La borsa o la revoluci¨®

El 20 de setembre del 2017 va ser el dia que el m¨®n de l¡¯ordre es va esfondrar de forma definitiva. Hi ha moltes efem¨¨rides anteriors i posteriors, vinculades al circ de la independ¨¨ncia, que podrien servir com a senyal de no retorn, per¨° el que es va produir el 20 de setembre va trencar amb els esquemes del que se suposa que s¨®n l¡¯actitud i els interessos d¡¯un col¡¤lectiu notablement benestant.

Aquest m¨®n tamb¨¦ va desfilar pel Departament d¡¯Economia per protestar contra una acci¨® de la just¨ªcia i del poder de l¡¯Estat i, el que ¨¦s m¨¦s fascinant, per plantar cara contra l¡¯arrest de pol¨ªtics. I de pol¨ªtics d¡¯Esquerra Republicana. Fins no fa gaire, un pol¨ªtic era per a aquest substrat social un individu que era menyspreat i que era vist amb desconfian?a. Un pol¨ªtic nacionalista i d¡¯esquerres era per fugir cames ajudeu-me.

Els grups conservadors s¨®n conservadors precisament perqu¨¨ l¡¯autoritat, la llei i l¡¯ordre s¨®n els seus aliats. Per il¡¤lustrar-ho d¡¯alguna manera, el que va passar entre el setembre i el novembre del 2017 en aquest cololectiu burg¨¨s seria com si en un viatge pel riu Nil desembarqueu en un port on els vilatans tenen fama de ser els m¨¦s devots de l¡¯islam, per¨° descobriu la pla?a del poble de gom a gom celebrant la matan?a del porc i cuinant botifarres.

Si els par¨¤metres de la l¨°gica del grup social que retrata aquest llibre van saltar pels aires el 20 de setembre, el seu r¨¨quiem es va interpretar l¡¯1 d¡¯octubre. Les imatges de la policia atonyinant patriotes que protegien les urnes van provocar una deserci¨® massiva entre les files de la reserva de l¡¯ordre. El resultat van ser cues interminables a les meses electorals de Santa Cec¨ªlia, de la Via Augusta, de Sarri¨¤, de Sant Gervasi i de Sant Cugat per votar en un refer¨¨ndum manifestament il¡¤legal. Puc dic el nom d¡¯una desena de persones properes a mi que a les eleccions del 21 de desembre del 2017 van votar per Ciutadans i pel PSC, per¨° que l¡¯1 d'octubre van decidir participar en una consulta que expl¨ªcitament s¡¯havia convocat per declarar la independ¨¨ncia.

Manca de fonaments

Tot plegat ¨¦s la plasmaci¨® d¡¯una manca de fonaments tan gran que fins i tot els ¨²ltims t¨°tems de l¡¯ordre van decidir partir peres amb el pa¨ªs, i de manera especial amb els seus antics companys de la reserva. El Banc Sabadell, CaixaBank i les seves participades van traslladar la seu social i fiscal fora de Catalunya. El temps demostrar¨¤ la transcend¨¨ncia d¡¯aquest moviment. Catalunya ja no t¨¦ sistema bancari propi: aquell sistema bancari ha mostrat que la seva fidelitat ¨¦s amb Espanya.

La Caixa va partir peres amb el seu client protot¨ªpic catal¨¤, V¨ªctor Sauler Portal, el nom de ficci¨® que als anuncis del banc ¨¦s el titular de totes les seves targetes. Utilitzar¨¦ el nom de V¨ªctor Sauler Portal per descriure una persona del meu entorn que entre l¡¯11 de setembre del 2017 i fins a la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia no es va perdre cap mobilitzaci¨® ni patum convocada per l¡¯ANC.

?s un senyor empresari, soci dels grans clubs esportius de la ciutat, amb dues segones resid¨¨ncies ¡ªmar i muntanya¡ª i domicili a Sant Gervasi. Mig jubilat, ¨¦s a dir, esperonat pel temps lliure, va protestar el 20 de setembre davant la Conselleria d¡¯Economia ¡ªpoca estona, tot s¡¯ha de dir, i en un raconet discret¡ª, exigint que deixessin anar el director general d¡¯Hisenda de la Generalitat, persona de la qual el meu V¨ªctor Sauler no en coneixia ni en coneix el nom, desconeixement que en altres moments de la seva vida hauria estat del tot normal, perqu¨¨ d¡¯un director general de tributs de la Generalitat l¡¯¨²nic que ell desitjava era tenir-lo ben lluny.

A finals d¡¯octubre, pocs dies abans de la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia, les accions de societats catalanes cotitzades a l¡¯?bex-35 van comen?ar a caure en picat. Els mercats les castigaven per la incertesa pol¨ªtica i social. Poques hores abans que CaixaBank anunci¨¦s que movia el seu domicili fora de Catalunya, el nostre Sauler Portal em va escriure un enigm¨¤tic whatsapp: ¡°Crec que ha arribat moment que Puigdemont [president de la Generalitat] faci pol¨ªtica, negoci? i deixi de delegar en el carrer¡±.

