El pintor que aspirava a crear nom¨¦s un quadre

Els pintors que cauen en l¡¯oblit despr¨¦s de morir, malgrat les cr¨ªtiques positives dels seus coetanis i les nombroses exposicions que van fer en vida, s¨®n molts. Un ¨¦s Miquel Vill¨¤ i Bassols (Barcelona, 1901 - el Masnou, 1988), considerat un dels millors i m¨¦s personals pintors catalans del segle XX, que malgrat ser rebut amb lloances despr¨¦s de la seva primera exposici¨® individual el 1927 i haver venut moltes de les seves obres, avui nom¨¦s ¨¦s present en l¡¯exposici¨® permanent de tres museus catalans: el de Montserrat, el Deu del Vendrell i el de Maricel de Sitges.

El Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) compta en el seu fons amb tres de les seves obres, entre les quals la impressionant L¡¯estable, una pintura mat¨¨rica feta el 1936 en qu¨¨ es veu un home munyint una enorme vaca en un estable. Per¨° cap d¡¯exposada. Encara bo que l¡¯obra d¡¯aquest pintor de llenguatge original ha tingut sempre un gran reconeixement dels col¡¤leccionistes que han adquirit les seves pintures des de fa anys. Una cinquantena, tamb¨¦ l¡¯enorme obra del MNAC, es poden veure a l¡¯exposici¨® Miquel Vill¨¤. La pintura sense atzar, que li dedica el Museu de Maricel de Sitges, fins al 26 de setembre, amb la intenci¨® de recuperar per al gran p¨²blic la seva personal obra i la seva interessant vida.

La culpa de la poca popularitat de Vill¨¤, la t¨¦ potser el mateix pintor, segons explica un dels comissaris de la mostra, juntament amb Susanna Portell; el conservador del museu de Sitges, Ignasi Dom¨¨nech: ¡°Va passar molt temps fora de Barcelona, la capital del petit m¨®n art¨ªstic catal¨¤, passant llargues estades durant els anys vint a diferents pa?sos de Sud-am¨¨rica, sobre tot Col¨°mbia, on el seu pare dirigia una sucursal de vins; despr¨¦s Par¨ªs i Amsterdam, per¨° tamb¨¦ Eivissa, la Pobla de Segur o Altea¡±. Per¨° tamb¨¦ el seu car¨¤cter discret i poc amic de l¡¯autopromoci¨® que l¡¯allunyava de les reunions d¡¯artistes, prossegueix Dom¨¨nech. Ho va explicar ell mateix, anys despr¨¦s: ¡°De tots els pintors que ¨¦rem all¨¤, potser els ¨²nics que pintaven realment ¨¦rem Josep Togores i jo; els altres es passaven el dia al caf¨¨, ocupats a trobar els diners per continuar fent el mateix¡±.

Encara que, com explica el comissari, era amic d¡¯artistes com Marcel Duchamp, amb qui jugava als escacs, i del galerista Dalmau, tan pendent de la modernitat, que li va organitzar la primera exposici¨® el 1927. Al visitant de la mostra el rep un retrat que li va fer la seva amiga Olga Sacharoff el 1951, en qu¨¨ se¡¯l mostra amb la seva inseparable pipa, com en la majoria de les fotografies i autoretrats que es poden veure a l¡¯exposici¨®.

I ¨¦s que Vill¨¤ dedicava bona part del temps al que m¨¦s li agrada: pintar, per¨° d¡¯una manera que mai es donava per satisfet i que el feia tornar una vegada i una altra a les seves obres per donar nous retocs. ¡°Moltes de les meves teles tenen cent o dues-centes sessions¡±. I per tant no deixava res a l¡¯atzar, com ressalta el subt¨ªtol de la mostra. I nom¨¦s firmava les seves obres ¡ªal dors de la tela, que acompanyava de la data i el lloc on s¡¯havia fet, amb la intenci¨® de ¡°no tacar¡± la pintura¡ª quan les venia, perqu¨¨ sempre considerava que estaven per acabar. ¡°No he tingut mai prou temps per pintar. Fins i tot ara que pinto tot el dia¡±, li va dir a Gabriel Ferrater en una conversa que va quedar escrita a Sobre pintura. De fet, remarca Dom¨¨nech, el pintor explicava que li hagu¨¦s agradat pintar nom¨¦s un quadre en tota la seva vida.

