Caterina, darrere V¨ªctor Catal¨¤

Un dels primers llibres que es va autoritzar a imprimir en catal¨¤, si no el primer, en ple franquisme va ser Mosaic. Impressions liter¨¤ries sobre temes dom¨¨stics, editat el 1946 per la Llibreria Dalmau, en la seva col¡¤lecci¨® Biblioteca Nova Renaixen?a. Una obra amb la qual Caterina Albert, liter¨¤riament V¨ªctor Catal¨¤ (l¡¯Escala, 1869-1966), desitjava d¡¯alguna manera compensar l¡¯efecte causat per la desgraciada edici¨® del seu llibre de relats Retablo, publicat en castell¨¤ dos anys enrere. Desgraciada perqu¨¨ no va respondre al que l¡¯autora s¡¯havia proposat, quan el 1942 Margarita Palau (antiga dependenta de la prestigiosa llibreria Catal¨°nia) li feia saber que s¡¯acabava de crear una nova societat, la Librer¨ªa Mediterr¨¢nea, disposada a publicar en l¡¯¨²nica llengua possible, ¨¦s a dir el castell¨¤. La primera proposta de Palau va ser editar Solitud, per¨° l¡¯¨²nica traducci¨® disponible al castell¨¤, feta per Francesc Xavier Garriga (ja mort en aquella data), no havia complagut en absolut l¡¯escriptora i ella no volia promoure-la altre cop.

Llavors es va pensar en una col¡¤lecci¨® de relats que seria Retablo, una edici¨® numerada amb unes precioses il¡¤lustracions a color del paisatgista Joan Colom. La idea inicial era proveir-la d¡¯un pr¨°leg (en catal¨¤, els pr¨°legs s¨®n peces fonamentals de la seva po¨¨tica) on l¡¯escriptora exigia la reciprocitat ling¨¹¨ªstica: si ella feia l¡¯esfor? d¡¯escriure i publicar en castell¨¤, l¡¯Estat espanyol havia de permetre, per la mateixa ra¨®, la publicaci¨® de llibres en catal¨¤. No nom¨¦s aix¨°: el pr¨°leg contenia una exaltaci¨® hiperb¨°lica de l¡¯¨¦sser catal¨¤ (¡°Dios nos hizo catalanes y ?l sabr¨ªa por qu¨¦¡±).

La censura no va mossegar l¡¯ham, va comminar Mediterr¨¢nea a la publicaci¨® dels relats en castell¨¤ i va denegar l¡¯autoritzaci¨® per al pr¨°leg. De manera que l¡¯escriptora va quedar en una posici¨® de desaire davant els seus compatriotes, o almenys aix¨ª li va semblar a ella, i ho va voler neutralitzar immediatament editant pel seu compte el pr¨°leg prohibit, que va repartir entre les seves amistats, d¡¯acord amb la versi¨® que donava el seu nebot i marmessor de les seves obres, Llu¨ªs Albert, tamb¨¦ mort.

All¨° no era suficient, tampoc per a ella mateixa, i aix¨ª va n¨¦ixer la idea de Mosaic, despr¨¦s de quinze anys sense publicar res (el seu ¨²ltim i impactant llibre de relats, Contrallums, datava de 1930). Per¨° cal dir que en aquell moment se la veia una escriptora d¡¯una altra ¨¨poca, gaireb¨¦ oblidada. L¡¯oposici¨® radical a la reforma fabriana l¡¯havia arraconat encara m¨¦s d¡¯un sistema literari que el 1946 patia una tr¨¤gica involuci¨® a causa del franquisme.

Mosaic (ara recuperat, i ampliat, per Club Editor) suposa un gir art¨ªstic de notable envergadura en una autora que sempre s¡¯havia refugiat en la ficci¨®. En publicar-se el llibre tenia 77 anys ¡ªuna edat dol?a per al record i la praxi de la nost¨¤lgia¡ª i necessitava trobar un espai de conciliaci¨® ¨ªntima amb la societat catalana, despr¨¦s de llargs anys de silenci, de conflicte i, finalment, del fiasco de Retablo. Amb Mosaic volia tornar a connectar i fer-ho en positiu.

