Perspectiva cr¨ªtica

En un article titulat Reflexions per als escriptors joves, Jordi Castellanos recordava un fenomen esdevingut durant el noucentisme: com que la Universitat, ¡°provinciana i baixa de sostre¡±, de poc servia als estudiants amb vocaci¨® liter¨¤ria, van proliferar les revistes com Catalunya o Universitat Catalana, on els lletraferits s¡¯espavilaven per debatre de literatura. Per¨° es tractava d¡¯un cam¨ª socialment i culturalment massa selectiu, i aleshores es va estendre una altra mena de plataformes creatives, revistes de joves com Catalunya Liter¨¤ria, Llevor, L¡¯espiga qui floreix, Flames Noves, Art Novell o Joventut Catalana, que anaven acompanyades d¡¯entitats com l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors Novells o l¡¯Associaci¨® d¡¯Autors de la Ploma, situaci¨® que ve a demostrar que no hi ha res de nou a les xarxes socials: el moviment, com a formaci¨® d¡¯escriptors, va ser un frac¨¤s tan rotund que, pocs anys m¨¦s tard, Josep Jan¨¦s no s¡¯estava de constatar que tots els seus col¡¤laboradors s¡¯havien anat diluint en l¡¯oblit perqu¨¨ els havia faltat una cosa b¨¤sica, el rigor, la combinaci¨® de l¡¯ambici¨® amb el reconeixement dels propis l¨ªmits.

Com si fos de passada, Castellanos hi detectava un altre h¨¤ndicap: escriure amb cap i peus ¨¦s un miracle, deia, miracle on la gr¨¤cia hi t¨¦ molt a veure, per¨° molt m¨¦s encara el fet de saber matar-se treballant (l¡¯adquisici¨® d¡¯experi¨¨ncia, ofici, const¨¤ncia) i el distanciament autocr¨ªtic amb un mateix i amb la seva obra. I acabava avisant que els textos, quan s¨®n impresos, ¡°ja no se¡¯n recorden ni del seu pare ni de la seva mare¡±, observaci¨® que caldria que tingu¨¦s en compte el m¨®n editorial (i tamb¨¦ el periodisme cultural), enderiat a presentar temporada rere temporada un descobriment literari de primera magnitud, com m¨¦s jove millor, ignorant que no tothom ¨¦s Rimbaud: el risc ¨¦s que els joves s¨®n tan ben tractats que en el futur els costa satisfer les expectatives, i fa ang¨²nia imaginar el pes de la responsabilitat que cau sobre Irene Sol¨¤, Carlota Gurt o Eva Baltasar. L¡¯¨¤nsia de la pressa aniquila la perspectiva cr¨ªtica, i la innoc¨¨ncia t¨¦ un preu alt¨ªssim que la mec¨¤nica editorial fixa amb un fulgor prec¨ªs: com una llei de vida, una promesa liter¨¤ria substitueix l¡¯anterior promesa liter¨¤ria.

Ho deia Borja Baguny¨¤ en una entrevista per la publicaci¨® de la seva primera novel¡¤la, Els angles morts, que trencava deu anys de silenci com a escriptor: parlava del funcionament de la universitat (un dels espais on es desenrotlla la trama) i criticava que s¡¯hi hagu¨¦s imposat la idea de ¡°l¡¯acreditaci¨® quantitativa¡±, que els professors, en comptes d¡¯investigar amb temps i paci¨¨ncia sobre all¨° que els apassiona, haguessin de publicar de manera rutin¨¤ria un nombre d¡¯articles, i participar en congressos, per obtenir punts i elaborar un curr¨ªculum que els permet¨¦s ascendir en l¡¯escalaf¨® universitari: ¡°Cal que publiquem un llibre cada dos anys? Al mercat i al sistema li interessa, per¨° a l¡¯art no s¨¦ si el beneficia o el dilueix¡±.