Mem¨°ria de la gran Barcelona
Una biografia de l¡¯alcalde franquista Josep Maria de Porcioles i els records p¨°stums de l¡¯urbanista Joan Antoni Solans revelen aspectes ocults de la construcci¨® de la ciutat
La pol¨¨mica sobre l¡¯ampliaci¨® de l¡¯aeroport del Prat agafa perspectiva hist¨°rica si es llegeix a la llum de dues novetats editorials que expliquen Barcelona amb noves claus i els interessos ocults d¡¯una altra infraestructura: els t¨²nels de Collserola. Un llibre ¨¦s Josep Maria de Porcioles (Base), on l¡¯historiador Josep Llu¨ªs Mart¨ªn Berbois biografia el notari i alcalde de Barcelona entre 1957 i 1973. L¡¯altre llibre s¨®n les mem¨°ries de l¡¯arquitecte i urbanista Joan Antoni Solans (Barcelona, 1941 - Palafrugell, 2019), pare de la revisi¨® del Pla Comarcal de 1953, concretada en l¡¯encara vigent Pla General Metropolit¨¤ (PGM) de 1976. Delegat d¡¯Urbanisme de Barcelona (1976-1980) i director general d¡¯Urbanisme de la Generalitat fins el 1997, Solans va morir fa dos anys, just quan havia entregat el manuscrit ara editat pel Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona (Muhba): Barcelona 1969-1979. Els anys decisius del planejament de la metr¨°poli.
¡°El punt a qu¨¨ ha arribat l¡¯urbanisme de Barcelona demana que alg¨² expliqui les interioritats del proc¨¦s que m¨¦s ha influ?t en la millora de la ciutat a partir dels anys setanta: l¡¯aprovaci¨® del PGM¡±, que Solans subscriu que ¡°va esdevenir el nou contracte social d¡¯aquell moment, de m¨¦s efectes locals que els Pactes de la Moncloa¡±. Compara la seva rellev¨¤ncia amb el Pla Cerd¨¤, segons la tesi de com n¡¯¨¦s d¡¯erroni explicar la construcci¨® de les ciutats a trav¨¦s de grans esdeveniments que no es posen en context hist¨°ric.
La revolta de 1868 que va precedir la Primera Rep¨²blica ¨¦s una de les ¡°greus crisis socials que crearen les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques que permeteren el planejament¡±, en aquest cas el Pla Cerd¨¤, que ja llueix a l¡¯Exposici¨® Universal de 1888. Solans argumenta que la lluita obrera antifranquista i l¡¯oposici¨® ve?nal a la Barcelona de Porcioles van facilitar l¡¯aprovaci¨® del seu PGM, que va transformar la ciutat i va lluir amb els Jocs Ol¨ªmpics de 1992. El problema ¨¦s que ¡°la hist¨°ria es modula exclusivament a trav¨¦s dels personatges hist¨°rics que organitzaren aquells fets singulars de la ciutat, fossilitzats com moments estel¡¤lars d¡¯esplendor¡±.
Un d¡¯aquests personatges ¨¦s el Porcioles te¨°ric de la Gran Barcelona, l¡¯alcalde que en una ciutat de creixent immigraci¨® i barraquisme horitzontal i vertical va densificar l¡¯Eixample amb remuntes escripturades a la seva notaria, com tamb¨¦ amb promocions mancades de serveis en molts barris populars. ¡°La recuperaci¨® de la febre constructora de Barcelona va beneficiar clarament els notaris¡±, diu Mart¨ªn, que explica com Porcioles va ser art i part en no tancar mai el despatx i haver estat decisiu en la llei hipotec¨¤ria de 1944. A m¨¦s, en el patronat de les Vivendes del Congr¨¦s va teoritzar que el r¨¨gim de propietat era adequat per a la classe obrera perqu¨¨ ¡°dona velocitat a la rotaci¨® de capitals¡±, tesi que es va avan?ar a la famosa proclama del ministre Jos¨¦ Luis de Arrese: ¡°No queremos una Espa?a de proletarios, sino de propietarios¡±.
La cara simp¨¤tica de Porcioles ¨¦s la de qui va acollir Floquet de Neu, va fer venir llevaneus d¡¯Andorra el 1962 i va ser l¡¯art¨ªfex del Museu Picasso i la Fundaci¨® Mir¨® (operacions d¡¯inter¨¨s per al notari Raimon Noguera).