De manera que, davant del sentiment tr¨¤gic de l¡¯exist¨¨ncia, pel qual havia mostrat fins llavors tanta prefer¨¨ncia i sensibilitat, revela en aquesta obra una cara ¨ªntima i somrient, puixant de les petites delicadeses que pot tenir tota vida humana. Es tracta d¡¯un conjunt de relats (despr¨¦s del frac¨¤s d¡¯Un film no tornaria a escriure novel¡¤la) centrats a oferir una subtil i alhora poderosa imatge de si mateixa a trav¨¦s de breus estampes autobiogr¨¤fiques.

Relats in¨¨dits

Al seu dia, Mosaic no va ser avaluat adequadament (i a jutjar pel pr¨°leg de la nova edici¨® de Club Editor, tampoc despr¨¦s), per¨° ¨¦s que la comprensi¨® de l¡¯obra liter¨¤ria de V¨ªctor Catal¨¤, tant del seu abast moral com de la seva singularitat estil¨ªstica, s¡¯obre pas lentament entre nosaltres ara, quan disposem d¡¯una ment m¨¦s oberta i preparada per entendre la complexitat de la seva obra.

Al conjunt de narracions escrites al llarg de quaranta anys (des de 1904, la m¨¦s antiga, fins a diverses de 1944, les m¨¦s recents), en la seva major part protagonitzades per ella mateixa, les editores de Mosaic, Blanca Llum Vidal i Agn¨¨s Prats, amb molt d¡¯encert, han incl¨°s altres textos de 1945 que es mantenien in¨¨dits, per¨° que guarden una gran coher¨¨ncia amb aquella primera edici¨® i hi tenen relaci¨®.

Per fi Catal¨¤ es decidia a donar a con¨¨ixer passatges fundacionals de la seva pr¨°pia experi¨¨ncia de la vida. S¨®n textos que serveixen a l¡¯autora per dir que en la nena que va ser ja germinava l¡¯¨¦sser adult que seria, amb els seus amors, talents i decepcions. Tots vinculats a la inf¨¤ncia, l¡¯¨²nica ¨¨poca radiant que va con¨¨ixer. Narracions il¡¤luminadores d¡¯una consci¨¨ncia exacerbada que, amb el temps, catapultaria l¡¯escriptora cap a un projecte existencial, abans que a una vida pr¨°pia.

A Mosaic tot aix¨° es veu ben clar, perqu¨¨ els textos aporten una visi¨® particular sobre la realitat albertina. ?s una llum tendra i delicada, carregada de matisos sorprenents sobre coses min¨²scules (unes teulades, la molsa que neix a l¡¯empedrat entre dos carrers, la boira, el vent, un rellotge d¡¯esgl¨¦sia, el mol¨ª del seu carrer, el refugi on escriu, una paret blanca, una tortuga...), revelant l¡¯extraordinari potencial que pot arribar a tenir una vida tan secreta com la seva, posse?da per una ¨¤nima forta i contemplativa, a l¡¯estil d¡¯Emily Dickinson.

Catal¨¤ es defineix com una perdedora de temps, li agrada disposar d¡¯hores de vag¨¤ncia, lliures de qualsevol inquietud, i la prosa de Mosaic exhibeix aquesta morositat pr¨°pia de qui estima l¡¯observaci¨® i el silenci. Per¨°, pensant en el sentit que van teixint les diferents narracions, un fet salta a la vista, i ¨¦s que reserva tota la seva tendresa al m¨®n quiet dels objectes, dels animals dom¨¨stics (una egua, una gallina, unes garses, un gos de ca?a, els gats...) i a uns pocs humans pels quals l¡¯escriptora va sentir sempre una devoci¨® especial. ?s a dir, aquest cop d¡¯una manera indirecta, lluny de la viol¨¨ncia desfermada als Drames rurals, a Mosaic trobem la mateixa i profunda desconfian?a cap a les persones, de les quals prescindeix pr¨¤cticament per mantenir ben amunt la poeticitat del text sense trair-se a ella mateixa.

