¡°El Pacte ha de desconflictivitzar el foment de la llengua¡±

Un missatge al m¨°bil alerta que Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966), nou secretari de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, far¨¤ un p¨¨l tard perqu¨¨ est¨¤ atenent una trucada. ¡°?s clar, el seu m¨°bil deu treure fum¡±, penso d¡¯aquest socioling¨¹ista que ha deixat la direcci¨® del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona per dirigir el dest¨ª del catal¨¤ en un moment en qu¨¨ els principals indicadors criden a l¡¯alarma.

Pregunta. Fem b¨¦ de no canviar de llengua?

Resposta. No canviar de llengua davant d¡¯una persona que no ¨¦s de primera llengua catalana incentiva que l¡¯aprengui. ?s el mecanisme natural en qualsevol comunitat quan ve alg¨² de fora i es troba que la gent li parla en la seva llengua. ?bviament, si en algun moment no hi ha comprensi¨®, doncs som flexibles i resolem les situacions cara a cara. Per¨° d¡¯entrada el fet de passar-se a una altra llengua desactiva els mecanismes d¡¯integraci¨®, i aix¨° ¨¦s perill¨®s.

P. Parlant d¡¯integraci¨®, ja ha anunciat que es faran estudis prospectius per d¡¯aqu¨ª a quinze o vint anys. Qu¨¨ esperem trobar?

R. Escenaris diferents. Si continuem amb tend¨¨ncies com les actuals, l¡¯escenari no ser¨¤ diferent, perqu¨¨ ara mateix perdem for?a a l¡¯hora d¡¯integrar ling¨¹¨ªsticament. D¡¯entrada les persones som amables, ens volem fer la vida agradable els uns als altres, i els catalans sabem molt castell¨¤. Si som amables i sabem molt castell¨¤, doncs passem immediatament a l¡¯altra llengua. Aix¨° ¨¦s amabilitat interpersonal, per¨° t¨¦ un cost social: les successives onades d¡¯immigraci¨® no estan aprenent la llengua.

P. Hi ha gent que en lloc d¡¯amabilitat interpersonal diria que s¨®n d¨¨cades o segles d¡¯una certa pressi¨®...

R. Per descomptat, per¨° ara no ho posava en termes pol¨ªtics, sin¨® estrictament individuals. Recordem que els catalans estan obligats constitucionalment a dominar el castell¨¤, mentre que el catal¨¤ ¨¦s optatiu; per tant, de cap de les maneres es pot amagar la dimensi¨® de poder, per¨° hi ha gent que ha assumit aquest comportament i no el veu com una relaci¨® de poder. Aquesta concepci¨® s¡¯ha de modificar, i entre tots crear entorns que afavoreixin la integraci¨® ling¨¹¨ªstica. I si no es creen en la interacci¨® cara a cara, no es crearan. L¡¯escola no ho pot fer tot. Hi havia aquella campanya del ¡°tu ets mestre¡±; una mica la filosofia crec que ¨¦s aquesta: volem compartir la riquesa de la nostra llengua, per¨° ho hem de fer cada un de nosaltres.

P. Estem preparats per a una altra arribada d¡¯un mili¨® i mig de persones, per poder fer aquesta integraci¨®? No nom¨¦s amb refer¨¨ncia a la relaci¨® interpersonal, tamb¨¦ les estructures, els recursos p¨²blics...

R. Les pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques exitoses no es fan nom¨¦s des de dalt o des de baix, sin¨® de tot arreu. Des d¡¯aquest punt de vista, els deu ¨²ltims anys ens hem relaxat molt, tots plegats, institucions i gent, i s¡¯est¨¤ produint un efecte d¡¯acumulaci¨®. No s¡¯havia acabat d¡¯integrar ling¨¹¨ªsticament la poblaci¨® de la resta de l¡¯estat; els que van venir a comen?aments del 2000 es van posar a la cua; els que han arribat ¨²ltimament encara han vist el catal¨¤ m¨¦s lluny. Tenim un problema, perqu¨¨ els mecanismes d¡¯integraci¨® ling¨¹¨ªstica s¡¯han anat estovant, afeblint, i com m¨¦s febles s¨®n, menys percepci¨® hi ha de la necessitat d¡¯aprendre el catal¨¤. Hem de canviar aquesta din¨¤mica, des de l¡¯administraci¨® i des de les persones.