Al final, per sort no va ser aix¨ª i al cat¨¤leg editat per a l¡¯exposici¨® n¡¯hi ha reunits un centenar. Gaireb¨¦ ho aconsegueix amb Paisatge de la sabana, un enorme oli que hi ha a Sitges que va comen?ar el 1917 i va acabar el 1986 (dos anys abans de morir), despr¨¦s de gaireb¨¦ set d¨¨cades pintant-lo una vegada i una altra. ?s una de les quatre obres procedents de la Col¡¤lecci¨® Carmen Thyssen-Bornemisza que han viatjat a aquesta vila per a l¡¯exposici¨®.

Tamb¨¦ tornava als mateixos temes passats els anys. Com en les seves dues obres anomenades igual: La cuina, la primera pintada al voltant de 1939 i la segona entre 1949 i 1965, en qu¨¨ es veu la mateixa estan?a redecorada una mica i les mateixes dones, que han canviat els rols amb el pas dels anys. Veure-les les dues juntes a Sitges ¨¦s impressionant.

I ¨¦s que les obres de Vill¨¤ acaparen l¡¯atenci¨® per la seva contund¨¨ncia amb els colors vibrants i vius, perfectament estructurats dins l¡¯espai i, sobretot, amb la mat¨¨ria que fins i tot donen volum a les obres. ¡°Quan la pintura no s¡¯havia assecat posava el quadre a terra i feia que la terra i la palla s¡¯incorporessin a la tela¡±, assenyala Dom¨¨nech, davant les potes de les vaques que va pintar a L¡¯estable, d¡¯alguns dels seus paisatges amb pins del Masnou i dels camins de la Pobla de Segur, algunes de les localitats que estan omnipresents a les seves obres, en qu¨¨ va buscar passar la seva naturalesa essencial a la tela. ¡°Sempre penso en la natura, no en el meu quadre. De vegades, m¡¯entusiasma tant un motiu que estic pintant, que m¡¯aixeco de nit per passejar i tocar els arbres.¡± Unes pintures que, d¡¯altra banda, recorden, per la seva contund¨¨ncia moltes d¡¯Antoni T¨¤pies. ¡°Li tenia molt respecte¡±, apunta l¡¯expert.

L¡¯exposici¨® s¡¯acaba amb un dels seus ¨²ltims quadres, Mur groc, en qu¨¨ es condensa la manera de crear de Vill¨¤: una mena d¡¯incendi crom¨¤tic, amb una mat¨¨ria plana, potser el projecte d¡¯aquest quadre ¨²nic que sempre va voler crear al llarg de la seva vida. ?s de l¡¯esgl¨¦sia del Masnou, que apareix desdibuixada com una enorme taca de color groc. L¡¯agost de 1988 li va confessar al seu metge i amic Jordi Mitj¨¤: ¡°Sense abandonar la pintura realista, voldria aconseguir que un sol color ho fos tot; que els ulls s¡¯omplissin d¡¯un ¨²nic color i que n¡¯hi hagu¨¦s prou... Ara estic intentant pintar l¡¯esgl¨¦sia sense que faci falta entrar en detalls. Busco que l¡¯ull s¡¯ompli de groc i que amb aquest groc n¡¯hi hagi prou. Aquesta ¨¦s la meva nova idea... Tindr¨¦ temps per desenvolupar-la?¡±. Al cap de pocs dies, sense acabar-lo, va morir. No el va poder firmar, com havia fet amb tots els que havia pintat fins aquest moment, quan se¡¯n desprenia.