Per¨° al costat fosc de Porcioles, amb la coartada d¡¯una Exposici¨® Universal el 1982, hi ha els t¨²nels del Tibidabo, d¡¯Horta (mai constru?t) i de la Rovira (¡°caprici exclusiu de Barcelona¡±, diu Solans), impulsats pel benefici especulatiu i d¡¯una ¡°xarxa de constructores i bancs dirigits per moltes persones del seu cercle ¨ªntim¡±, certifica Mart¨ªn. Aquests interessos inclo?en els cinturons de ronda, les autopistes i el transvasament del Ter, que Porcioles ¡°va aconseguir que es fes per mitj¨¤ d¡¯un t¨²nel¡± projectat per Pere Duran Farell.
Per ordenar tot aix¨°, Porcioles va encarregar, el 1966, la revisi¨® del Pla Comarcal a l¡¯enginyer Albert Serratosa, que va delegar en Solans una feina que es va acabar girant en contra de molts interessos ocults. Autodefinit com a ¡°liberal socialdem¨°crata¡± i sense cap altra milit¨¤ncia que el ¡°sacerdoci urban¨ªstic per a la millora de les ciutats¡±, Solans tenia ¡°l¡¯obsessi¨® que aquells plans no fossin ut¨°pics¡±. Servidor p¨²blic incorruptible, confessa: ¡°Mai vaig requalificar terrenys contra el que fixaven els plans generals¡±. Porcioles, com documenta Mart¨ªn, va guanyar la Legi¨® d¡¯Honor francesa pel simple m¨¨rit de requalificar uns terrenys a les Escoles Franceses.
Solans explica la clau de volta dels t¨²nels: ¡°Apareixien per a una certa burgesia com a l¡¯oportunitat de redimir-se de la ciutat que aixecava aquell r¨¨gim i s¡¯obrien cam¨ª pel desarrollisme, el nou turisme i una ind¨²stria catalana concurrent amb l¡¯europea i amb baix cost de la m¨¤ d¡¯obra¡±. Un Ajuntament sense diners a la caixa ¡°va autoenganyar els bancs amb el prestigi i la fac¨²ndia de Porcioles¡± i va adjudicar els t¨²nels a Tabasa, constructora de Banca Catalana i Banc Sabadell presidida per Enric Mas¨® i amb Miquel Roca de secretari.
Era 1969, l¡¯estrella de Porcioles declinava i el moviment ve?nal, que Mart¨ªn gaireb¨¦ ni menciona i Solans destaca, va sentenciar l¡¯alcalde plantant-li cara en m¨²ltiples fronts: al Poblenou va aturar el Pla de la Ribera; a Nou Barris, el cintur¨®, i al Carmel, el t¨²nel de la Rovira per les esquerdes de les barrines de Tabasa. En aquest marc, Porcioles va desar al calaix el pla de Solans i el 1973, despr¨¦s que ve?ns del Carmel i Nou Barris li ocupessin el ple, va ser cessat.
Els interessos de Tabasa van portar l¡¯empresari Mas¨® a ser el substitut de Porcioles. El 1974, Mas¨® va aprovar el PGM amb l¡¯objectiu que les plusv¨¤lues urban¨ªstiques permetessin a l¡¯Ajuntament pagar l¡¯adjudicat¨¤ria. Va haver-hi dimissions i maniobres de tota mena per aturar un pla que convenia a Tabasa per¨° lesionava altres interessos arreu, meticul¨®s com havia treballat Solans. Mas¨® va caure i el 1975 es va nomenar al seu lloc el porciolista Joaquim Viola.
El governador i despr¨¦s ministre Rodolfo Mart¨ªn Villa va entrar en escena intentant acontentar rendistes i mitigar l¡¯explosi¨® ve?nal arran del PGM. Com diu Solans, ¡°a Madrid el que m¨¦s preocupava eren les associacions de ve?ns¡±. Paradoxalment, qui va conv¨¨ncer el president del Govern ¡°perqu¨¨ el Pla segu¨ªs, donat l¡¯esc¨¤ndol que havia aixecat, fou, amb el seu proverbial nas pol¨ªtic, Porcioles, que li subratll¨¤ que hi havia altres problemes pol¨ªtics m¨¦s importants¡±.