Durant setmanes aquell home havia desfilat per Barcelona amb l¡¯esperit d¡¯un adolescent de Gaza durant la intifada del 87, i ara, de sobte, em comunicava que all¨° d¡¯¡°els carrers seran sempre nostres¡± era millor aparcar-ho i deixar que els adults s¡¯entenguessin. Vaig exposar-li la meva sorpresa perqu¨¨ fins aquell moment havia suposat que el seg¨¹ent pas que estava disposat a fer era defensar la rep¨²blica encerclant el Parlament, el Palau de la Generalitat o l¡¯aeroport. La resposta va ser aquesta: ¡°Collons, ¨¦s que les accions de La Caixa m¡¯han caigut avui un 5%¡±. Vaig apuntar al meu interlocutor que per fer la revoluci¨® ¡ª¨¦s a dir, provocar la independ¨¨ncia de forma unilateral contra un Estat fort com Espanya, amb la Uni¨® Europa en contra i, el m¨¦s greu, partint Catalunya en dos¡ª el m¨ªnim que havia de sacrificar era el 5% de les accions de La Caixa. ¡°Ja ho veurem¡±, van ser les paraules amb les quals va cloure el di¨¤leg.

Ressaca a Las Vegas

Aquells missatges del meu V¨ªctor Sauler Portal eren l¡¯equivalent a les escenes inicials de la saga Ressaca a Las Vegas: els protagonistes es lleven en una habitaci¨® d¡¯hotel, tot cap per avall, sense ser conscients de com hi han anat a parar i sense recordar la gresca de la nit anterior, que va provocar el caos a la ciutat. La difer¨¨ncia ¨¦s que aqu¨ª gaireb¨¦ ning¨² accepta que cal fer endre?a.

Algunes veus, els pocs pals de paller encara dempeus, van mirar de mantenir l¡¯ordre a la gal¨¤xia, per¨° la desbandada ja no tenia aturador. La setmana pr¨¨via a la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia, La Vanguardia va dedicar portada i editorial diaris a intentar fer reaccionar el seu lector tradicional amb advert¨¨ncies sobre calamitats de proporcions b¨ªbliques [...]

Jordi Sol¨¦ Tura va escriure el 1967 a Catalanisme i revoluci¨® burgesa que el catalanisme de la Lliga Regionalista no va reeixir perqu¨¨ era la burgesia qui el sostenia, i la burgesia, quan venien mal dades al carrer i a la f¨¤brica, corria a demanar auxili a les forces de l¡¯Estat. Cinquanta anys despr¨¦s ha succe?t un fenomen diferent. Primer ¨¦s diferent perqu¨¨ ja no ¨¦s nom¨¦s la burgesia qui abra?a el nacionalisme, sin¨® que l¡¯abracen grups socials de tota condici¨®, de comarques i de ciutats; i segon, ¨¦s un fenomen diferent perqu¨¨, quan ha arribat la convulsi¨® social i el moment de saltar-se la llei a l¡¯engr¨°s, les classes benestants, fins aleshores porugues i conservadores, han pujat al carro de la insurrecci¨®.

Eduardo Mendoza reflexiona aix¨ª sobre aquesta paradoxa al llibre Qu¨¦ est¨¢ pasando en Catalu?a: ¡°Es el desapego de la burgues¨ªa catalana por todo cuanto tenga que ver con una Espa?a cuyo estereotipo tambi¨¦n ha sido asumido por parte de los catalanes. Que los representantes de esta burgues¨ªa se al¨ªen con sectores revolucionarios en cuyo programa est¨¢ incluido el exterminio de la propia burgues¨ªa no se entiende si no se toma en consideraci¨®n el factor del resentimiento¡±.

Edifici en flames

Milions de catalans van abra?ar la idea que no hi havia altre remei que llen?ar-se al buit, com si visquessin en un edifici en flames i no en un dels indrets m¨¦s rics d¡¯Europa. En la seva ment, la seva vida a Espanya ¨¦s com la dels iemenites que s¡¯aixequen contra un govern desp¨°tic que els sotmet mig morts de gana, i com que l¡¯¨²nic que perden, si les coses surten mal dades, ¨¦s una vaca i una cabana de tova, doncs endavant amb la revoluci¨®. Fins aqu¨ª, tot b¨¦; si alg¨² vol provar sort llan?ant-se per un precipici, jo no m¡¯hi oposar¨¦ mentre no m¡¯hi arrosseguin. La cosa comen?a a grinyolar, sobretot des de l¡¯extint m¨®n de l¡¯ordre, quan plantegen que tot plegat ser¨¤ indolor. Carregar-se un Estat que funciona des de fa segles, que ¨¦s membre cabdal de la UE i de l¡¯OTAN, no pot sortir gratis. ?s de primer de sentit com¨².

La sup¨¨rbia va contagiar-ho tot, tamb¨¦ les persones de la zona alta que tradicionalment havien votat Converg¨¨ncia perqu¨¨ hi sortien guanyant amb el peix al cove i el desenvolupament del mercat espanyol. Per¨° el que explica Mendoza va succeir fil per randa: van imposar-se els prejudicis, els estereotips, i de votar Aznar l¡¯any 2000 i celebrar els triomfs de la Roja, Espanya va passar a ser fam i mis¨¨ria.

Gent d¡¯ordre, llibre de Cristian Segura, es publicar¨¤ l'1 de setembre a Gal¨¤xia Gutenberg.