Joan Fontcuberta inclou el rei em¨¨rit en una obra art¨ªstica sobre esc¨¤ndols sexuals

El fot¨°graf Joan Fontcuberta (Barcelona, 66 anys) sol jugar amb el real i l¡¯irreal en els seus treballs. S¨®n famoses les seves s¨¨ries en les quals inventa un cosmonauta sovi¨¨tic, un explorador a la recerca d¡¯esp¨¨cies animals desconegudes, fins i tot el mateix Bin Laden, a qui Fontcuberta dona vida. En una de les seves ¨²ltimes obres ha aconseguit que quatre personatges poderosos de l¡¯esfera pol¨ªtica, Donald Trump, Silvio Berlusconi, Dominique Strauss-Kahn o el rei em¨¨rit Joan Carles I, visquin un orgasme en p¨²blic mentre fan un dels seus discursos. ?s el que ha fet a Beautiful Agony, un projecte realitzat juntament amb Pilar Rosado i produ?t per Le Fresnoy-Studio National des Arts Contemporains del Ministeri de Cultura de Fran?a, mitjan?ant la tecnologia de la xarxa generativa antag¨°nica (GAN, per les sigles en angl¨¨s) amb ajuda d¡¯un dels dos superordinadors que hi ha a Barcelona. Segons el creador, aquesta tecnologia s¡¯ha aplicat d¡¯una manera ¡°deliberadament caricaturesca a una determinada categoria: la de personalitats poderoses de l¡¯esfera pol¨ªtica que s¡¯han vist involucrades en casos mediatitzats d¡¯esc¨¤ndols sexuals, episodis d¡¯assetjament sexual o de relacions il¡¤l¨ªcites.¡± A Beautiful Agony, Fontcuberta ha utilitzat un v¨ªdeo deepfake a partir del tractament d¡¯una gran base de dades de rostres de persones experimentant un orgasme que, aplicat a aquests quatre personatges, els fa canviar la cara durant uns segons. Davant dels v¨ªdeos, que no poden ser reprodu?ts fora de la

mostra per una q¨¹esti¨® de drets de propietat intel¡¤lectual, Fontcuberta ha explicat aquest dilluns que les obres tenen un car¨¤cter exclusivament expositiu i que ha ¡°optat per mantenir un punt d¡¯artificialitat per l¡¯exageraci¨® esperp¨¨ntica i la par¨°dia, perqu¨¨ no es pret¨¦n enganyar, sin¨® revelar els mecanismes de l¡¯engany¡±.

L¡¯obra pot veure¡¯s per primera vegada a Espanya a l¡¯exposici¨® Monstres, que s¡¯inaugura a Can Framis, una de les seus de la Fundaci¨® Vila Casas de Barcelona, fins al gener del 2022. Aquest reconegut fot¨°graf, guanyador del Premi Nacional de Fotografia el 1994 i d¡¯Assaig el 1998 i el Premi Hasselblad el 2013, hi mostra els seus ¨²ltims treballs, en els quals reflexiona sobre la ¡°ru?na¡± de la fotografia com a objecte que conserva la mem¨°ria i les possibilitats que ofereix la supercomputaci¨® per generar noves imatges a partir d¡¯algoritmes matem¨¤tics.

El rei em¨¨rit ¨¦s present a la mostra en una altra de les ¨²ltimes obres de Fontcuberta: Botswana Safari (2015), elaborada a partir de la fotografia coneguda el 2012 despr¨¦s que l¡¯exmonarca es trenqu¨¦s el maluc en un safari en aquest pa¨ªs afric¨¤. S¡¯hi veia Joan Carles I amb el seu rifle Ribdy Express a la m¨¤, al costat de Jeff Rann, director de Rann Safaris, dels quals el monarca era assidu. Darrere d¡¯ells, un enorme elefant acabat d¡¯abatre pel mateix monarca despr¨¦s de disparar-li set trets amb la seva arma. La popular imatge, a la qual Fontcuberta ha afegit la pres¨¨ncia de Francisco Nicol¨¢s G¨®mez, el petit Nicol¨¢s, ¡°personatge que sembla tret de la novel¡¤la picaresca del segle XVI¡±, ¨¦s la base per a l¡¯obra que ha fet com un mosaic rom¨¤, amb 20.000 petites tessel¡¤les de marbre de Carrara de color blanc, negre i gris. ¡°La composici¨® ¨¦s un retaule al¡¤leg¨°ric de l¡¯Espanya del mercadeig i de la corrupci¨®. El marbre invoca el luxe i l¡¯ostentaci¨® m¨¦s kitsch i el mosaic la representaci¨® mil¡¤len¨¤ria que anticipa l¡¯estructura de la imatge digital en p¨ªxels¡±, explica el fot¨°graf. Aquesta pe?a fins ara nom¨¦s s¡¯havia vist un parell de mesos del 2019 a la galeria T20 de M¨²rcia. ¡°No l¡¯he mostrat a la fira Arco ni a cap museu¡±, aclareix el fot¨°graf.