P. Hi ha qui parla d¡¯emerg¨¨ncia ling¨¹¨ªstica. Hi est¨¤ d¡¯acord?

R. No he fet servir el terme emerg¨¨ncia ling¨¹¨ªstica, per¨° considero que la situaci¨® ¨¦s molt delicada.

P. En qu¨¨ consistir¨¤ el Pacte Nacional per la Llengua?

R. El primer objectiu seria desconflictivitzar les pol¨ªtiques de promoci¨® de la llengua. Voldr¨ªem tranquil¡¤litzar les pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques, ser capa?os de dur a terme pol¨ªtiques de foment del catal¨¤ sense aquesta sensaci¨® de conflictivitat cont¨ªnua. Per descomptat aix¨° s¡¯ha de fer amb els principals actors pol¨ªtics del pa¨ªs. Volem arribar a un diagn¨°stic compartit per tots plegats, i aix¨° ens permetr¨¤ fer pol¨ªtiques amb m¨¦s suport pol¨ªtic i social, amb m¨¦s institucions i la societat civil. En primer lloc volem que sigui un acord parlamentari, i eixamplar-lo al m¨¤xim d¡¯actors pol¨ªtics.

P. I com respira un partit com el PSC? I els comuns?

R. De moment sembla que s¨®n favorables a la idea del pacte, per¨° hem d¡¯entrar en negociacions concretes.

P. Com ens pot afectar socioling¨¹¨ªsticament que alguns d¡¯aquests partits hagin agafat el castell¨¤ tamb¨¦ com a eina per a la seva acci¨® pol¨ªtica?

R. El pluriling¨¹isme social ¨¦s inestable, i ¨¦s complicat de gestionar. Una manera ¨¦s distribuir les lleng¨¹es en funcions: per a una s¨¨rie de funcions b¨¤sicament tots parlarem blanc, i per a unes altres, negre. En aquesta distribuci¨®, ¨¦s obvi que el catal¨¤ necessita funcions espec¨ªfiques, que facin dir: s¨ª, val la pena aprendre aquesta llengua, perqu¨¨ si no l¡¯aprenc no formo part d¡¯aquesta comunitat. Ara b¨¦, si per parlar a TV3, si per parlar al Parlament, si per fer de professor, no cal que s¨¤piga catal¨¤, per qu¨¨ cal que s¨¤piga catal¨¤? Hem de recuperar la idea que el catal¨¤ ¨¦s una cosa de tots, vinguis d¡¯on vinguis.

P. Com garantim aquesta s¨¨rie de funcions amb el marc jur¨ªdic actual?

R. ?s molt dif¨ªcil, per aix¨° hi ha d¡¯haver un pacte entre la societat civil i els principals actors pol¨ªtics. Hem de ser capa?os de fer entendre a la gent de la resta de l¡¯estat que hi ha un paquet de drets i deures. A Espanya la gent que es considera federalista ha de pensar que als parlants de lleng¨¹es que no s¨®n el castell¨¤ ja se¡¯ls ha exigit el m¨¤xim que se¡¯ls pot exigir, si no els volem abocar a la desaparici¨®. No pot ser que continuem convertint les altres lleng¨¹es sempre en optatives, perqu¨¨ llavors pots viure aqu¨ª com si visquessis a Madrid.

P. De fet, aquesta optativitat ja s¡¯inclou a la nova llei de l¡¯audiovisual...

R. ?s un exemple transparent d¡¯aquestes trampes al solitari que fa l¡¯estat amb les lleng¨¹es. Primer t¡¯obligo a saber el castell¨¤. Despr¨¦s et dic que no hi haur¨¤ restriccions de cap tipus per a la plataformes. I finalment et dic: b¨¦, pots fer-ho en catal¨¤ o en castell¨¤. Aix¨° ja va passar amb les televisions privades i ara s¡¯est¨¤ intentant repetir la jugada. La proposta de no blindar el percentatge de les altres lleng¨¹es equival a liquidar-les del m¨®n audiovisual. Tal com est¨¤ el projecte de llei, convida les productores a concentrar-se a Madrid i no fer res amb les altres lleng¨¹es.

P. ?s una mica el que ja tenim ara...

R. Multiplicat, o elevat a no s¨¦ quina pot¨¨ncia. Perqu¨¨ la ind¨²stria audiovisual continuar¨¤ creixent. L¡¯estrat¨¨gia de portar cap aqu¨ª la ind¨²stria audiovisual em sembla fant¨¤stica, perqu¨¨ ¨¦s una ¨¤rea que crea llocs de treball de qualitat i ¨¦s una ind¨²stria de futur, per¨° necessitem que aix¨° ajudi a crear un ecosistema ling¨¹¨ªstic que funcioni en catal¨¤.

