Utopies de tota mena

Ara com ara, la Rep¨²blica Independent de Catalunya ¨¦s una utopia, ¨¦s a dir, etimol¨°gicament un no-lloc, una cosa que no existeix per¨° que podria existir segons que diuen els propagadors d¡¯aquesta idea. ?s com funcionen totes les utopies: s¨®n una construcci¨® ideal, sobreposada i contr¨¤ria a la realitat i a la naturalesa de les coses, que alg¨² proposa perqu¨¨ desitja que esdevingui realitat.

Les utopies s¨®n una constant a la hist¨°ria d¡¯Occident: Plat¨® en va proposar una a La Rep¨²blica, i despr¨¦s n¡¯hi ha hagut a quasi totes les ¨¨poques, en especial a partir del Renaixement, ¨¦s a dir, quan es va comen?ar a veure que els avatars hist¨°rics podien ser modificats per la voluntat dels homes i dels pobles.

Una altra cosa s¨®n els messianismes i els mil¡¤lenarismes, presents al llarg de tota l¡¯edat mitjana cristiana: els primers s¨®n la conseq¨¹¨¨ncia de les doctrines apocal¨ªptiques i escatol¨°giques del cristianisme (l¡¯anunciada segona i final arribada del Messies a la Terra, assenyalant no cap futur hist¨°ric, sin¨® la fi dels temps i el Judici Final); els segons, que s¡¯hi assemblen, deriven de les miserables condicions higi¨¨niques i de vida a l¡¯edat mitjana, sobretot a causa de guerres, sequeres i epid¨¨mies.

A mesura que les condicions de vida van prosperar (relativament, perqu¨¨ la hist¨°ria i les societats no han conegut cap progr¨¦s; nom¨¦s el coneixen la ci¨¨ncia i la t¨¨cnica i les arts), i a mesura que els homes es van creure capa?os de protagonitzar el curs dels esdeveniments quan va deixar de fer-ho l¡¯Esgl¨¦sia o la teologia, fil¨°sofs i literats van albirar una llarga s¨¨rie d¡¯utopies. Les ¡°edats d¡¯or¡±, com la que enyora Don Quijote, no ¨¦s m¨¦s que una variant de la utopia, per¨° dirigida cap al passat, en comptes del futur.

Thomas Moro, o More, va escriure la primera de les utopies de l¡¯¨¨poca moderna (1516): Utopia hauria estat una illa en qu¨¨ no existiria la propietat privada ¡ªque, de fet, existeix des del neol¨ªtic¡ª, molt vinculada al govern de la ciutat, cosa que ¨¦s pr¨°pia de la major part de les utopies cl¨¤ssiques i renaixentistes, com en el cas de la utopia de Tommaso Campanella (La ciutat del sol, publicada el 1623). Despr¨¦s, Francis Bacon va imaginar-ne una altra (la Nova Atl¨¤ntida, publicada el 1626), que ¨¦s la m¨¦s realista de les utopies del Renaixement, perqu¨¨ advoca per utilitzar els aven?os de les ci¨¨ncies i la t¨¨cnica per millorar les condicions de vida de la humanitat.

A l¡¯alba del pensament il¡¤lustrat alemany, Leibniz no va descriure cap lloc ut¨°pic, per¨° va forjar una metaf¨ªsica en qu¨¨ es deia que ¡°vivim en el millor del mons possibles¡± ¡ªja ¨¦s imaginaci¨®!¡ª, afirmaci¨® que pocs decennis m¨¦s tard Voltaire va rebentar en el seu fabul¨®s C¨¤ndid, un dels millors llibres que mai s¡¯hagin escrit per quedar hom estalvi de fal¨°rnies.

Encara que el mite del ¡°progr¨¦s¡± ¨¦s una invenci¨® de finals del XVII, el XIX va viure una progressi¨®, especialment de la ind¨²stria i del comer?, sense equivalent a tota la hist¨°ria. Per aix¨° llavors, ateses les condicions miserables de la classe treballadora, van n¨¦ixer una gran quantitat d¡¯utopies contempor¨¤nies ¡ªunes ¡°industrials¡±, les altres ¡°antiindustrials¡±, tipus Heidi¡ª en qu¨¨ fil¨°sofs i soci¨°legs van imaginar comunitats de gent ben avinguda, pr¨°piament anarquistes, en qu¨¨ el treball, les arts i el regiment de la cosa p¨²blica havien d¡¯adquirir un perfil que suposava, obertament, la primera cr¨ªtica seriosa de les democr¨¤cies parlament¨¤ries. Charles Fourier (1772-1837), Henri de Saint-Simon (1760-1825) i Robert Owen (1771-1858) van imaginar, i en alguns casos van arribar a crear, falansteris i comunitats localitzades geogr¨¤ficament, en qu¨¨ es vivia d¡¯acord amb el progr¨¦s industrial, o en contra, per¨° sense els condicionants alienats que suposa el treball, i amb una cura molt delicada en l¡¯educaci¨® i la promoci¨® de les arts. Cap d¡¯aquestes utopies va prosperar; per¨° s¨ª que va fer-ho la proposta messi¨¤nica de Karl Marx, que es va concretar hist¨°ricament a m¨¦s d¡¯un pa¨ªs del m¨®n durant uns quants decennis, per acabar convertida en una bona idea fracassada.

Tornant a casa, sorpr¨¨n que la utopia catalana no hagi arrelat en la cr¨ªtica de les condicions reals de vida de la poblaci¨® i que sigui, per tant, una utopia del tot entregada a les determinacions socials i econ¨°miques del capitalisme: no s¡¯ha vist cap defensor del proc¨¦s que hagi aclarit com es viuria, quina mena de govern, educaci¨® o sanitat hi hauria en aquesta imaginada rep¨²blica. Aix¨° vincula la utopia catalana amb els mil¡¤lenarismes i messianismes de l¡¯edat mitjana ¡ª¨¦s una utopia molt arcaica, diguem, i molt teol¨°gica, almenys metaf¨ªsica. Seguint la divisi¨® en tres grans ¨¨poques hist¨°riques que va presentar Joaquim de Fiore (segle XIII), les del Pare, el Fill i l¡¯Esperit Sant, Pujol va ser el Pare, Mas va ser el Fill-Messies (recordeu la propaganda electoral del 2012), i Puigdemont ¨¦s l¡¯Esperit Sant, la persona m¨¦s vol¨¤til, abstracta i incorp¨°ria de la Trinitat.