Un revulsiu per a la informalitat

Potser ¨¦s una sort, al capdavall, que la reforma de la llista dels diacr¨ªtics hagi atret tota l¡¯atenci¨® de l¡¯usuari de la llengua, sigui per estar-hi a favor o en contra, perqu¨¨ aix¨° ha deixat que la nova gram¨¤tica hagi fet el seu curs. Diguem que els accents a s¨®c, n¨¦t o d¨®na han actuat a mode de parallamps. I aix¨ª com s¡¯ha fet balan? de la reforma dels diacr¨ªtics i definitivament s¡¯ha sancionat la llista de nom¨¦s quinze, tal vegada ¨¦s hora tamb¨¦ de fer balan? de la nova gram¨¤tica.

L¡¯inter¨¨s de la gram¨¤tica no rau tant en el que diu sin¨® en com ho diu. Acostumats com est¨¤vem a una gram¨¤tica inflexible, que dividia el m¨®n entre el que era correcte i el que era incorrecte, la nova proposta de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans optava per prescriure la norma a trav¨¦s de la descripci¨®, per a la qual eixamplava les fronteres del que era normatiu fins als l¨ªmits que establia la llengua mateixa, dins un espectre ampl¨ªssim que abastava tota la diversitat de registres tant socials com geogr¨¤fics. Les coses, doncs, deixaven de ser correctes o incorrectes per esdevenir adequades o no al registre ling¨¹¨ªstic.

El problema, per¨°, ¨¦s qu¨¨ entenem per registre, noci¨® que la gram¨¤tica dona per descomptada i que, tot s¡¯ha de dir, l¡¯usuari no t¨¦ clara del tot. Per aix¨°, la Gram¨¤tica essencial de la llengua catalana ¡ªversi¨® en l¨ªnia redu?da del volum impr¨¨s¡ª va delimitar la descripci¨® de la llengua a tres registres ling¨¹¨ªstics, en els quals s¡¯hauria de poder encabir tota la gamma d¡¯informalitat-formalitat que ens puguem trobar: registre informal, registre formal i registre molt formal. Cal dir que la nomenclatura triada no ¨¦s especialment feli?, perqu¨¨ qualsevol usuari no entrenat ¡ªno fil¨°leg o ling¨¹ista¡ª entendria que el registre formal comporta un cert grau de tibantor, quan de fet es tracta de la llengua normativa est¨¤ndard. ?s el catal¨¤ que s¡¯ensenya i el dels llibres de text, els mitjans de comunicaci¨® escrits, les publicacions no liter¨¤ries, l¡¯administraci¨® i un llarg etc¨¨tera de tipologies textuals. (Potser dels tres registres se n¡¯hauria de dir informal, normal i formal, per¨° aviam qui ho toca ara...)

Fins a cert punt, la nova gram¨¤tica ha aportat ben pocs canvis en la prescripci¨® de la llengua formal. Les coses continuen sent majorit¨¤riament com eren abans, amb algunes incorporacions al registre que abans s¡¯entenien com a llic¨¨ncies i que ara ja estan validades; ¨¦s el cas, per exemple, de les combinacions pronominals amb el datiu en hi (l¡¯hi dona, l¡¯hi dir¨¤), que ja eren freq¨¹ents en narrativa i premsa. Tamb¨¦ s¡¯ha de dir, per¨°, que algun aspecte especialment obscur, sobre el qual s¡¯esperava alguna mena de soluci¨® salom¨°nica definitiva, ha quedat intacte o fins s¡¯ha complicat encara m¨¦s; ¨¦s el cas de les preposicions per i per a davant d¡¯infinitiu, aut¨¨ntica pedra a la sabata de qualsevol corrector.

On s¨ª que la gram¨¤tica ha significat un revulsiu ha estat en la llengua informal. B¨¦ pot dir-se que escriptors i traductors han vist el cel obert i s¡¯han llan?at a ocupar un espai en el qual les possibilitats, per b¨¦ que te¨°ricament il¡¤limitades, comencen a assentar-se en f¨®rmules compartides a base de propostes que tenen en la gram¨¤tica una coartada estupenda; la frase ¡°aix¨° la gram¨¤tica m¡¯ho deixa fer deu haver sonat moltes vegades en la veueta interior dels professionals de la llengua. Si abans era poc habitual que un escriptor opt¨¦s per caracteritzar els seus personatges amb un registre informal, o ho feia a mitges i esquitxant el text de cursives, ara han caigut totes les cotilles i la informalitat campa lliurement; des d¡¯El c¨¤stig de Guillem Sala fins a la traducci¨® de Crim i c¨¤stig de Miquel Cabal, per dir dos exemples recents. Ja no tenim remordiments si deixem un lo en rodona, trobem amb freq¨¹¨¨ncia ens en anem sense apostrofar, i si el personatge ho demana li podem fer dir no¡¯l via vist en lloc de no l¡¯havia vist.

Potser ¨¦s aquest el gran m¨¨rit de la nova gram¨¤tica: haver posat les bases per a la construcci¨® d¡¯un model de llengua liter¨¤ria tamb¨¦ per a la informalitat, en la qual llueixin tot de recursos que abans, amb la rever¨¨ncia i la prud¨¨ncia de no contravenir la norma, ni se¡¯ns acudia que poguessin treure-hi el cap.