Pintar la tartana

Les seves an¨¨cdotes infantils revelen un temperament m¨¦s que despert, fortament art¨ªstic, sensible i lliurepensador, ali¨¨ al comportament d¡¯una nena que no va ser mai com les altres i que va haver de patir prou, en haver-se de sotmetre als motlles establerts i a les maledic¨¨ncies derivades de la seva excepcionalitat. Tot el que tenia la petita Caterina Albert d¡¯esperit lliure, bromista i creador, volent anar descal?a pel carrer, dient-li al carnisser amb cinc anys que sisplau tall¨¦s les costelles de xai sense os perqu¨¨ no tenien gossos a casa, o que pintava feli? i despreocupada el seu primer mural a les parets del menjador, es transformaria en retra?ment i timidesa amb els canvis f¨ªsics del seu cos.

La futura escriptora es refugiaria en la solitud del seu m¨®n interior, que cultivaria amorosament, com qui t¨¦ cura d¡¯un jard¨ª que resulta inassequible a la mirada aliena pels alts murs que el protegeixen de l¡¯exterior, per¨° que s¡¯acaba filtrant en les seves creacions. L¡¯alli?onador relat dedicat a les pintures rupestres, com ella les anomena, t¨¦ un colof¨® positiu en un altre relat de la mateixa secci¨®, titulat ¡®La tartana¡¯: a un dels empleats de la casa se li acut demanar a la jove pubilla, tan artista, que decori el carruatge familiar, de la cura del qual ell ¨¦s responsable. El resultat ser¨¤ objecte de l¡¯admiraci¨® de tots, d¡¯uns i altres; d¡¯aquelles composicions pintades als dos costats de les baranes de fusta, fruit de la seva lliure inspiraci¨® (per¨° sempre basada en l¡¯observaci¨® de l¡¯entorn), l¡¯escriptora extreu, ¨¦s clar, una conclusi¨® interessant, i ¨¦s que ella hauria pogut arribar a ser una pintora apreciable si hagu¨¦s trobat mestres que no violentessin seu temperament.

De manera que, aventurada la nostra hip¨°tesi, Mosaic ¨¦s l¡¯altra cara dels Drames rurals, no menys ombr¨ªvola malgrat les aparences delicades: ha canviat l¡¯enfocament, ¨¦s ella de nena el subjecte de la majoria de les hist¨°ries que explica, per¨° la subst¨¤ncia continua sent la mateixa, aix¨° ¨¦s, la dif¨ªcil superviv¨¨ncia de l¡¯individu en una societat castigada per les m¨¦s baixes passions. I el seu abast adquireix un significat m¨¦s gran, si ¨¦s possible, si pensem que molts dels seus passatges estan escrits a la d¨¨cada dels quaranta, despr¨¦s d¡¯una dura experi¨¨ncia b¨¨l¡¤lica en qu¨¨ l¡¯escriptora ha vist enfrontar-se, en un petit poble, els uns amb els altres. Homes i dones denunciant-se m¨²tuament, acusant-se, matant-se de la manera m¨¦s incivil. Mosaic ¨¦s la seva manera obliqua, per¨° eloq¨¹ent, de respondre a la insensatesa. I oferir al mateix temps, t¨ªmidament, un punt de llum.

De la lectura dels relats s¡¯entreveuen constants autobiogr¨¤fiques.

Animisme. El concepte integra corrents diversos. Es defineixen pel fet de sostenir que qualsevol element del m¨®n natural est¨¤ dotat d¡¯intenci¨®, vida, ¨¤nima o consci¨¨ncia de si. Sense haver-ne fet mai un recompte l¨¨xic, sens dubte ¨¤nima ¨¦s la seva paraula preferida, la m¨¦s usada en les seves narracions, i li serveix tant per referir-se al m¨¦s sofert dels ¨¦ssers (tantes ¨¤nimes c¨¤ndides i animals maltractats recorren la seva literatura) com a l¡¯esperit tenebr¨®s dominant en molts d¡¯ells (pensem en l¡¯?nima, destructora de Nela, a Solitud).

Per¨° altre cop l¡¯animisme de Catal¨¤ ¨¦s molt particular: serveix a l¡¯escriptora per oposar el m¨®n de la senzillesa i la bondat encarnada en els animals, les plantes o el quietisme de les coses a la mesquinesa, la hipocresia i la crueltat humanes. El relat de la formiga, in¨¨dit fins ara, amb qu¨¨ s¡¯obre aquesta nova edici¨® de Mosaic ¡ªuna formiga que ella va decapitar injustament quan era petita¡ª, li serveix per mostrar, amb la subtilesa m¨¦s gran, l¡¯impacte i la profunditat de les ferides que sovint rebem o inferim als altres.