Josep Maria Socias Humbert va substituir Viola el 1976. ¡°Socias no provenia del franquisme econ¨°mic ni de les classes mitjanes catalanes¡±, i, canviant-se la camisa blava, ¡°va atendre les demandes de les associacions en comprendre que el panorama heretat no era satisfactori¡±. Per aix¨°, i per gestionar els focs del PGM, va nomenar Solans a Urbanisme. L¡¯endem¨¤, a Solans li van punxar el tel¨¨fon de casa. De poc serviria, perqu¨¨ passava ¡°dies de m¨¦s de 24 hores¡± al despatx, vigilant funcionaris ineptes o corruptes i reunit amb ve?ns.
Solans confessa que va copiar el pla urban¨ªstic de la Bolonya comunista per a la Barcelona de la Transici¨®, adquirint centenars d¡¯hect¨¤rees per a zones verdes i equipaments sota dues condicions: no faria ¡°cap canvi de qualificaci¨®¡± per interessos privats i exigiria ¡°m¨¤xima honestedat personal i p¨²blica¡±. Per aix¨° valen molt m¨¦s les mem¨°ries de Solans que les tamb¨¦ p¨°stumes (1994) de Porcioles.
El malson catalanista de Porcioles
Joan Brossa va retratar Josep Maria de Porcioles (Amer, 1904 - Barcelona, 1993) al seu Record d¡¯un malson, un monument encarregat el 1991 per l¡¯Ajuntament de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s que servia el seu cap en safata b¨ªblica, per corrupte, i que no es va instal¡¤lar mai m¨¦s enll¨¤ dels vest¨ªbuls de la biblioteca de la Mina i del Museu de la Immigraci¨®.
La pol¨¨mica del monument es va barrejar amb la dels elogis que, a la seva mort, Porcioles va suscitar entre personalitats com Jordi Pujol, Narc¨ªs Serra i Pasqual Maragall. Al marge del reciclatge maragallista de la idea porciolista de la Gran Barcelona que van denunciar Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i el moviment ve?nal des de la revista Carrer, la coartada pels elogis gaireb¨¦ un¨¤nimes de pol¨ªtics i premsa recolzava en el te¨°ric pedigr¨ª catalanista de qui als anys trenta havia estat un home de la Lliga a Balaguer.
Aquesta coartada, al costat de la seva notorietat com a jurista, ¨¦s un dels fils conductors de la biografia que l¡¯historiador Josep Llu¨ªs Mart¨ªn Berbois ha fet per enc¨¤rrec de la Fundaci¨® Raimon Noguera ¡ªllegat d¡¯un notari amic de Porcioles¡ª, presidida pel notari Joan Josep L¨®pez Burniol. No ¨¦s innocent minimitzar la forta oposici¨® ve?nal a l¡¯alcalde i destacar de Porcioles (sense amagar el seu lligam franquista) que va voler fer catalanisme disfressat de barcelonisme a l¡¯Espanya dels anys cinquanta i seixanta. En serien exemples la recuperaci¨® dels Jocs Florals i les sardanes o les tres C: la carta municipal, la compilaci¨® del dret civil catal¨¤, la cessi¨® militar del castell de Montju?c a Barcelona. Per¨° tal com ja va exposar el 2005 l¡¯historiador Mart¨ª Mar¨ªn a Porcioles. Catalanisme, clientelisme i franquisme (Base) i assumeix Mart¨ªn Berbois, m¨¦s que sustentar-se en la pr¨°pia voluntat del personatge de recuperar un passat regionalista, el catalanisme de Porcioles t¨¦ molt a veure amb la voluntat d¡¯inserci¨® en el r¨¨gim d¡¯una burgesia determinada i d¡¯uns interessos econ¨°mics concrets.
Com exposa Joaquim Nadal al pr¨°leg, ¡°el Porcioles denunciat per catalanista per part d¡¯altres franquistes que es consideraven m¨¦s purs i amb m¨¦s mereixements esdev¨¦ el paradigma de les contradiccions no resoltes i encara ara sense resoldre en la relaci¨® entre un sistema de partits i d¡¯ideologies de signe catalanista en l¡¯espectre que va des de la dreta conservadora a l¡¯esquerra socialdem¨°crata i revolucion¨¤ria i la visi¨® d¡¯uns i altres de la relaci¨® entre Catalunya i Espanya que no ha deixat mai de grinyolar¡±. La biografia no resol el tema existencial, per¨° el fet que Mart¨ªn Berbois, despr¨¦s de presentar la cara amable del personatge, conclogui amb un punt as¨¨ptic ¡ªper¨° citant els cr¨ªtics Josep Maria Huertas, Jaume Fabre i Mart¨ª Mar¨ªn¡ª que Porcioles ¡°va ser m¨¦s que un alcalde, menys que un ministre¡±, ja demostra que els fets de vida documentats no permeten gaire revisionisme hist¨°ric.
