Reinventar Barcelona

El conegut com model Barcelona ¨¦s la transformaci¨® de la ciutat al llarg de les dues primeres d¨¨cades de la democr¨¤cia. Una manera de fer que, fins un cert punt, es basava en tres pilars: la iniciativa p¨²blica, la cooperaci¨® del sector privat i una participaci¨® ciutadana que, en bona mesura, es va produir a cop de mobilitzaci¨®. Un model que s¡¯ha exportat profusament tant en el camp acad¨¨mic ¡ªa les escoles d¡¯arquitectura i urbanisme¡ª com en la pol¨ªtica d¡¯organitzaci¨® local. Barcelona va ser, durant d¨¨cades, un exemple a seguir per ciutats que volien cr¨¦ixer d¡¯una forma equilibrada i, fins i tot, equitativa. ¡°No obstant aix¨°, la gran paradoxa ¨¦s que Barcelona, en lloc de millorar i superar el seu propi model, l¡¯ha anat consumint, i l¡¯actual ja no es pot considerar un ¡®model Barcelona¡¯ sin¨® que ¨¦s una cosa importada i, en certa manera, imposada¡±.

?s una afirmaci¨® inclosa, a manera de conclusi¨®, en el llibre Reader model Barcelona 1973-2013, editat per Comanegra i coordinat pels arquitectes Josep Maria Montaner, Fernando ?lvarez, Zaida Mux¨ª i Roser Casanovas. Una selecci¨® de 38 textos extrets d¡¯entre m¨¦s d¡¯un centenar de llibres que tenen com a eix central Barcelona.

Un text compartimentat en sis blocs cronol¨°gics que facilita claus per entendre l¡¯evoluci¨® de la capital catalana des de la democr¨¤cia i que, al final, posa l¡¯accent tant en la desaparici¨® del model Barcelona com en l¡¯abs¨¨ncia d¡¯un projecte clar.

Per no faltar a la veritat, el germen de la transformaci¨® urbana es va iniciar molt abans, en plena ¨¨poca franquista, de la m¨¤ de Jos¨¦ Mar¨ªa de Porcioles, alcalde de la ciutat durant el per¨ªode m¨¦s llarg, de 1957 a 1973. Al mateix temps que es dissenyaven el Gran Madrid i del Gran Bilbao, Porcioles ¡ªque ja es va trobar un pla general aprovat el 1953¡ª ¡°va voler impulsar la seva Gran Barcelona¡±, tal com apunta el text extret del llibre La Barcelona de Porcioles. I va ser l¡¯alcalde franquista el primer que es va inventar un gran esdeveniment com la fallida Exposici¨® Universal de 1982 per donar una empenta a la ciutat. Tamb¨¦ va plantejar foradar el Tibidabo amb tres t¨²nels per urbanitzar 24.000 hect¨¤rees. Al final del seu mandat, el 1973, va impulsar la redacci¨® del primer projecte del Pla de la Ribera. ¡°Tota una desamortitzaci¨® industrial¡±, tal com denomina l¡¯antrop¨°leg Manuel Delgado la reconversi¨® de les grans superf¨ªcies de terreny que promovien els propietaris de les grans factories, des de la Maquinista Terrestre i Mar¨ªtima i Catalana de Gas a la Barceloneta ¡ªpresidida en aquella ¨¨poca per Pere Duran i Farell¡ª fins a MACOSA, al Poblenou. Un projecte en el qual va treballar, des d¡¯un gabinet d¡¯estudis, qui anys despr¨¦s seria el primer alcalde socialista de Barcelona: Narc¨ªs Serra. Aquell primer pla va decaure per les mobilitzacions ve?nals, tot i que anys despr¨¦s finalment la reconversi¨® es va fer ¡ªd¡¯una altra manera¡ª i avui aquella zona ¨¦s la Vila Ol¨ªmpica.