Blancor. La prosa po¨¨tica domina la inspiraci¨® de l¡¯escriptora al llarg de Mosaic, i molt especialment en relats com ¡®Ma cambra blanca¡¯, que, com d¡¯altres vegades, funciona al¡¤leg¨°ricament. Aquest cop en defensa de la claredat expressiva, per¨° tamb¨¦ de la claredat moral, que ¨¦s el centre de la seva po¨¨tica. La seva habitaci¨®, diu, ¨¦s blanca, ¡°d¡¯una blancor de nevada, una blancor difusa que sembla fugir de les parets i sostre per a ficar-se als ulls de qui la mira i refrescar-los-hi de totes les roentors del color¡±. I quan la poderosa llum del migdia es retira de la seva habitaci¨®, que dona a ponent, i avan?a el capvespre... ¡°Aleshores quedem a soles ella i jo; ma cambra i ma animeta, la petxina i el moll, totes dues senzilles i primitives, totes dues de riqueses emmanllevades, totes dues, en fi, amb el balc¨® dels somnis obert de bat a bat i de cara a la gran quietud, perqu¨¨ se¡¯ns n¡¯entrin a dins els perfums sobrers de la terra, les serenors de les nits calmes i la pau suprema de l¡¯infinit¡±.

¡°Ah, V¨ªctor Catal¨¤, V¨ªctor Catal¨¤, no envidie el mir¨ªfico poder de los aedas: lo posee Vd. ampliamente¡±, li escriu l¡¯escriptora i novel¡¤lista Matilde Ras (1881-1869) des de Sig¨¹enza, despr¨¦s de llegir les seves proses autobiogr¨¤fiques (juliol de 1946).

Fam¨ªlia. Tant la mare de l¡¯escriptora, Dolors Parad¨ªs i Farr¨¦s, com la seva ¨¤via materna van exercir una gran influ¨¨ncia sobre Caterina Albert, qui al seu torn va respondre amb un amor incondicional. Sempre va admirar la seva discreta autoritat moral, molt especialment l¡¯exercida per l¡¯¨¤via sobre tots els habitants de la casa. Fins al punt que la p¨¨rdua dels seus familiars, especialment la mort de la seva mare ¡ªla seva confident m¨¦s ¨ªntima¡ª, la va enfonsar diverses vegades en una mena d¡¯atar¨¤xia emocional.

No obstant aix¨°, de la relaci¨® amb el seu pare, Llu¨ªs Albert i Paradeda, a qui amb el temps perdona els arravataments del seu car¨¤cter, en sabem una mica m¨¦s en aquesta nova edici¨® de Mosaic. Per exemple, que sent una nena li va trencar dues costelles a causa d¡¯una forta empenta. Ella no va dir res a ning¨² d¡¯aquell dolor que li duraria mesos i les fractures es van soldar per si mateixes, per¨° cal preguntar-se si aquell contratemps va impedir el seu normal creixement, com aix¨ª va passar segons ella mateixa observa en un altre relat, tot i que sense veure cap relaci¨® entre els dos fets.

Passi¨® pel dibuix. El relat que m¨¦s b¨¦ s¡¯ajusta a aquest sentiment de l¡¯autora, i el millor del llibre, ¨¦s ¡®Les pintures rupestres¡¯. Tenia vuit o deu anys quan, moguda per la seva passi¨® pel dibuix, es decideix a pintar a les blanques parets del menjador de casa la silueta d¡¯un home amb barret de copa i polaines que, per les seves dimensions, no li cabia al paper. El dibuix exacte de la polaina la preocupava molt, i els seus quaderns desbordaven d¡¯esbossos sobre aquell estrany cal?at que ¨²nicament havia vist en els homes que venien de la ciutat.

