La m¨²sica de Bogeria Artificial sorpr¨¨n i obre portes al futur

Des de fa alguns anys, el S¨®nar est¨¤ anant molt m¨¦s enll¨¤ de la simple presentaci¨® d¡¯espectacles musicals o audiovisuals, i s¡¯endinsa en la investigaci¨® que envolta aquestes elaboracions, sovint m¨¦s complexes del que li poden semblar a qualsevol prof¨¤ tecnol¨°gic. Aquest any han obert les portes a la intel¡¤lig¨¨ncia artificial amb tres projectes innovadors realitzats en col¡¤laboraci¨® amb la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC). Un d¡¯aquests projectes va inaugurar amb tots els fastos i honors la recuperaci¨® postpand¨¨mica del certamen.

La sala mitjana de l¡¯Auditori barcelon¨ª es va omplir de gom a gom amb un p¨²blic de mitjana edat entre el qual es mesclava molta curiositat i una mica d¡¯inter¨¨s musical amb certa morbositat ¨Csegur¨C, i ¨Cper qu¨¨ no?¨C for?a ganes de deixar-se veure, ara que ja es pot, en un ambient d¡¯all¨° m¨¦s cool.

El repte de la inauguraci¨® ¨Cles inauguracions del S¨®nar sempre presenten algun repte¨C era fer realitat un dels somnis m¨¦s antics de la humanitat: aconseguir l¡¯¨ªntima simbiosi entre l¡¯home i la m¨¤quina, en aquesta ocasi¨® amb la m¨²sica com a eina i excusa. Marco Mezquida, el m¨²sic m¨¦s ubic del nostre panorama i m¨¦s enll¨¤, es va atrevir a mesurar les seves forces amb una nova m¨¤quina diab¨°lica que feia la seva presentaci¨® p¨²blica. Un dispositiu virtual que encara no t¨¦ nom oficial i que els seus creadors, en la intimitat, coneixen com a Bogeria Artificial ¨Cper alguna cosa deu ser¨C. Una bogeria que ha estat totalment desenvolupada als laboratoris de la UPC durant aquests ¨²ltims mesos.

L¡¯artefacte ¨Cgens visible, ja que se situa a l¡¯interior d¡¯un ordinador i nom¨¦s una pantalla fixa i imm¨°bil delata la seva pres¨¨ncia¨C treballa amb intel¡¤lig¨¨ncia artificial i ha estat entrenat per recon¨¨ixer i comprendre la m¨²sica que interpreta Mezquida i, a partir d¡¯aqu¨ª, actuar com un altre m¨²sic creant una s¨ªntesi musical adaptada al que acaba d¡¯escoltar i tornar-l¡¯hi al pianista, que, al seu torn, reacciona amb noves interpretacions. D¡¯aquesta manera, es crea una interacci¨® molt similar a la que poguessin tenir dos improvisadors sobre l¡¯escenari.

En realitat la idea com a tal no ¨¦s nova, la novetat rau en la utilitzaci¨® de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i entronca amb els experiments electroac¨²stics de mitjans del segle passat, per¨° aqu¨ª no ¨¦s necess¨¤ria la pres¨¨ncia d¡¯altres m¨²sics manipulant la parcel¡¤la electr¨°nica o utilitzar-ne una de pr¨¨viament gravada. Fet que afegeix un factor sorpresa summament atractiu.

Durant poc m¨¦s d¡¯una hora, Mezquida va anar destil¡¤lant la seva coneguda tra?a pian¨ªstica mentre la m¨¤quina semblava fer el que li donava la gana sense cap patr¨® que pogu¨¦s orientar l¡¯espectador. Va comen?ar t¨ªmida, deixant-se aclaparar pel piano, per¨°, a poc a poc, va anar guanyant confian?a fins a arribar a moments d¡¯una intensitat sufocant seguits, sense soluci¨® de continu?tat, per altres d¡¯excessivament plans. Semblava que a la Bogeria Artificial li agradessin m¨¦s els temps agitats que els pianos i es va posar una mica malcarada, amb sons for?a lletjos, cada vegada que Mezquida rascava directament les cordes del seu instrument.

Per ser una primera experi¨¨ncia el resultat va ser magn¨ªfic. A la sorpresa inicial, que ja va ser important, s¡¯hi van sumar immediatament les infinites portes que s¡¯anaven obrint a cada pas. Tot i que encara t¨¦ molt cam¨ª per rec¨®rrer, la Bogeria Artificial va sorprendre, va conv¨¨ncer i fins i tot va arribar a seduir. Al final vam sortir de l¡¯Auditori no nom¨¦s feli?os, sin¨® ansiosos per viure noves experi¨¨ncies similars, potser amb altres instruments o, fins i tot, amb grups m¨¦s nombrosos.