Trias i Peitx, una biografia singular

La for?a del documental que va emetre aquest dimarts Sense Ficci¨®, Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler catal¨¤, no li ve del t¨ªtol, molt de pel¡¤l¨ªcula, li ve de l¡¯atractiu moral i c¨ªvic que t¨¦ el seu protagonista. Tot i que hi ha un grup d¡¯investigadors que fa anys que treballen la seva biografia i documenten la seva activitat, des de Gemma Caballer i Queralt Sol¨¦ a Eduard Vinyamata i Imma Tubella (que van estar m¨¦s de tres anys recollint els seus records en entrevistes enregistrades), Josep Maria Trias i Peitx no ¨¦s un nom dels que apareixen a les hist¨°ries divulgatives sobre la II Rep¨²blica, la guerra civil i l¡¯exili republic¨¤. Un personatge poc conegut sobre qui Sense Ficci¨®, molt justament, n¡¯ha donat una primera not¨ªcia a molta gent. L¡¯historiador Hilari Ragu¨¦ va definir la seva lluita d¡¯heroica i efica?.

Aquesta producci¨® de Lavinia dirigida per Mar Llanas fa un rep¨¤s entenedor sobre l¡¯activitat de Trias i Peitx. Nascut en una fam¨ªlia carlina, de classe burgesa, cat¨°lic i militant d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica -partit que va donar suport a la rep¨²blica democr¨¤tica- tenia una aproximaci¨® socialdem¨°crata als problemes de l¡¯¨¨poca. L¡¯any 36 va dedicar els seus esfor?os a salvar persones -capellans, monges, detinguts a les txeques- perseguits per motius de consci¨¨ncia per part dels escamots anarquistes. Els donava refugi o, jugant-se la seva pr¨°pia vida, negociava amb els anarcosindicalistes el seu alliberament. Exiliat a Fran?a des del gener del 1939, amb bons contactes amb la c¨²pula eclesi¨¤stica del pa¨ªs, el seu objectiu humanitari va ser un altre: treure el m¨¤xim d¡¯espanyols dels camps de refugiats -on el Govern franc¨¨s els tenia tancats en una infame rebuda-, procurar el reagrupament familiar, organitzar col¨°nies per a mares i nens... Moltes eren persones a les ant¨ªpodes de les seves conviccions pol¨ªtiques. Unes conviccions que ja aleshores, influ?t pel drama b¨¨l¡¤lic i la seva esposa, una periodista francesa d¡¯esquerres, Clara Candiani, eren cr¨ªtiques amb l¡¯avar¨ªcia burgesa i determinada manera d¡¯entendre el dret a la propietat. Un burg¨¨s contrari a la seva classe social, es diu al programa.

Un mecanisme de salvament era donar als exiliats formaci¨® i autoexig¨¨ncia laboral perqu¨¨ poguessin trobar feina, la millor manera d¡¯obrir les portes dels camps d¡¯internament i evitar la repatriaci¨® su?cida que va promoure el Govern franc¨¨s. L¡¯any 1940, amb la divisi¨® de Fran?a, el seu Comit¨¦ national catholique de secours aux r¨¦fugi¨¦s d¡¯Espagne va ser tancat per les autoritats eclesi¨¤stiques. Llavors, Trias va protagonitzar dues experi¨¨ncies, menys potents, de repoblament de dues viles franceses amb ciutadans del pa¨ªs i espanyols de l¡¯exili, una experi¨¨ncia que va tenir el suport econ¨°mic dels qu¨¤quers dels Estats Units.

Com expliquen Sol¨¦ i Caballer en un article de La Revista de Historia Contempor¨¢nea de 2013, a Trias Peitx mai el va abandonar la seva vocaci¨® humanit¨¤ria i, des de l¡¯exili, no va deixar d¡¯engegar projectes educatius o d¡¯ajuda solid¨¤ria, encara que molts d¡¯ells fracassessin o l¡¯arru?nessin. Va morir a l¡¯exili l¡¯agost de 1979 quan l¡¯acord sobre l¡¯Estatut encetava una nova etapa pol¨ªtica a Catalunya.

El documental amb prou feines parla de l¡¯etapa posterior a la Guerra Mundial ni entra en detalls de politiqueig sobre la seva relaci¨® amb Uni¨®, un partit on no va agradar gens ni mica, i aix¨° es diu, el seu casament amb una mare soltera. Tubella recorda al programa com va rebre emocionat una carta d¡¯Uni¨®, que ella li va portar, de reconeixement. Els responsables del documental rebaixen una xifra que ell donava sobre la quantitat d¡¯exiliats als quals va trobar feina (ell deia 72.000 i els investigadors apunten a uns 26.000) i fan ben fet. La for?a del personatge, l¡¯exemplaritat de la seva conducta i conviccions, s¨®n prou perqu¨¨ la seva figura no en surti perjudicada. El programa s¡¯allarga massa explicant la perip¨¨cia del repoblament i a l¡¯inici costa situar la figura d¡¯aquest desconegut que el protagonitza. Per¨° hi ha un bon desplegament de testimonis i un rescat necessari d¡¯una biografia singular.