En aquesta ¡°exposici¨® de tesi¡±, com la qualifica l¡¯artista, Fontcuberta continua investigant sobre el deteriorament de les imatges per processos qu¨ªmics o naturals, per¨° a les quals ell dona una segona vida. ¡°Moltes imatges romanen en zones dels arxius que es diuen Purgatori, on van a parar els documents en mal estat, a?llats per no contaminar a la resta¡±, explica. Algunes d¡¯aquestes fotos malaltes s¨®n les que utilitza en les dues s¨¨ries titulades Trauma. ¡°?s com si algunes fotografies es rebel¡¤lessin contra el seu mandat de preservar el record i mostren les seves pr¨°pies cicatrius. Els humans utilitzem la c¨¤mera per v¨¨ncer el temps i encapsular la hist¨°ria, per¨° al final el temps s¡¯acaba venjant, perqu¨¨ moltes perden el seu vincle amb la realitat i es tornen amn¨¨siques, com si patissin Alzheimer¡±, assegura el fot¨°graf davant d¡¯imatges d¡¯afusellaments en la revoluci¨® mexicana o passejos victoriosos, per¨° virats, de Franco pels carrers de Barcelona, en els quals l¡¯acci¨® natural o el mal revelat ofereix lectures noves i suggestives.

M¨¦s sorprenent ¨¦s la s¨¨rie Gastr¨®poda, protagonitzada pels cargols que viuen al jard¨ª de la casa de Fontcuberta. ¡°Tot va comen?ar quan vaig observar que la correspond¨¨ncia que hi havia a la b¨²stia, per la humitat, acabava enganxada l¡¯una amb l¡¯altra i atreia els cargols, als quals agrada menjar paper, sobretot les invitacions i publicitat d¡¯exposicions. Se les cruspien totes¡±, assegura l¡¯autor d¡¯aquestes boniques imatges (vistes a trav¨¦s de pantalles de llum) que afirma que ¡°q¨¹estionen els conceptes d¡¯autor, la creaci¨® i l¡¯obra¡±. Fontcuberta confessa que, despr¨¦s de superar l¡¯enuig, va acabar comprant un terrari per als seus ajudants i que els ha acabat exposant al costat del resultat del seu treball, on ha mostrat aquesta s¨¨rie. A Can Framis es poden veure en v¨ªdeo en plena acci¨®.

Per primera vegada tamb¨¦ pot veure¡¯s Frenografies: atles visual de la bogeria, la s¨¨rie en la qual Fontcuberta analitza la imatge de la bogeria partint de les fotografies que el psiquiatre Joan Obiols va fer en els anys quaranta i cinquanta del segle passat als seus pacients, buscant els trets comuns de les diferents patologies. Amb la mateixa tecnologia GAN que aplica a les persones que es graven en un orgasme, va generar (tamb¨¦ amb ajuda de Pilar Rosado) nous rostres de persones que no existeixen. El sorprenent ¨¦s que en estats intermedis els logaritmes generen models est¨¨tics que recorden els rostres creats en pintures per artistes com Edvard Munch, Pablo Picasso, Antonio Saura, Francis Bacon i Oskar Kokoschka, entre molts d¡¯altres. ¡°La tecnologia aconsegueix en poc temps el que la hist¨°ria de l¡¯art ha fet en molts anys¡±, acaba el fot¨°graf.