Les primeres eleccions municipals de 1979, amb l¡¯arribada a l¡¯alcaldia de Serra i d¡¯un equip urban¨ªstic liderat per Oriol Bohigas, va determinar l¡¯inici del que despr¨¦s es va anomenar model Barcelona. Una ¨¨poca marcada per la necessitat d¡¯infraestructures, per la recerca de la cooperaci¨® amb el sector privat davant unes arques exhaustes i per una mobilitzaci¨® ciutadana que demanava barris dignes. Va ser en la d¨¨cada dels vuitanta quan es van dissenyar prop d¡¯un centenar d¡¯espais p¨²blics dispersos pels districtes de la ciutat, amb els quals es pretenia la redistribuci¨® dels recursos i una certa equitat territorial. Aquestes noves centralitats van aglutinar tamb¨¦ les quatre ¨¤rees ol¨ªmpiques que va construir Barcelona. I, sobretot, l¡¯obertura al mar. ¡°Els projectes ja estaven ideats i pensats abans que Barcelona fos nominada per als Jocs, tot i que ¨¦s cert que la certesa de la cita els van afermar financerament i els van accelerar¡±, apunta Joan Busquets, que en aquells temps era coordinador d¡¯Urbanisme. En el text Barcelona. Evoluci¨® urban¨ªstica d¡¯una capital compacta, Busquets sost¨¦: ¡°L¡¯experi¨¨ncia de Barcelona va de la petita actuaci¨® a la gran intervenci¨®. Una evoluci¨® del projecte simple monogr¨¤fic ¡ªuna pla?a, una escola¡ª al complex ¡ªun carrer, edifici i zona verda¡ª; del projecte p¨²blic al partnership (cooperaci¨®) assegurant el comprom¨ªs de la iniciativa privada en operacions de clar abast p¨²blic¡±.

Assignatures pendents

B.C.

La ciutat est¨¤ acabada¡± ¨¦s una expressi¨® freq¨¹ent entre urbanistes i arquitectes. La veritat ¨¦s que hi ha forats, queden en l¡¯aire assignatures pendents i no pocs interrogants. Per exemple, no se sap quina ser¨¤ la soluci¨® per a l¡¯immens terreny que resultar¨¤ quan acabin les obres de l¡¯estaci¨® de la Sagrera. Una cosa semblant passa amb bona part del pol¨ªgon industrial de la Zona Franca on es va projectar el BZ Barcelona Zona d¡¯Innovaci¨®, que va dibuixar tres grans cl¨²sters ¡ªalimentaci¨®, tecnologia lligada a la salut i audiovisual¡ª en 50 hect¨¤rees de terreny que va ocupar la Seat. El barri proper de la Marina de la Zona Franca tampoc ha aconseguit enlairar-se, ja que la bombolla immobili¨¤ria va afectar moltes de les constructores que hi tenien s¨°l.

En guaret estan, tamb¨¦, els dos projectes estrella de l¡¯administraci¨® de Xavier Trias: la reconversi¨® de part del Port de Barcelona en un barri residencial ¡ªbatejat com Blau Ict¨ªnea¡ª i la reurbanitzaci¨® dels accessos a Collserola. Una cosa que no deixava de ser inquietant perqu¨¨ podia donar pas a edificaci¨®.

A l¡¯altra banda de la ciutat, als barris propers al Bes¨°s ¡ªi el mateix passa quan es canvia de vorera i ens trobem a Santa Coloma o Badalona¡ª, l¡¯est¨¤ndard de vida dista molt de la part central de la ciutat i les bosses de pobresa s¨®n importants.

El 22@, el projecte que va arrencar fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada, s¡¯ha vist alentit per la crisi, especialment la franja del districte tecnol¨°gic entre la Diagonal i la Gran Via. I un interrogant que s¡¯aclarir¨¤ quan la marina de luxe al Port Vell estigui acabada ser¨¤ l¡¯impacte que tindr¨¤ sobre el barri de la Barceloneta. Davant l¡¯entusiasme del Port i de l¡¯Ajuntament, s¡¯hi pot contraposar el risc que la Barceloneta mudi de cara, de comer?os i d¡¯habitants.

Pasqual Maragall va escriure el 1990: ¡°La cita servir¨¤ per acabar de fer tot all¨° que les grans exposicions de 1888 i 1929 van deixar a mig fer al Poblenou o a Montju?c¡±. El que va passar despr¨¦s dels Jocs ¨¦s que la ciutat no va deixar de cr¨¦ixer perqu¨¨ s¡¯havia posicionat internacionalment. La iniciativa p¨²blica que fins llavors demanava la col¡¤laboraci¨® del sector privat es va truncar perqu¨¨ la ciutat va comen?ar a atraure els grans inversors. I les regles del joc les va comen?ar a marcar el sector immobiliari i financer.

¡°Barcelona no sabia trobar el seu cam¨ª, el que es reclamava era una societat m¨¦s sostenible i respectuosa amb el seu patrimoni, m¨¦s social i m¨¦s participativa¡±, apunta l¡¯arquitecte Josep Maria Montaner. La pressi¨® ve?nal en una Barcelona que es mirava al mirall i s¡¯agradava prou va disminuir tal vegada perqu¨¨ les associacions tradicionals tamb¨¦ es van acomodar. El pensament cr¨ªtic d¡¯agents culturals i urban¨ªstics tamb¨¦ es va relaxar. I va ser en aquest context que va prendre forma l¡¯obertura de la Diagonal fins al mar, Diagonal Mar i el F¨°rum, amb una escala que no t¨¦ res a veure amb l¡¯urbanisme aplicat fins llavors.

