¡°Li deien: ¡®Si no parles, pegarem i violarem la teva germana...¡±

¡°Nena, aixeca¡¯t que est¨¤ aqu¨ª la policia¡±, recorda ella que va dir sa mare. Quan piquen a la porta a les dues de la matinada, no pot ser res de bo. Els van treure del llit la diada de Sant Jordi de 1971 quatre secretes i el sereno, com a testimoni. ¡°Vam caure 22 companys del PCE(i) i la Jove Gu¨¤rdia Roja, per¨° llavors encara no sab¨ªem quants ¨¦rem ni per qu¨¨. Despr¨¦s ens vam assabentar que alg¨² ens havia delatat¡±. Amb 17 anys, Josep, Pepus, i Maribel Ferr¨¢ndiz, germans bessons d¡¯una fam¨ªlia treballadora marcada per la Guerra Civil, van entrar abans d¡¯hora en la majoria d¡¯edat. Ell no era el primer cop que topava amb la Social, per¨° ara era diferent: estava vigent l¡¯estat d¡¯excepci¨® i la detenci¨® es podia allargar sine diea voluntat de la policia.

¡°Entrar als calabossos va ser com si m¡¯haguessin posat en una novel¡¤la¡±, recorda avui Maribel davant la comissaria. ¡°Tot estava molt brut i el menjar era fastig¨®s. Com que hi vam estar tants dies, vam con¨¨ixer molta gent. Una nit van fer una batuda de prostitutes i van omplir totes les cel¡¤les; els homosexuals tamb¨¦ ho passaven molt malament¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Via Laietana: mem¨°ria torturada

Desorientats per la manca de llum en el soterrani on eren, els germans Ferr¨¢ndiz van pujar moltes vegades a les depend¨¨ncies de la Pol¨ªtico-Social. ¡°Em pegaven cops a l¡¯est¨®mac i em faltava l¡¯aire per respirar. Despr¨¦s vaig saber que al meu germ¨¤ el feien mirar per una finestreta i li deien: ¡®Si no parles, pegarem i violarem la teva germana¡±. ¡°Per¨° jo sabia que era m¨¦s tossuda que jo i no diria res¡±, apunta Pepus. ¡°Tamb¨¦ em feien caminar amb les mans emmanillades rere els genolls, i si queia, em pegaven. O em feien estar recolzat a la paret sobre el front durant hores. Em va sortir un bony que vaig tenir molt de temps¡±.

La joventut dels germans sembla que incomodava els policies: ¡°?No has pensado en el da?o que les est¨¢s haciendo a tus padres?¡±, va dir-li un agent a la Maribel. ¡°Li vaig contestar: ¡®?Es usted psic¨®logo?¡¯ i em va fotre dues h¨°sties a la cara. No entenien com una noia s¡¯havia ficat en aquell embolic¡±. Al Pepus, el tracte no era diferent: ¡°Et feien la roda i ells anar picant, o et tenien emmanillat al radiador de genolls hores, t¡¯havies de pixar a sobre, no tenies m¨¦s remei, i si queies a terra, et cosien a cops¡±.

¡°Vam demanar Zotal per netejar cel¡¤la i lavabo. No ens vam poder dutxar: ¡®?Apest¨¢is!¡¯, deien els policies, i era veritat¡±

La productivitat policial era tal que no hi havia prou sales disponibles i els pujaven a la biblioteca, ubicada a l¡¯¨²ltim pis. All¨¤ hi havia, sobre una gran taula, un munt de revistes de l¡¯FBI, recorda Maribel, i opuscles de tota mena d¡¯organitzacions clandestines. En aquest escenari algun dels policies interpretava el paper de moderat i tractava de conv¨¨ncer-los que abandonessin la seva conducta. Per¨° davant la negativa, es reprenien els maltractaments. ¡°Malgrat tot, les nostres tortures no eren tan fortes com les de la gent m¨¦s gran, suposo que perqu¨¨ ¨¦rem uns cr¨ªos i perqu¨¨ es pensaven que cantar¨ªem r¨¤pid, per¨° no vam parlar¡±, afirmen amb enteresa.

Aquesta rutina macabra va durar uns vint dies, calculen, sense poder contactar amb cap advocat. ¡°Al meu pare el vaig poder veure deu minuts, el temps just per dir-li estem b¨¦; i el meu germ¨¤, ni aix¨°¡±. A partir de llavors, els van deixar de cridar per¨° van haver d¡¯esperar als calabossos dotze dies m¨¦s. ¡°La meva companya de cel¡¤la va demanar Zotal i amb aix¨° vam netejar la cel¡¤la i el lavabo. En tot el temps que hi vam ser no ens vam poder dutxar: ¡®?Apest¨¢is!¡¯, ens deien els policies, i era veritat¡±. Malgrat tot, van tenir forces per fer vaga de fam per reclamar que els portessin a declarar davant el jutge. Quan va arribar el moment, el magistrat els va prendre declaraci¨® amb dos policies a la sala. Un mer tr¨¤mit abans d¡¯enviar-los a pres¨® preventiva. El forense no va veure cap rastre de tortures.

A la biblioteca de l¡¯¨²ltim pis hi havia revistes de l¡¯FBI i opuscles de tota mena d¡¯organitzacions clandestines, recorda Maribel

Mentre Pepus i Maribel patien les amenaces i les pallisses a Via Laietana, Miguel Hinojosa Jim¨¦nez, el seu enlla? amb el partit, es debatia entre la vida i la mort a l¡¯UCI. Quan anaven a detenir-lo li van foradar el fetge d¡¯un tret a boca de can¨® abans de llan?ar-lo per la finestra del seu pis a Cornell¨¤. Va estar 16 dies a l¡¯hospital i cinc anys i mig a la pres¨®, despr¨¦s de ser condemnat en un consell de guerra per insult a les forces armades i associaci¨® il¡¤l¨ªcita. Atilano del Valle Oter, el policia de la Brigada Social autor del tret, va ser condecorat el 1975 amb la Cruz al M¨¦rito Policial per les ferides sofertes mentre forcejava amb Hinojosa abans de disparar-li. Va morir el 2014, als 85 anys, sense haver de respondre pels seus actes. Hinojosa el va sobreviure un any, insuficient per poder declarar com a denunciant davant la jutgessa de la querella argentina de v¨ªctimes del franquisme.

Pepus i Maribel van ser un any i un mes en pres¨® preventiva. Ell, a la sisena galeria de la Model, la de menors, on es va convertir en el pres pol¨ªtic jove amb m¨¦s veterania. Ella, a la Trinitat, sota l¡¯estricta cust¨°dia de les Cruzadas Evang¨¦licas. Quan el tribunal militar es va inhibir, la seva causa va acabar al TOP, que mai els va jutjar. L'indult reial de novembre de 1975 els va treure l¡¯espasa de Damocles. Mig segle despr¨¦s conserven intactes els ideals i la milit¨¤ncia en diverses causes. ¡°Creuem en vermell, el nostre color¡±, diu ell mentre travessen, un cop m¨¦s, la Via Laietana.