Mis¨¨ria

Amb motiu de l¡¯aparici¨® recent, en castell¨¤, d¡¯un volum de mem¨°ries de Valent¨ª Puig, Dioses de ¨¦poca, s¡¯ha pogut advertir, a les xarxes socials i en algun peri¨°dic digital de mala anomenada, un conat de campanya contra l¡¯escriptor mallorqu¨ª, activat en dos fronts de batalla complementaris. Els uns li retreuen amb amargura que en aquest nou llibre hagi optat pel castell¨¤ havent escrit en catal¨¤ els seus anteriors textos autobiogr¨¤fics; altres l¡¯omplen d¡¯improperis per les seves posicions proatlantistes i el seu pensament liberal conservador. Hi ha qui qualifica la seva opci¨® ling¨¹¨ªstica de ¡°rebequeria¡±; qui l¡¯acusa de no tenir ¡°cap respecte per als seus lectors catalans¡±; qui el tracta de corrupte i de no tenir idea del que diu quan parla de la relaci¨® de Josep Pla amb Josep Tarradellas ¡ªl¡¯¨²nic president plenament sensat que ha tingut la Generalitat, i per aix¨° mateix objecte d¡¯un odi corcat per part dels nacionalistes catalans¡ª. Tampoc se li perdona que consideri Joan Fuster un escriptor sobrevalorat, que no parli malament de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar o que assenyali l¡¯islam com l¡¯enemic d¡¯Occident.

Per la seva escassa transcend¨¨ncia, aquesta fira de r¨¤bies no mereixeria cap comentari si no fos perqu¨¨ posa de manifest un corrent d¡¯opini¨® pol¨ªticament hegem¨°nic a la societat catalana i que, presentant-se a si mateix com l¡¯ess¨¨ncia de la democr¨¤cia, no ¨¦s altra cosa que un afany de substituir el sistema de llibertats que consagra l¡¯Estat de dret per l¡¯adhesi¨® obligada als prejudicis de la tribu. El fenomen ja l¡¯observava Jos¨¦ Ortega y Gasset fa m¨¦s de cent anys: ¡°Toda la interpretaci¨®n soi-disant democr¨¢tica de un orden vital que no sea el derecho p¨²blico es fatalmente plebeyismo¡±.

S¨®n certament pocs els que s¡¯han posat a obrir foc contra l¡¯escriptor, amb tota probabilitat perqu¨¨ el gros dels batallons est¨¤ integrat per persones que ni saben qui ¨¦s Valent¨ª Puig ni estan interessades en la literatura de pensament, per¨° la idea antiliberal segons la qual un escriptor no pot elegir lliurement la llengua en qu¨¨ s¡¯expressa est¨¤ clarament incrustada en les consci¨¨ncies dels que s¡¯engreixen amb la mis¨¨ria moral. Tan incrustada com la de considerar ¡ªuna altra idea antiliberal¡ª que un autor no pot tenir una visi¨® diferent de l¡¯esquerrana sobre les coses que passen en aquest m¨®n. El que no es pot percebre quan s¡¯ha decidit fer de la mis¨¨ria un ideal de vida ¨¦s el valor excepcional, en catal¨¤ i en castell¨¤, d¡¯una obra com la de Valent¨ª Puig, que amb Dioses de ¨¦poca torna a brillar, com en molts altres llibres, per la intel¡¤lig¨¨ncia, la virtut estil¨ªstica i la substanciosa experi¨¨ncia de vida que ofereixen les seves p¨¤gines.