M¨¦s o menys des d¡¯aquest moment, el concepte de model Barcelona desapareix i ¨¦s substitu?t per la marca Barcelona, per decisi¨® del govern municipal. Una marca representada per una arquitectura especialment ic¨°nica. ?s l¡¯¨¨poca de la Torre d¡¯Agbar, de Jean Nouvel, a la qual van seguir altres edificis singulars. ¡°Un indici del deteriorament de l¡¯urbanisme i, per tant, de la ciutat, ¨¦s quan aquest passa a ser un subordinat de l¡¯arquitectura d¡¯autor¡±, apunta l¡¯urbanista Jordi Borja en el llibre Llums i ombres de l¡¯urbanisme de Barcelona.

Arribats en aquest punt, quins s¨®n els reptes de la ciutat? A continuaci¨® apuntem els que han estat assenyalats per experts i agents implicats amb la ciutat.

Recuperaci¨® de la iniciativa p¨²blica. ¡°L¡¯administraci¨®, especialment la local, hauria de recuperar la iniciativa i liderar els projectes de ciutat. L¡¯urbanisme ¨¦s, sobretot, pol¨ªtic, i actualment hi ha un evident d¨¨ficit de debat pol¨ªtic i de projecte. Tot s¡¯ha resumit a vendre al millor postor¡±, opina Borja. La idea de revalorar la iniciativa p¨²blica ¨¦s compartida per Luis Rabell, president de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns (FAVB): ¡°L¡¯actual govern es mou com un peix a l¡¯aigua entre els lobbies de la ciutat, que s¨®n els que estan perfilant Barcelona¡±. Molt cr¨ªtic amb la ¡°desconnexi¨®¡± del govern amb la ciutadania, demana un gir en la pol¨ªtica i que estigui al servei del barcelon¨ª, ¡°no del negoci privat¡±. Una iniciativa p¨²blica que, en opini¨® de Josep Maria Montaner, tamb¨¦ s¡¯ha de plasmar en la pol¨ªtica social: ¡°Ara mateix, la situaci¨® se salva perqu¨¨ la societat est¨¤ molt ben articulada, hi ha entitats fortes i solid¨¤ries que arriben on no arriba l¡¯administraci¨®¡±.

M¨¦s Barcelona metropolitana. Barcelona ja no ¨¦s la ciutat de 1,6 milions d¡¯habitants. La real ¨¦s la metropolitana amb tres milions. ¡°D¡¯entrada, cal un govern metropolit¨¤ fort que tuteli m¨¦s, perqu¨¨ la situaci¨® ¨¦s complexa i es necessita m¨¦s estrat¨¨gia. Per exemple, s¡¯han de reequilibrar els recursos, dotar de m¨¦s equipaments i tenir m¨¦s cura de ciutats com Santa Coloma o Badalona¡±, opina Montaner. Per a Antoni Vives, tinent d¡¯alcalde d¡¯H¨¤bitat Urb¨¤, el desenvolupament de les ind¨²stries tecnol¨°giques i la seva implantaci¨® passa necess¨¤riament per l¡¯¡°aposta metropolitana¡±. Una ¨¤rea metropolitana amb marcades difer¨¨ncies i desigualtats. ¡°La gran Barcelona ¨¦s plurimunicipal, i el punt on es produeixen els problemes m¨¦s greus ja no ¨¦s al centre de la ciutat, s¡¯ha despla?at a les poblacions properes. Per tant, cal pol¨ªtiques redistributives a l¡¯entorn metropolit¨¤ per evitar que Barcelona sigui la rica i les altres, les pobres¡±, sost¨¦ Borja.

