L¡¯infern, els altres

Una possible imatge de l¡¯infern, segons David Graeber a Feines absurdes, seria un munt de gent que es passa la major part del temps fent feines que no els agraden i de les quals no se¡¯n surten b¨¦, i posava un exemple: alg¨² contracta alg¨² perqu¨¨ sigui un bon ebenista, i, al final, es passa bona part del seu dia laboral fregint peix, obsessionat pel ressentiment que li provoca pensar, envoltat de piles de peix mal cuinat i inaprofitable; potser un col¡¤lega seu t¨¦ la sort d¡¯escapar-se de la cuina i dedicar m¨¦s temps que ell a treballar la fusta.

Miquel Adam
L'Altra Editorial
222 p¨¤gines
18 / @ 9,99 euros

Una situaci¨® semblant ¨¦s el punt de partida de L¡¯amo, primera novel¡¤la de Miquel Adam (Barcelona, 1979) despr¨¦s dels contes de Torero d¡¯hivern, on ja apareixien assumptes que aqu¨ª prenen un protagonisme rotund: les condicions laborals infectes de la classe treballadora, les suaus vexacions que sofreixen, les aberracions intolerables que la gent senzilla suporta sense saber que les suporta, la submissi¨® a un poder que de tan amable no sembla poder i que, per aix¨° mateix, adquireix encara proporcions m¨¦s subjugadores. A Torero d¡¯hivern els textos que excel¡¤lien eren un tr¨ªptic sobre el m¨®n de l¡¯edici¨®, ¨¤mbit on es desenrotlla L¡¯amo, per¨° el que all¨¤ s¡¯encarava amb humor resignat, com si els problemes quotidians fossin d¡¯un grotesc irresoluble i nom¨¦s admetessin una mirada bonhomiosa, aqu¨ª tot es tenyeix de foscor, de r¨¤bia, de ver¨ª i tanta animadversi¨® cap a tothom com sent l¡¯ebenista de Graeber.

Perqu¨¨ Ludvik Slaby, el narrador de L¡¯amo (la novel¡¤la passa a Praga, potser perqu¨¨ l¡¯univers narratiu d¡¯herois miniaturitzats ¨¦s tan kafki¨¤ que nom¨¦s podia imaginar-se en una ciutat aix¨ª; potser perqu¨¨ era la manera que tenia Adam de projectar un cert malestar enfront de la mateixa tradici¨® liter¨¤ria), entra a treballar a l¡¯editorial de K, per¨° des del primer dia realitza funcions que no tenen res a veure amb la tasca promesa: en comptes de fer feina d¡¯editor, Slaby es converteix a pesar seu en cap de premsa, noi dels enc¨¤rrecs, venedor a la caseta de l¡¯editorial quan la fira del llibre; des de la sorpresa i la indignaci¨®, humiliat i of¨¨s, es transforma en un pou de ressentiment, sotm¨¨s a les vel¡¤le?tats tir¨¤niques de K, un impostor de la cultura, un ¨¦sser barroer, cruel i avarici¨®s (¡°Per ser editor i que ragi, s¡¯ha de ser un bon filldeputa¡±, diu), i a les relacions malsanes que estableix amb l¡¯altre empleat de l¡¯editorial, el Primer H¨¤mster, home de la multitud tan trist com mesqu¨ª.

Tot l¡¯espectacle de l¡¯horror que es desenrotlla entre les quatre parets de l¡¯editorial est¨¤ vist des del narrador (una v¨ªctima del poder, segons ell, un presoner de l¡¯ambient mediocre que l¡¯engoleix), circumst¨¤ncia que fa que no s¡¯adoni d¡¯una cosa que s¨ª que observa el lector: a l¡¯edat mitjana hi havia artesans que no pretenien ser originals ni verdaders creadors, per¨° al segle XXI, com si tothom fos un d¨¦u necessitat de ser extremament original, nom¨¦s hi ha artistes genials arreu, tant en la manera de remoure una cullereta en un caf¨¨ com en l¡¯instant d¡¯esbossar un somriure, com a l¡¯hora de nuar-se la corbata amb una lleugera imperfecci¨®: Slaby es creu un prodigi de la perfecci¨® laboral, un exemple a imitar en l¡¯art de les relacions p¨²bliques, un escriptor condemnat a l¡¯¨¨xit perqu¨¨ ¨¦s fidel als mandats de la vocaci¨® liter¨¤ria, un treballador exemplar que mereix tots els honors en complir al peu de la lletra; al mateix temps, per¨°, la rutina laboral l¡¯angoixa. Com que es produeixen diverg¨¨ncies entre el que es creu que ¨¦s i la realitat, tamb¨¦ ve a proclamar que l¡¯infern s¨®n els altres.

Adam ha escrit un llibre que admet un parell de lectures desoladores: esgarrifa el retrat de les interioritats d¡¯una editorial, extensible a tots els ¨¤mbits de la cultura; i treu les ganes de tornar a ser jove i entrar en el mercat laboral, formar part d¡¯una classe desprove?da d¡¯estabilitat i estressada, ser candidat a una feina absurda: L¡¯amo ¨¦s una novel¡¤la magn¨¨tica, trista i molt hostil.