Jero Vaquero: ¡°Veig Barcelona trista; ha perdut l¡¯encant¡±

Mig segle darrere de la barra. Va entrar-hi amb 14 i avui diu prou. Gaireb¨¦ ning¨² no el creu i els feligresos del Boadas, el m¨ªtic bar barcelon¨ª, menys que ning¨². No digui Jero Vaquero (Jerez, Cadis, 64 anys); digui negroni o drymartini.

Pregunta. 88 anys ens contemplen. El Boadas ¨¦s m¨¦s que un bar?

Resposta. Si no hi treball¨¦s, en seria client. I mira que ¨¦s inc¨°mode, com va dir El Perich en una vinyeta que hi ha al bar.

P. B¨¦, hi ha llocs on no importa la incomoditat. Es busca una altra cosa.

R. S¨ª... i fixa't com el va muntar el senyor Miguel Boadas: un local petit, sense taules, l'any 33, una ¨¨poca en qu¨¨ ning¨² no s'imaginava estar dret en un bar. El comentari en obrir era ¡°ui, aix¨° durar¨¤ poc¡±. Per al senyor Miguel, que havia estat cantiner al Floridita de l'Havana, el Boadas va ser aix¨°, el seu Floridita particular...

P. I despr¨¦s arriben la senyora Mar¨ªa Dolores, la seva filla, i el T¨ªo Pepe. I despr¨¦s arriba vost¨¨.

R. Vaig entrar-hi el juny del 71, amb 14 anys. Primer vaig estar de prova i despr¨¦s ja vaig ser cambrer amb n¨°mina. I vaig estar dos anys d'aprenent. Devia guanyar, no s¨¦, al canvi actual, uns tres euros al mes. I aqu¨ª segueixo, arribant a les nou del mat¨ª i a la barra fins a les nou de la nit. All¨¤ no tinc problemes; ¨¦s com si els aparqu¨¦s, perqu¨¨ el que he de fer ¨¦s tota l'estona crear il¡¤lusi¨® en el client.

P. I sempre obligat a estar de bones, perqu¨¨ a un lloc aix¨ª la gent hi ve a comprar alegria.

R. ?s la meva obligaci¨®.

P. Ja, per¨° potser li fa mal la panxa, o s¡¯ha barallat amb la seva dona..., per¨°, vinga, a ser graci¨®s tota l'estona.

R. Tinc problemes que no explicar¨¦ aqu¨ª, per¨° al bar no m'enfado amb ning¨². Aix¨ª em va b¨¦.

P. Com el de l'acudit: ¡°Escolta, Manolo, que b¨¦ que et veig! Com t¡¯ho fas?¡±. ¡°?s que no discuteixo amb ning¨²¡±. ¡°Home, per¨° no deu ser per aix¨°!¡±. ¡°B¨¦, doncs no ho deu ser¡±.

R. Ha, ha, ha, exacte!

P. Els bars s¨®n esgl¨¦sies?

R. B¨¦, a aquest sempre se li va dir La Catedral. ?s que en l'¨¨poca que va obrir hi havia molts pocs bars de c¨°ctels.

P. Vost¨¨ sap sempre si alg¨² necessita confessi¨®, a m¨¦s de beuratge?

R. S¨ª... S¨®n molts anys.

P. ?s clar, a m¨¦s de b¨¤rman,deu ser psic¨°leg, no?

R. ?s clar. La gent es desfoga, deixa els problemes a la porta i vol conversa. A la barra del Boadas cal saber una mica de tot, per¨° sense anar d'espavilat.

P. Se sol fer fotos amb els famosos?

R. Mai. B¨¦, quan va venir Kevin Costner vaig trucar a la meva dona i a les meves filles i van venir en un taxi per veure'l. Aqu¨ª hi han vingut advocats, pol¨ªtics, actors, cineastes, intel¡¤lectuals... Mai no els molesto. El fam¨®s ve perqu¨¨ vol estar tranquil. Per aix¨° torna. Una vegada va venir l'actor Matt Dillon i va passar-se una setmana sencera tornant cada nit a prendre mojitos. I Juan Diego. Prenia cubata.

P. La gent aqu¨ª parla molt del, anomenem-lo aix¨ª, assumpte catal¨¤?

R. Com no n¡¯ha de parlar! La pol¨ªtica que tenim ara aqu¨ª ¨¦s, doncs aix¨°, la independ¨¨ncia. Escolta, que no em sembla ni b¨¦ ni malament, per¨° a nosaltres ens afecta m¨¦s una decisi¨® de l'Ajuntament sobre la Rambla que sobre aix¨°.

P. Sobre l'assumpte de si aix¨° ¨¦s Catalunya o ¨¦s Espanya...

R. ?s clar. De vegades, parlo amb gent jove radical i els dic: ¡°Mira; jo soc un catal¨¤ de Jerez de la Frontera. Tu vas fer alguna cosa per n¨¦ixer aqu¨ª o all¨¤? No, oi? Jo tampoc. Per¨° potser soc m¨¦s catal¨¤ que tu, encara que nom¨¦s sigui per l'edat¡±. Un ¨¦s d'on est¨¤.

P. I ara se¡¯n vol anar. Per¨° si nom¨¦s fa 50 anys que ¨¦s darrere de la barra!

R. Em vull retirar, per¨° sempre estar¨¦ lligat al Boadas. L'important ¨¦s que tingui temps per a mi, perqu¨¨ fins ara sempre ha estat per al bar. El bar ¨¦s esclau. I nom¨¦s es viu una vegada.

P. Per qu¨¨ abans era b¨¤rman i ara ¨¦s bartender? Per qu¨¨ la cocteleria avui ¨¦s mixologia?

R. Perqu¨¨ ben aviat, tots parlarem en angl¨¨s sense voler, ja ho veur¨¤s.

P. ?s un nost¨¤lgic?

R. Et vas fent nost¨¤lgic. Imagina't quins records, el Boadas als setanta. S'omplia fins dalt. I nom¨¦s f¨¨iem c¨°ctels. Ara diuen que els c¨°ctels estan de moda. Per¨° si han estat sempre de moda!

P. Doncs la nost¨¤lgia sol tenir mala premsa.

R. Per¨° si ¨¦s molt bonica! Mira les Rambles. Jo trobo a faltar les meves Rambles... Aquell era un m¨®n dia i nit. Avui surts a les deu i tot tancat. Barcelona ha perdut l'encant; la veig trista. Aquests carrils que posen per caminar per on no camina ning¨², aquestes boles de pedra...

P. Les van posar despr¨¦s de l'atemptat del 2017 a la Rambla. Era al bar aquell dia?

R. I tant... Vam abaixar la persiana, es creia que hi havia gent armada per all¨¤. Vam ser amb els clients fins a les nou de la nit. Vam treure aigua, cava, el que volguessin. Hi va haver uns nois francesos que van entrar ensangonats i dos d'ells es van posar a resar al bar. Tot va ser incre?ble.

Descobreixi les millors hist¨°ries de l'estiu a Revista V.