Solans no va requalificar mai terrenys; Porcioles va tenir la Legi¨® d¡¯Honor per fer-ho
La balaguerina Teresa P¨¤mies va escriure que, el 1931, Porcioles es presentava com ¡°un nacionalista¡± i que les seves opinions sobre la Constituci¨® republicana eren ¡°exponent d¡¯una ideologia que, a la llum de la seva activitat posterior, ha canviat una mica¡±; per¨° l¡¯aspirant a notari que seria el segon de la seva promoci¨®, per darrere de l¡¯ultra Blas Pi?ar, ja havia fet amistats falangistes mentre estudiava a Valladolid abans del 14 d¡¯abril. I durant la Rep¨²blica va tenir relaci¨® amb falangistes lleidatans que, segons el seu fill Joan, ¡°quan hi havia escorcolls de la policia, donaven les armes al pare, que les amagava sota el llit¡±.
Porcioles no era un camisa vieja, per¨° nom¨¦s el vincle amb falangistes de primera hora explica que el 19 de juliol de 1936 el comandant militar de Lleida li telefon¨¦s per oferir-li dirigir l¡¯aixecament feixista. No va acceptar, per¨° va ser empresonat mentre companys cat¨°lics seus eren executats. Jutjat a Barcelona, el testimoni de l¡¯alcalde republic¨¤ de Balaguer va alliberar Porcioles de la Model amb una multa de 2.000 pessetes que va pagar Dolors Sangen¨ªs, la dona de fam¨ªlia rica amb qui va tenir sis fills.
Ajudat per amics de la UGT que li van donar un carnet de la CNT, per religioses del Sagrat Cor que el van amagar i sustentat per un pr¨¦stec de 3.500 pessetes del Col¡¤legi de Notaris que va aprovar la Generalitat, la tardor de 1937 Porcioles va fugir a Fran?a. Va passar el Nadal a Sant Sebasti¨¤ i despr¨¦s de Cap d¡¯Any ja corria per Burgos i Valladolid; aleshores s¨ª, es va afiliar a la Falange. El maig de 1938 disposava d¡¯un salcondu?t per moure¡¯s per la Lleida alliberada i el novembre va ser nomenat delegat d¡¯Auxilio Social, pas previ a presidir la Diputaci¨® de Lleida, el 1940. El 1943 va ser nomenat director general d¡¯Arxius pel ministre de Just¨ªcia Eduard Aun¨®s.
Aquesta carrera mete¨°rica li comport¨¤ enveges i den¨²ncies per catalanista, i tamb¨¦ com el culpable del frac¨¤s del cop d¡¯Estat a Ponent. Per¨° el mateix notari va redactar 64 p¨¤gines de plec de desc¨¤rrec, amb avals com aquest: ¡°Debe considerarse a Porcioles como el lazo de uni¨®n de todos los sectores de orden desde los regionalistas hasta los que pertenecieron a Falange¡±.
Avals poderosos
Tot i que el seu expedient va desapar¨¨ixer misteriosament als anys quaranta, aquestes acusacions van ressuscitar quan va ser nomenat alcalde de Barcelona, el 1957, i el governador civil Felipe Acedo s¡¯hi va enemistar. Per¨° tenia avals poderosos. Francisco Franco Salgado-Araujo, cos¨ª del dictador, va deixar escrita la resposta del caudillo: ¡°Acedo est¨¢ equivocado, pues el se?or Porcioles es leal al r¨¦gimen y ha dado grandes pruebas de ello¡±.
