La gram¨¤tica no pot ser un armari

Potser ¨¦s que hem perdut de vista una de les funcions essencials del llenguatge, tal vegada la primera en la g¨¨nesi de la facultat que ens fa humans, i molt possiblement la m¨¦s habitual, comuna i pr¨¤ctica. Per molt que veiem en l¡¯¨²s del llenguatge ¡ªi per tant en la manera com fem servir els seus vehicles, les lleng¨¹es¡ª una funci¨® ideol¨°gica o pol¨ªtica, amb tot el que aix¨° comporta quant a elaboraci¨® d¡¯un discurs que permeti encaminar o directament manipular les masses, la relaci¨® m¨¦s estreta que mantenim amb el llenguatge ¨¦s la d¡¯instrument per designar la realitat, en la funci¨® que anomenem d¨ªctica. Frases com avui fa sol o aquest cotxe ¨¦s vermellen serien exemples ben senzills.

?Aquesta ¨¦s la funci¨® que hem perdut de vista en la pol¨¨mica sobre la designaci¨® de les persones no bin¨¤ries. Embrancats en el debat sobre l¡¯¨²s de la llengua des del poder a fi de condicionar una determinada manera de pensar, o fins i tot d¡¯anteposar el canvi del llenguatge al canvi en el m¨®n ¡ªinteressant¨ªssim debat: la llengua ha de reflectir la realitat, o tamb¨¦ pot modificar-la?¡ª, s¡¯ha malm¨¨s el vincle que establim amb el medi a trav¨¦s de les paraules tot bandejant la possibilitat que les persones no bin¨¤ries puguin, merament, ser designades. I convivint amb la paradoxa de veure impugnada l¡¯empatia cap a aquestes persones i els seus esfor?os per a la visibilitzaci¨® per la impossibilitat que la gram¨¤tica els doni cabuda.

Imaginem una persona no bin¨¤ria que t¨¦ una germana. Aquesta persona no bin¨¤ria pot parlar de la seva germana amb l¡¯expressi¨® senzilla i elemental la meva germana; per¨° aquesta, la germana, no pot parlar de la primera, no la pot designar de cap manera sense haver de triar un dels dos g¨¨neres gramaticals. I ¨¦s evident que en aquest cas no es pot rec¨®rrer al mascul¨ª gen¨¨ric com a g¨¨nere no marcat: podem dir necessito un advocat o tinc hora al metge sense que aix¨° pressuposi quin ¨¦s el g¨¨nere del professional en cada cas, per¨° aix¨° no funciona per a les relacions de parentiu al singular (el meu avi, el seu nebot), on l¡¯¨²s del mascul¨ª ¨¦s inequ¨ªvoc. El resultat ¨¦s prou conegut per les persones afectades: la sortida de l¡¯armari d¡¯una persona no bin¨¤ria (la declaraci¨® de la seva condici¨®, la visibilitzaci¨®, la reivindicaci¨® d¡¯uns drets) va acompanyada de la immediata reclusi¨® en l¡¯armari gramatical, en tant que la morfologia nominal, heretada del llat¨ª en una evoluci¨® de dos mil anys, no permet una via interm¨¨dia entre el mascul¨ª i el femen¨ª. Qui surt de l¡¯armari del binarisme ha de conviure igualment amb un dels dos g¨¨neres que prescriu la gram¨¤tica.

Des dels sectors cr¨ªtics amb les f¨®rmules no bin¨¤ries, que alerten dels usos pol¨ªtics d¡¯aquestes pr¨¤ctiques, es diu sovint que les solucions que s¡¯adoptin per referir aquestes noves realitats han de venir des de baix, des dels mateixos usuaris, i que si s¨®n funcionals, arrelen i s¡¯estenen, ja s¡¯incorporaran a la gram¨¤tica. B¨¦, aix¨° ¨¦s exactament el que han intentat fer els ¨¤mbits directament afectats, com s¨®n les mateixes persones no bin¨¤ries i els seus entorns, amb la proposta del morfema en -i per al catal¨¤, que ha aixecat tants riures i tanta polseguera. O com fan molts pares i mares que ara en castell¨¤ parlen del seu hije, perqu¨¨ entenen que l¡¯acceptaci¨® de la condici¨® del seu fill i el seu coratge (excuseu-me l¡¯¨²s del mascul¨ª, tampoc puc dir fill o filla, perqu¨¨ no ¨¦s una cosa o l¡¯altra) no es poden veure tra?ts per una tria ling¨¹¨ªstica convencional.

La realitat ja ha canviat, per¨° la llengua no permet expressar aquests canvis de cap manera ni hi ha ling¨¹istes disposats a permetre-ho. La conseq¨¹¨¨ncia ¡ªd¡¯altra banda previsible, perqu¨¨ ens afecta en molts altres ¨¤mbits¡ª ¨¦s que entre els joves la funci¨® d¨ªctica sobre el no binarisme s¡¯est¨¤ duent a terme a trav¨¦s de la proposta del castell¨¤, una -e final que en catal¨¤ es converteix en una e no neutralitzada. Mentre convertim la llengua en un altre armari, en el m¨®n real estan passant coses.