Acci¨® ciutadana. En plena era de la globalitzaci¨®, l¡¯acci¨® ciutadana ¨¦s indispensable. ¡°La ciutadania ha de reaccionar davant els greuges i ha de recuperar la cultura de la mobilitzaci¨® i confiar en alternatives pol¨ªtiques que estiguin a l¡¯altura¡±, afirma l¡¯antrop¨°leg Manuel Delgado, conven?ut que l¡¯esperit del 15-M ha germinat en moviments com la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) i que la seva l¨ªder, Ada Colau, podria ser una excel¡¤lent cap de llista d¡¯una plataforma ciutadana a les eleccions municipals: ¡°Cal lluitar des de dins de les institucions¡±. Aconseguir que la participaci¨® ciutadana sigui de veritat, apunta Rabell. ¡°Poques normes i m¨¦s portes obertes als ciutadans a l¡¯Ajuntament. No cal maquillar la participaci¨®. Per qu¨¨ cal tenir 656 ¨°rgans de participaci¨® si no s¨®n ¨²tils?¡±, es pregunta. M¨¦s consultes i iniciatives populars i elecci¨® directa ¡ªsense llistes tancades¡ª serien dues de les mesures per executar. L¡¯urbanista Jordi Borja considera que s¡¯han produ?t errors d¡¯embalum amb decisions que s¡¯han maquillat com a aparents processos de participaci¨®: ¡°La consulta de la Diagonal va ser rid¨ªcula. La decisi¨® estava presa i se sotmetia el model a votaci¨®. I va passar el que va passar¡±. I despr¨¦s d¡¯aquell frac¨¤s, ¡°l¡¯actual govern municipal delega el disseny de la Diagonal a l¡¯arquitecte dels comerciants¡±, remata Montaner.

Economia productiva. ¡°Des del nostre punt de vista, Barcelona t¨¦ quatre sectors estrat¨¨gics que ha de promoure. Un ¨¦s l¡¯alimentaci¨®, perqu¨¨ la ciutat i la seva ¨¤rea tenen empreses l¨ªders en el sector i amb m¨¦s potencial. Un altre ¨¦s la salut, en condicions de potenciar, perqu¨¨ tenim primeres figures mundials i uns centres excel¡¤lents. L¡¯esport ¨¦s tamb¨¦ estrat¨¨gic, perqu¨¨ Barcelona ¨¦s la ciutat amb m¨¦s esportistes amateurs i, a m¨¦s, hi ha la marca del Bar?a amb una tirada incre?ble. I l¡¯educaci¨® ¨¦s un altre sector clau, perqu¨¨ la ciutat ¨¦s una de les favorites dels Erasmus i tenim escoles de negocis molt importants. No obstant aix¨°, no tenim una gran universitat de refer¨¨ncia mundial¡±, opina Gonzalo Rod¨¦s, vicepresident de Barcelona Global, una entitat que veu el turisme com una activitat m¨¦s de la ciutat, no pas estrat¨¨gica. Per a Antoni Vives, el futur est¨¤ en tota activitat relacionada amb la tecnologia: ¡°?s important que se celebri el Mobile World Congress a Barcelona, per¨° el que hem d¡¯aconseguir ¨¦s atraure els investigadors i les empreses tecnol¨°giques punteres ¡ªcom Cisco, Schneider, Philips i les espanyoles¡ª perqu¨¨ treballin des de Barcelona. Estem en bones condicions per fer-ho, la ciutat est¨¤ preparada i molt ben considerada, i tenim un 15% d¡¯estudiants dels camps de la ci¨¨ncia, la tecnologia i les matem¨¤tiques, davant d¡¯un 7% d¡¯altres ciutats europees¡±. El sector farmac¨¨utic i la biomedicina s¨®n per a Vives altres l¨ªnies a potenciar. I considera el turisme com una ind¨²stria que gira al voltant d¡¯una bona oferta cultural i arquitect¨°nica: ¡°Si ens llancem als peus dels cavalls del turisme, destrossarem la ciutat¡±.

Espai p¨²blic de qualitat. Joan Busquets, coordinador i dissenyador de bona part de l¡¯urbanisme de Barcelona a la d¨¨cada dels vuitanta, afirma que s¡¯ha de millorar, i molt, l¡¯espai p¨²blic: ¡°Les infraestructures estan desenvolupades, ara el repte ¨¦s millorar l¡¯espai p¨²blic. El model de producci¨® ha canviat i ens movem m¨¦s. Cal crear espais intersticials i recuperar la relaci¨® amb la natura. El model dels interiors d¡¯illa ¨¦s bo i ara ha d¡¯evolucionar¡±. ¡°S¡¯ha d¡¯augmentar l¡¯espai p¨²blic entre un 40% i un 50%. I la forma de fer-ho ¨¦s reformant el teixit que ja existeix, com es fa al passeig de Sant Joan, es far¨¤ a les Gl¨°ries i tamb¨¦ a la Diagonal o al Paral¡¤lel¡±, apunta Antoni Vives. La Federaci¨® de Ve?ns, per¨°, no d¨®na cr¨¨dit al que qualifiquen com un ¡°discurs oficial¡±. ¡°El que estan fent ¨¦s privatitzar espais, com el parc G¨¹ell i Montju?c. Quin ser¨¤ el seg¨¹ent, el Tibidabo?¡±, es pregunta Rabell.

?