Un mat¨ª s¡¯aixeca molt d¡¯hora, nom¨¦s les serventes traginen per casa, i comen?a, ben decidida, la seva tasca, que la va ocupar tot el mat¨ª. Est¨¤ abstreta per la seva pr¨°pia i magn¨ªfica inspiraci¨®, que va ocupant m¨¦s i m¨¦s trams de paret fins que una de les serventes entra a l¡¯estan?a, hores despr¨¦s, per comen?ar els preparatius per dinar. Queda estupefacta davant la visi¨® de la petita Caterina, despentinada, amb la cara emmascarada de tant mullar amb saliva el carbonet que utilitza per al mural i absorbida per la disbauxa pict¨°rica.

La serventa va cap a la cuina i torna amb les companyes d¡¯ofici, que queden igualment estupefactes. La nena no hi cap de tan feli? com est¨¤, gaireb¨¦ ha concl¨°s el dibuix i el p¨²blic que t¨¦ al davant mostra de totes passades la seva sorpresa. La gent de la casa es va acumulant al menjador, incloses la mare i l¡¯¨¤via. Ning¨² s¡¯atreveix a prendre partit davant d¡¯aquella ins¨°lita situaci¨® fins que, finalment, arriba el pare, malhumorat com era costum quan es llevava tard i malament, i pregunta: ¡°Qu¨¨ passa?¡±, obrint-se pas davant d¡¯aquell aplec extraordinari de persones.

La petita Caterina est¨¤ feli?, gaudint de la sorpresa generalitzada. Per¨° aquella felicitat, fruit d¡¯una idea abassegadora i conclosa despr¨¦s d¡¯hores de treball, li dura molt poc... Els crits de Llu¨ªs Albert comencen a sentir-se per tota la casa. No seria l¡¯¨²nica vegada que el pare la colpejaria amb dues sonores bufetades, mentre ordenava que esborressin de seguida ¡°aquella porqueria¡±.

¡°I la meva rosada esperan?a n¡¯era foragitada ignominiosament, esplomissada, futralejada, convertida en un parrac. ?s el trist dest¨ª de les esperances infantils¡­ No crec haver sofert en la vida un daltabaix tan gros i tan complert!¡±.

Sexualitat. No hi ha cap recurs definitiu que permeti, de moment, comprendre i explicar en profunditat aquest aspecte de la personalitat de Caterina Albert. Es coneix, aix¨° s¨ª, el profund erotisme d¡¯alguns dels seus relats i el seu rebuig al matrimoni. Els relats de Mosaic estan vinculats, majorit¨¤riament, a la primera inf¨¤ncia, de la qual V¨ªctor Catal¨¤ conservava una experi¨¨ncia n¨ªtida. Per¨° es tracta d¡¯una etapa on la sexualitat ¨¦s aconflictiva; ¨¦s a dir, un nen o una nena la pot sentir, per¨° no tenir-ne consci¨¨ncia.

L¡¯autora adulta se serveix d¡¯aquesta situaci¨® i, en canvi, troba maneres fin¨ªssimes d¡¯al¡¤ludir-hi. Per exemple, quan fent els deures s¡¯enfronta ¡°als enigm¨¤tics masculino, femenino y neutro de la gram¨¢tica o a qualque altre problema insoluble per l¡¯estil¡­¡±.

?s la insolubilitat dels g¨¨neres gramaticals, el que marca la frase. Per¨° m¨¦s for?a t¨¦ un altre relat, tamb¨¦ in¨¨dit fins ara, ¡®El primer retrat¡¯, d¡¯una franquesa commovedora. En ell descobreix, horroritzada, la consci¨¨ncia de la seva lletjor, veient-se a si mateixa en el retrat que acaben de fer-li a Figueres. T¨¦ dotze anys, obre amb cura el sobre que cont¨¦ la foto, ho fa amb tota l¡¯emoci¨®, per¨° la seva reacci¨® en veure-la ¨¦s fulminant: ¡°Un llamp que m¡¯hagu¨¦s fulminat all¨ª mateix no m¡¯hauria deixat m¨¦s erta¡±. Fins llavors no s¡¯havia preocupat de si era agraciada o no, les seves inquietuds eren molt diferents i gaudien de l¡¯aplaudiment de la fam¨ªlia. Per¨° la pubertat ho canviaria tot. Quant de patiment vindria despr¨¦s!