que una ve?na els va demanar que li deixessin emportar-se el seu nad¨® a casa ¡°una estoneta¡±. Li havien vingut ganes de cuidar la preciosa nena d¡¯ulls blaus que sembla que mai no plora perqu¨¨ sempre somriu.

El Pablo i la Paula s¨®n l¡¯exemple que els anomenats ¡°emprenedors¡± no nom¨¦s s¨®n els que viuen a Silicon Valley (EUA). Tamb¨¦ ho s¨®n els que viuen en petits pisos de grans ciutats i decideixen jugar-se-la a una carta fins i tot amb una nena acabada de n¨¦ixer perqu¨¨ una bona idea ¨¦s una bona idea i sempre val la pena.

Hi ha un dia que mai no oblidar¨¦. Va ser quan em van proposar de ser el padr¨ª de la seva filla. Feia sis mesos que el meu germ¨¤ havia mort en un accident i per primera vegada vaig tornar a creure que la vida s¨ª que es podia imposar a la mort.

Havia estat el primer testimoni de la seva hist¨°ria i ara em convidaven a formar-ne part. Es diu J¨²lia i t¨¦ 11 mesos.