P. ?s optimista sobre si l¡¯esborrany de la llei canviar¨¤?

R. Els missatges que m¡¯han arribat fins ara no s¨®n optimistes. Haur¨ªem de recordar que la Constituci¨® obliga al coneixement del castell¨¤, per¨° tamb¨¦ a la protecci¨® de les lleng¨¹es, expl¨ªcitament.

P. Per¨° aix¨° no s¡¯ha articulat mai enlloc, no hi ha cap llei ni reglament que desenvolupi aquest punt.

R. Aix¨° no impedeix que l¡¯esperit de la Constituci¨® es reflecteixi, per primera vegada, en la llei de l¡¯audiovisual. Seria una gran not¨ªcia, la prova del cot¨® fluix que l¡¯estat no veu les altres lleng¨¹es oficials com a paper mullat.

P. Anem a l¡¯escola. Hi ha el consens que la immersi¨® no funciona. A prim¨¤ria les classes s¨®n en catal¨¤ per¨° el pati ¨¦s en castell¨¤, a secund¨¤ria ja trobem professors que fan la classe en castell¨¤, a la formaci¨® professional el catal¨¤ ¨¦s residual, a la universitat es canvia de llengua perqu¨¨ hi ha un estudiant de fora. Hem perdut l¡¯¨¤mbit de l¡¯ensenyament?

R. Han passat diverses coses. Quan va arribar la immigraci¨® del 2000, vam ser molt r¨¤pids. Es van dur a terme una s¨¨rie de mesures, per¨° no van ser suficients. Faltava dotaci¨® pressupost¨¤ria, durada dels programes, supervisi¨®. Aix¨° va fer que una part del professorat es desencant¨¦s, i arran de la crisi van caure tots aquests recursos. Tamb¨¦ canvia la mentalitat en el m¨®n de l¡¯ensenyament. A prim¨¤ria i secund¨¤ria, en comptes de fer un esfor? perqu¨¨ un nen nou aprengu¨¦s el catal¨¤, vam comen?ar a fer el contrari: com que arriba aquest nen de fora, far¨¦ la classe en castell¨¤. Com que no passava res i no hi havia recursos, la cosa es va anar escampant. En aquests moments, tenim centres de secund¨¤ria en qu¨¨ es treballa b¨¤sicament en castell¨¤ m¨¦s que no pas en catal¨¤. I hem com¨¨s un error molt greu: estem formant els mestres sense explicar-los que treballaran en un entorn pluriling¨¹e i sense dir-los com s¡¯ha de treballar en un entorn pluriling¨¹e, i com el catal¨¤ ha de ser la llengua vehicular principal.

P. Pel que diu el problema ¨¦s estructural.

R. El problema ¨¦s estructural i s¡¯intentar¨¤ abordar de manera estructural. Ja hi estem treballant.

P. De vegades fa la sensaci¨® que amb els joves fem tard. Ara que hav¨ªem descobert que hi ha youtubers en catal¨¤ i que tenim el canal Malaia, resulta que es porten els streamers...

R. En una situaci¨® en qu¨¨ ens joves catalans dominen el castell¨¤, quan hi ha canvis molt r¨¤pids i el que es vol ¨¦s la monetitzaci¨® d¡¯una pr¨¤ctica, ¨¦s esperable que hi hagi aquesta sensaci¨® d¡¯anar tard. Crec que hem d¡¯anar a un element m¨¦s estructural: trencar la digl¨°ssia digital, amb una llengua per a uns usos i l¡¯altra per a uns altres, perqu¨¨ s¡¯arriba a la conclusi¨® que una de les lleng¨¹es ¨¦s in¨²til. Les noves generacions han d¡¯entendre que no ¨¦s impossible fer servir el catal¨¤ en aquest entorn. Hem de ser capa?os de generar estrat¨¨gies de visibilitzaci¨®, de monetitzaci¨®.

P. Si ara els joves van a escola i es relacionen en castell¨¤, si consumeixen productes en castell¨¤, si tenen aquesta socialitzaci¨® en castell¨¤, perilla la transmissi¨® intergeneracional quan s¡¯aparellin i tinguin criatures?

