Les masses i l¡¯Onze de Setembre

La manera com es va esdevenir la manifestaci¨® de la Diada (no convocada pels partits pol¨ªtics, sin¨® per tres associacions extraparlament¨¤ries del pa¨ªs) demostra una vegada m¨¦s que la q¨¹esti¨® del proc¨¦s i els anhelats, leg¨ªtimament, amnistia general i refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® depenen cada cop menys dels nostres poders legislatiu i executiu, i cada cop m¨¦s d¡¯un poder real, per¨° d¡¯una textura molt m¨¦s ¡°l¨ªquida¡±, anomenat generalment ¡°poble¡±, sense que aquesta paraula abraci, ni de molt, tota la poblaci¨® del pa¨ªs. Aix¨ª sembla que continuar¨¤ avan?ant el malaguanyat (fins ara) proc¨¦s, malgrat totes les evid¨¨ncies del que poden fer els poders legislatiu i executiu nostres i de l¡¯estat del qual, per ara, encara formem part.

Des del comen?ament del moviment est¨¨tic i espiritual del proc¨¦s (no ho qualifiquem de ¡°moviment pol¨ªtic¡±, perqu¨¨ tota polis est¨¤ basada en la llei, i el nostre moviment ho est¨¤ en la seva negaci¨®) ha estat obvi el pes d¡¯aquesta entitat difosa, moguda per proclames entusiastes d¡¯uns quants dirigents, i seguida encara avui, amb els ulls tancats, per una quantitat notable de persones. Aix¨° ens mou a considerar quins elements d¡¯ordre social i psicol¨°gic fan possible la constituci¨® d¡¯aquest magma tan dif¨²s.

¡°Les multituds sempre donen prefer¨¨ncia a l¡¯irreal per damunt del real¡±, va escriure Sigmund Freud

El primer te¨°ric important de les masses a Europa va ser Gustave Le Bon (1841-1931), soci¨°leg mogut a escriure el seu llibre, Psychologie des foules, com molts autors francesos (de Baudelaire i Flaubert cap endavant) van sentir-se moguts a parlar del mateix fenomen, en termes menys cient¨ªfics, arran de les masses enrabiades de les revolucions de 1830, de 1848 i de 1871. La teoria de Le Bon pot resumir-se en aquestes citacions del llibre: ¡°El m¨¦s singular dels fen¨°mens que presenta una massa psicol¨°gica s¨®n els seg¨¹ents: siguin qui siguin els individus que la componen ... el sol fet de trobar-se transformats en una multitud els dota d¡¯una ¨¤nima col¡¤lectiva. Aquesta ¨¤nima els fa sentir, pensar i actuar d¡¯una manera del tot diferent de com sentiria, pensaria i actuaria cada un d¡¯ells a?lladament¡±; ¡°Pel sol fet de formar part d¡¯una multitud l¡¯home baixa uns quants esgraons en l¡¯escala de la civilitzaci¨®. A?llat, potser era un individu culte; en multitud, ¨¦s un b¨¤rbar. T¨¦ l¡¯espontane?tat, la viol¨¨ncia, la ferocitat i tamb¨¦ els entusiasmes i els heroismes dels ¨¦ssers primitius¡±.

Sigmund Freud, autor d¡¯un assaig imprescindible sobre la multitud, Psicologia de les masses i an¨¤lisi del jo (1920-1921), rebla i despr¨¦s critica en aquest opuscle la teoria de Le Bon: ¡°Els sentiments de la multitud s¨®n sempre simples i exaltats. Per aix¨° no coneix ni dubtes ni incerteses"; ¡°Les multituds mai no han conegut la set de veritat; demanen unes il¡¤lusions a les quals no poden renunciar; sempre donen prefer¨¨ncia a l¡¯irreal per damunt del real¡±. L¡¯¨¨mfasi, entusiasme i fanatisme amb qu¨¨ parlaren Jordi Cuixart i Elisenda Paluzie l¡¯Onze de Setembre semblen demostrar que Le Bon no s¡¯equivocava del tot.

Com era d¡¯esperar en un psic¨°leg tan agut, Freud acaba presentant la pr¨°pia teoria de la massa: els individus es constitueixen en massa per reconstruir l¡¯horda primitiva, assassina per definici¨® de la figura del pare (l¡¯Estat?, Jordi Pujol?, Tarradellas?) i transformar-la en una nova comunitat fraternal. Aix¨ª, l¡¯autor vincula la psicologia individual i la col¡¤lectiva: ¡°El car¨¤cter inquietant i coercitiu de les formacions col¡¤lectives, que es manifesta en els fen¨°mens propis de la suggesti¨® [pr¨¨viament, Freud parla de la hipnosi com a element constitutiu de la massa, i podria haver citat la narraci¨® de Thomas Mann, Mario i el mag, si no fos que ¨¦s de 1930] pot ser atribu?t, per tant, a l¡¯afinitat de la massa amb l¡¯horda primitiva, de la qual procedeix ... La massa vol ser dominada per un poder il¡¤limitat ... i aquest ideal domina l¡¯individu i acaba despla?ant en cada individu l¡¯ideal del jo¡±, o el jo-ideal, que es confon amb un ideal-objecte exterior, del tot oposat al jo. Al final Freud compara les manifestacions massives contempor¨¤nies a les saturnals romanes i al carnaval modern, per fi a les festes primitives, totes posse?des d¡¯un mateix tret: ¡°Els individus s¡¯hi entreguen a orgies en qu¨¨ es violen els manaments m¨¦s sagrats¡±. Aqu¨ª, l¡¯Estatut de Catalunya, la Constituci¨® espanyola i la monarquia, possiblement. Freud no t¨¦ cap inconvenient a assegurar que els lla?os entre els individus que conformen la massa estan presidits per la libido, ¨¦s a dir, per Eros, o l¡¯Amor; la qual cosa aproxima els nostres recents moviments de massa a un dictum molt venerat als or¨ªgens del catalanisme: Fe, P¨¤tria i Amor.

Qu¨¨ pugui fer un Parlament davant aquest fet, no extingit a Catalunya, ens portaria a analitzar el fenomen pel qual la transformaci¨® de la libido individual en institucions d¡¯ordre legal i democr¨¤tic, no sotmeses a la hipnosi ni a la m¨¤gia de les paraules o al fanatisme d¡¯uns quants dirigents, sempre significar¨¤ un obstacle a la f¨²ria de les passions primig¨¨nies de l¡¯home o la dona constitu?ts en massa.