El bisbe Novell i moss¨¨n Cinto

L¡¯exbisbe de Solsona, Xavier Novell, ha dimitit del ministeri sacerdotal (paraula que ve de sacer, sagrat) perqu¨¨ s¡¯ha enamorat d¡¯una dona, S¨ªlvia Caballol, ve?na de S¨²ria, psic¨°loga i escriptora de llibres er¨°tics i demon¨ªacs, dues coses que venen a ser la mateixa per al Vatic¨¤: per aix¨° sant Pau aconsellava als primers cristians romandre c¨¨libes i no tenir relacions sexuals de cap mena, i tamb¨¦ per aix¨° Sime¨® estilita va ser temptat per una dona, entre altres temptacions ¡ªrecordeu aquella altra S¨ªlvia, la Pinal, a la pel¡¤l¨ªcula de Bu?uel.

La not¨ªcia no t¨¦ res d¡¯extraordinari, i la gent benpensant ¡ªque s¨®n legi¨® a les comarques de Solsona, Osona i Bages, on paradoxalment tamb¨¦ ¨¦s predominant l¡¯independentisme, idea que ha sembrat m¨¦s mal que b¨¦ a Catalunya¡ª faran b¨¦ d¡¯estudiar la hist¨°ria de l¡¯Esgl¨¦sia i de les heretgies a Catalunya, comen?ant pels c¨¤tars occitans, cristians ¡°purs¡±, que propugnaven una activitat sexual tan desenfrenada com es volgu¨¦s: aix¨ª situaran al lloc que cal la ren¨²ncia de Novell al sacerdoci.

Els capellans, encara m¨¦s b¨¦ que tota la gent que creu en els dogmes del catolicisme, coneixen el B¨¦ i s¡¯esforcen a practicar-lo en tots els aspectes de la seva vida, per¨° tamb¨¦ coneixen el Mal, encarnat en les diverses figures del pecat, el dimoni i les dim¨°nies, espectadors de la Llum celestial a l¡¯inici, m¨¦s endavant condemnats a l¡¯abisme i les tenebres: Satan, Llucifer, Balial, Leviatan, Belfegor, Sammael, entre els dimonis de sexe mascul¨ª; Lilith, Alrinach, Naam¨¤, entre els de sexe femen¨ª.

Quan Mani (216-276?), hereu del gnosticisme cristi¨¤ i del budisme, va fundar el que ara coneixem com a heretgia del maniqueisme, no va fer altra cosa que reduir la complexitat de les creences judeocristianes a dos elements essencials, el B¨¦ i el Mal, que tot ho determinen i s¨®n presents en tots els homes i en totes les coses: els c¨¤tars esmentats eren maniqueus, com ho han sigut un enorme reguitzell de persones i de sectes al m¨®n sencer, comen?ant per les mam¨¤s d¡¯arreu: ¡°Nena, fes bondat! Nen, no siguis dolent!¡±: maniqueisme genu¨ª.

Xavier Novell, coneixedor del Mal igual com ho ¨¦s del B¨¦, no ha fet altra cosa que amistan?ar-se amb una dona ¡ªemblema del Mal per excel¡¤l¨¨ncia a la tradici¨® jueva i al refranyer catal¨¤ pel fet que Eva va conduir al Mal el seu home; en el cas de Caballol, amiga del Mal d¡¯acord amb els llibres que ha escrit¡ª, i penjar els h¨¤bits ¡ªabandonant la predominan?a obligada del B¨¦, a causa, possiblement, de trobar escassa la pres¨¨ncia del Mal en el seu ministeri¡ª, tot plegat per sintetitzar en la seva ¨²nica persona (la d¡¯ell) els dos principis b¨¤sics del maniqueisme i l¡¯amor concomitant al B¨¦ i al Mal.

De fet, trobava tant a faltar aquest segon element, que, despr¨¦s que el 2015 el Vatic¨¤ va nomenar-lo exorcista del seu bisbat, va comen?ar a practicar-lo t¨ªmidament en uns anomenats ¡°sopars Alpha¡±, a la seu episcopal, en qu¨¨ es parlava del dimoni i del sexe: encara avui ve a ser el mateix segons la perspectiva cat¨°lica. Amb el temps, Novell hauria practicat els exorcismes que Lle¨® XIII va divulgar entre els sacerdots de l¡¯orbe cat¨°lic, i no hauria estat l¡¯¨²nic sacerdot cat¨°lic i catal¨¤ que ho hauria fet: moss¨¨n Cinto va seguir les instruccions del Papa, va comprar la traducci¨® dels exorcismes llatins al castell¨¤ (¡°Heus ac¨ª la Creu del Senyor!¡± ¡ªsenyal de la Creu¡ª, ¡°Fugiu, pot¨¨ncies enemigues!¡± ¡ªsenyal de la Creu, ¨²s de l¡¯hisop amb aigua beneita¡ª, etc¨¨tera), i es va dedicar a aquesta pr¨¤ctica en un pis del carrer dels Mirallers, a Barcelona, que visitaven dones posse?des pel diable, com la ¡°Maria de Sarri¨¤¡± ¡ªaix¨ª es confonien aleshores entre si el dimoni i la hist¨¨ria, el diable i les convulsions. El fet est¨¤ perfectament documentat: Maria Condeminas, Els exorcismes i Jacint Verdaguer, Barcelona, 1970.

Les belles ¨¤nimes burgeses de Barcelona ¡ªcapital d¡¯un pa¨ªs que sempre ha estat molt rebec a acceptar que al m¨®n hi ha tant de B¨¦ com de Mal: vegeu la literatura xarona, pages¨ªvola i candorosa de la Renaixen?a, encara no del tot erradicada¡ª, afegint a l¡¯¡°esc¨¤ndol¡± dels exorcismes el fet que Verdaguer tenia una gran, gran amistat amb una de les seves pacients endimoniades, va aconseguir que el nostre millor poeta dels ¨²ltims cent cinquanta anys fos susp¨¨s a divinis ¡ªcom el bisbe Novell¡ª i condemnat a l¡¯ostracisme, a la Gleva (Osona).

Solsonencs, catalans! No us amo?neu: nom¨¦s els capellans coneixen de tan a la vora D¨¦u i Satan¨¤s, i saben com dominar els contraris en aquesta vida. En la vida eterna, molt m¨¦s avorrida, nom¨¦s coneixeran una cosa o l¡¯altra.