R. Si el catal¨¤ deixa de ser una llengua societ¨¤ria, que es pot fer servir en tots els entorns, i passa a ser una llengua nom¨¦s comunit¨¤ria, que nom¨¦s fan servir els catalanoparlants, aleshores la transmissi¨® s¨ª que es pot trencar. El catal¨¤, des del punt de vista de les funcions socioling¨¹¨ªstiques de superviv¨¨ncia, ja est¨¤ al caire del precipici. No se li pot demanar m¨¦s, s¡¯ha de refor?ar, perqu¨¨ si el consum es fa en castell¨¤ i els castellanoparlants no tenen cap mena de deure, ni tan sols moral, d¡¯aprendre el catal¨¤, aleshores la superviv¨¨ncia de la llengua est¨¤ seriosament amena?ada.

P. Aix¨ª, les condicions que fan que el catal¨¤ deixi de ser llengua societ¨¤ria ja les tenim aqu¨ª.

R. Les condicions ja hi s¨®n, per¨° una part important de la societat catalana insisteix a voler que el catal¨¤ continu? sent una llengua societ¨¤ria.

P. Vol dir que la fidelitat ling¨¹¨ªstica ens fa aguantar?

R. ?s un dels nervis importants que ens fa resistir. Tamb¨¦ ¨¦s cert que el catal¨¤ t¨¦ un mercat que fa que surti rendible treballar amb la llengua, per¨° hi ha una part de milit¨¤ncia. La societat catalana est¨¤ ling¨¹¨ªsticament estressada, no pot ser que vagis al metge i et canvi? el nom. No ¨¦s que no t¡¯entengui, ¨¦s que et canvia el nom. Tu li dius que et dius Xavier, i ell et diu, ¡°ah, muy bien Javier¡±.

P. Veig que ha posat el seu nom. Que li ha passat?

R. [somriure afirmatiu] El sistema de salut no ¨¦s capa? de fer entendre als treballadors que aix¨° no ha de ser aix¨ª. La situaci¨® ¨¦s objectivament molt delicada. Es pot corregir, s¨ª, i per aix¨° cal un pacte. ?s crucial que els sectors catalans m¨¦s compromesos amb la continu?tat de l¡¯estat facin entendre als seus socis que ja no podem recular m¨¦s.

P. Jo ho tradueixo: PSC, comuns...

R. A mi m¡¯encantaria que els altres partits, el PP per exemple, entengu¨¦s aix¨° mateix. Una cosa ¨¦s sentir-se patriota espanyol i una altra ¨¦s ser castellanoparlant i voler la supremacia del castell¨¤ a tot l¡¯estat. M¡¯agradaria que sortissin tots els patriotes espanyols que creuen en la superviv¨¨ncia de la diversitat ling¨¹¨ªstica, que ¨¦s inherent, i que diguessin: no podem continuar pressionant la segona llengua de l¡¯estat, no la podem conduir a la liquidaci¨®, i ¨¦s el que s¡¯est¨¤ fent en alguns territoris.

P. Abans parl¨¤vem d¡¯immigraci¨®, per¨° ¨¦s que Barcelona no atrau nom¨¦s immigraci¨®, tamb¨¦ turistes i el que en diuen expatriats. Com podem normalitzar la llengua si tenim una ciutat tan cosmopolita on el catal¨¤ ja ¨¦s llengua minorit¨¤ria?

R. S¡¯ha d¡¯insistir en mesures d¡¯accessibilitat a la llengua, perqu¨¨ hi ha moltes persones que no hi tenen acc¨¦s. I les empreses han de tornar a fer visible el catal¨¤ a tot arreu. Per¨° tamb¨¦ cal una reflexi¨® a mitjan i llarg termini: Catalunya i Barcelona han de decidir qu¨¨ volen ser. Hi ha qui voldria convertir Barcelona en una plataforma de passavolants, amb turistes i determinats mecanismes d¡¯atracci¨® d¡¯expatriats. Volem que Barcelona creixi convertida en una ciutat separada de la resta del territori i formi part nom¨¦s d¡¯una xarxa de ciutats internacionals? Les ciutats internacionals tenen estats potent¨ªssims al darrere que preserven el lligam de la ciutat amb la resta del territori, per¨° nosaltres no tenim un estat, ni propi ni propici.

P. Aleshores, per enfortir la llengua cal un canvi de model?

R. Entenc que Barcelona ha de reprendre la funci¨® de capital de Catalunya. Barcelona t¨¦ la seva identitat, i el catal¨¤ forma part nuclear d¡¯aquesta identitat.

P. No han passat encara 100 dies de mandat, per¨° s¨ª 85. Digui¡¯m alguna mesura de foment de llengua que tingui prevista.

R. Hi ha tota una s¨¨rie de coses que estan a punt de sortir. Molt aviat comen?arem a visualitzar actuacions en camps diferents.