Periodista ben informat, Agust¨ª Calvet, Gaziel, coincidia amb Franco. Per aix¨° va reaccionar irat, davant l¡¯editor Josep Maria Cruzet, quan va llegir l¡¯homenot que Josep Pla va escriure el 1961 a l¡¯alcalde: ¡°Fer apologia de Porcioles ¨¦s fer indirectament apologia del r¨¨gim i la dictadura de Franco¡±. El que no sabia Gaziel era que tamb¨¦ era fer apologia de Joan Carles I. Perqu¨¨ el malson catalanista de Porcioles, que va ser decisiu per al dret civil catal¨¤ i la carta de Barcelona, arriba al paroxisme quan se sap que va ser l¡¯inspirador davant de Franco de la f¨®rmula de successi¨® del dictador. Ho diu el mateix Porcioles a les seves mem¨°ries: ¡°Ser¨ªa pretencioso, por mi parte, afirmarlo. Pero la sucesi¨®n, reglamentada por la ley org¨¢nica del Estado y disposiciones posteriores, fue algo muy parecido a una ¡®sucesi¨®n en vida¡¯, regulada por el derecho civil de Catalu?a¡±.
Els ¨²ltims ¡®consells¡¯sense manies de Solans
Tot i que les mem¨°ries de Joan Antoni Solans se centren en la d¨¨cada 1969-1979, estan arrelades en l¡¯an¨¤lisi de tota l¡¯etapa de l¡¯alcalde Josep Maria de Porcioles i s¡¯endinsen sense complexos en moments posteriors a la Transici¨®, tant del pujolisme (que es queda sense una prometedora segona part de les mem¨°ries) com del tripartit: el conseller de Pol¨ªtica Territorial i Obres P¨²bliques Joaquim Nadal rep un bon calbot a tomb del projecte C¨²bics de Santa Coloma de Gramenet ¡°sobre uns antics terrenys escolars, la requalificaci¨® dels quals per a finalitats diferents de les p¨²bliques mai se¡¯ns ha justificat¡±.
Tamb¨¦ hi ha consells molt actuals: ¡°Els potents moviments urbans que havien sorgit a la ciutat ho eren com a resultat del rebuig a les pol¨ªtiques urbanes del per¨ªode de l¡¯alcalde Porcioles, especialment les expropiacions amb la finalitat d¡¯obrir noves vies per al tr¨¤nsit i de valoritzar solars, les qualificacions singulars de finques, i la conversi¨® en edificables de zones verdes i esportives. Que altres alcaldes en prenguin bona nota en aquests moments¡±.
Solans dispara contra els ¡°projectes d¡¯Estat¡± per a grans ciutats com a programa d¡¯actuaci¨® dels governs de la democr¨¤cia perqu¨¨ ¡°¨¦s la causa de la deriva que prengu¨¦ l¡¯urbanisme espanyol. I, a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquesta deriva, la crisi econ¨°mica general. I en especial el drenatge de recursos que calien al sistema productiu industrial cap a un sector immobiliari sense mesura¡±. L¡¯ampliaci¨® de l¡¯aeroport del Prat entraria en aquesta categoria, en la variant que Solans diu que ¡°fa passar ase per b¨¨stia grossa quan els enginyers fan aprovar als pol¨ªtics infraestructures costoses i s¡¯han d¡¯empassar els incommensurables costos del que pujar¨¤ al final la festa, venuda pels grans beneficis pol¨ªtics que comportar¨¤¡±.
Solans lamenta que s¡¯ha perdut la creen?a en el planejament urb¨¤. ¡°El m¨¦s greu ¨¦s que l¡¯abandonament de la voluntat d¡¯intervenci¨® en les condicions per fer una ciutat m¨¦s justa, m¨¦s eficient, m¨¦s rica, m¨¦s concordant amb el medi, s¡¯ha encomanat a tots els alcaldes, que han redu?t l¡¯urbanisme a la justificaci¨® de posar uns quants edificis singulars¡±. I aqu¨ª dispara contra Joan Clos, Pasqual Maragall i l¡¯arquitecte Oriol Bohigas, a qui va proposar com a successor seu al capdavant de l¡¯urbanisme barcelon¨ª el 1980, per¨° a qui retreu que el menystingu¨¦s. Poc donat a elogis, en dedica a la federaci¨® d¡¯associacions de ve?ns, la FAVB, i a ¡°l¡¯imbatible alcalde del Prat¡±, el comunista esdevingut ecosocialista Llu¨ªs Tejedor, per negar-se a l¡¯ampliaci¨® de l¡¯aeroport del Prat com la volia l¡¯Estat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
M¨¢s informaci¨®n
