¡°El nacionalisme catal¨¤ ha deixat de condemnar Pla¡±

"Convindria que tothom fes un esfor? per comprendre no la llegenda sin¨® la veritat de la meva vida¡±. Aquesta frase la va escriure Josep Pla el 1925. L¡¯escriptor era conscient amb 28 anys que seria un personatge que generaria controv¨¨rsia. Aquesta frase s¡¯exposa a la seu de la Fundaci¨® Josep Pla, a la casa natal de l¡¯autor, a Palafrugell. Des de l¡¯1 de setembre n¡¯¨¦s director el fil¨°leg i expert plani¨¤ Francesc Montero (Figueres, 1981). Montero ha rellevat Anna Aguil¨® ¡ªal capdavant de la fundaci¨® durant 29 anys¡ª presentant-se al c¨¤rrec amb un projecte que ser¨¤ ¡°un relleu tranquil¡± i que t¨¦ com a objectius l¡¯actualitzaci¨® de l¡¯exposici¨® permanent, la catalogaci¨® sistem¨¤tica del fons documental i la preparaci¨®, per al 2023, del 50¨¨ aniversari de la constituci¨® de la fundaci¨®.

El manuscrit original d¡¯El quadern gris descansa damunt la taula de la biblioteca on Quadern entrevista Montero: poca estona abans l¡¯ha mostrat a un dels patrons de la fundaci¨®. Sota les finestres de la biblioteca hi ha un p¨¤rquing: quan Pla era petit, hi veia l¡¯horta de Joanama, ¡°admirablement conreada¡±. La contemplaci¨® d¡¯aquests camps li va inculcar ¡°l¡¯afecci¨® per les coses ben ordenades¡±, escrivia Pla a El quadern gris.

Pregunta. Qu¨¨ queda d¡¯in¨¨dit per publicar de Pla?

Resposta. Amb Pla sempre ¨¦s dif¨ªcil dir qu¨¨ queda per fer. Revisar la seva obra continua donant sorpreses. L¡¯any que ve apareix una revisi¨® cr¨ªtica dels seus contes. Pel que fa a obra in¨¨dita, no et s¨¦ dir qu¨¨ en queda. Sobretot queda feina amb la correspond¨¨ncia. Est¨¤ projectat per la C¨¤tedra Josep Pla publicar la correspond¨¨ncia amb Francesc de Borja Moll i amb Joan Estelrich. Els documents privats de la fam¨ªlia no sabem qu¨¨ poden donar pel que fa a material in¨¨dit, com el cas m¨¦s recent, els diaris de La vida lenta.

P. Podria aquest material ser adquirit per l¡¯administraci¨® o la fundaci¨®?

R. La fundaci¨® sempre ha treballat a partir de les donacions, ¨¦s arriscat entrar a posar un preu a un document, i hem de mantenir aquesta l¨ªnia, perqu¨¨ no podem entrar en una subhasta. Disposem de prou material per dinamitzar i divulgar la figura i l¡¯obra de l¡¯escriptor. Per¨° som un centre documental i ens agradaria que la gent ens ajudi, no nom¨¦s la fam¨ªlia, amb donacions, particulars que han heretat cartes, fotografies, llibres dedicats, gravacions.

P. Reben donacions de forma regular?

R. Mira, un exemple: al tercer dia de ser director, una participant d¡¯una ruta [les visites guiades al m¨®n plani¨¤ de l¡¯Empord¨¤] em va explicar que tenia una carta de Pla enviada al seu pare, de Matar¨®. Em va ensenyar la carta, la duia fotografiada al m¨°bil. Era un lector que havia visitat Pla i que li va regalar uns exemplars d¡¯una revista que feien al Maresme. Generalment eren lectors.

P. Amb quanta gent podia haver-se arribat a escriure?

R. Molt¨ªssims, milers de corresponsals. Els lectors de Pla es fascinaven per ell, li enviaven cartes, i ell els responia. La dimensi¨® social de Pla ¨¦s molt gran, en vida ho era i despr¨¦s nom¨¦s ha fet que cr¨¦ixer.

P. Est¨¤ infrallegit Pla als instituts?

R. M¡¯agradaria que fos m¨¦s llegit a les aules preuniversit¨¤ries, m¡¯agradaria que fos lectura prescriptiva a batxillerat. Pla va ser lectura obligat¨°ria durant uns anys amb Contraban. Per¨° la literatura de Pla requereix un estat d¡¯¨¤nim, una paci¨¨ncia a l¡¯hora de llegir, i els temps porten a una immediatesa. I el p¨²blic juvenil a vegades est¨¤ poc avesat a aquests exercicis d¡¯esfor?. Volem buscar textos i material de Pla adaptats perqu¨¨ puguin ser treballat als tallers de la fundaci¨® i a les aules.

P. Tenint en compte el seu suport al franquisme i que era notablement masclista, quin risc hi ha que Pla surti malparat per la revisi¨® del pol¨ªticament correcte?

R. Pla ¨¦s un home d¡¯ideologia conservadora, tamb¨¦ catalanista, amb una concepci¨® de la vida familiar molt particular. Si li pot passar factura? Crec que no, perqu¨¨ hem fet un esfor? d¡¯explicar les coses, sense amagar res. Pla tenia una perspectiva del g¨¨nere femen¨ª concreta, i no ho podem amagar perqu¨¨ ho va deixar escrit. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que hi ha algunes afirmacions que es treuen d¡¯un Pla en un moment vital al final de la seva vida.

P. Era un Pla una mica passat de voltes, com queda clar a Hist¨°ries de Josep Pla (Gavarres), de Josep Valls.

R. Continua sent un escriptor brillant per¨° amb una percepci¨® de la realitat una mica desenfocada. No ¨¦s el mateix el Pla dels seixanta que el de finals dels setanta. Hi ha aspectes de la biografia de Pla que s¡¯han de poder explicar: el 1939 Pla forma part del b¨¤ndol vencedor. Per¨° Pla ¨¦s catalanista, trenca amb el b¨¤ndol franquista de seguida i n¡¯¨¦s cr¨ªtic. El p¨²blic que ve aqu¨ª ens pregunta: ¡°I Pla durant la guerra, qu¨¨? I Pla amb les dones, qu¨¨?¡±. Cada cop hi ha m¨¦s estudis que posen llum sobre aquests assumptes. Ho hem d¡¯explicar i contextualitzar.

P. Pla ¨¦s un dels autors m¨¦s citats en discursos pol¨ªtics. Quins presidents de la Generalitat i del Govern d¡¯Espanya han visitat la fundaci¨®? Quim Torra hi va ser el 2019.

R. Crec que dels presidents de la Generalitat nom¨¦s Torra, per¨° consellers de Cultura, molts. I presidents del Govern, nom¨¦s Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar.

P. El nacionalisme catal¨¤ l¡¯ha perdonat?

R. Ha deixat de condemnar-lo. La figura, la transcend¨¨ncia, la feina feta per la restituci¨® de la literatura i la cultura catalana no es pot amagar. Al final s¡¯ha imposat la seva categoria i el seu pes cultural.