Societat de la falsificaci¨®

El soci¨°leg Manuel Castells ha definit com a ¡°societat xarxa¡± l¡¯estructura social derivada de l¡¯eclosi¨® de les tecnologies digitals, una revoluci¨® que, segons sembla, ens obliga a replantejar tot el que abans ten¨ªem per cert. Parlant ja amb l¡¯autoritat que li confereix el c¨¤rrec de ministre d¡¯Universitats, Castells ha anat oferint detalls dels principis que han de regir el nou m¨®n. Un dels m¨¦s conspicus el va anunciar fa uns mesos assegurant que els estudiants que copien b¨¦ donen proves d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia i que l¡¯obsessi¨® perqu¨¨ no ho facin ¨¦s ¡°un reflex d¡¯una vella pedagogia autorit¨¤ria¡±.

El ministre no va ser, en aquest elogi de la falsificaci¨®, gaire original; el seu punt de vista s¡¯emparenta estretament amb una vella pedagogia antiautorit¨¤ria que considera l¡¯exist¨¨ncia de la veritat un mite de la dreta. Per apartar-se¡¯n, l¡¯estudiant progressista far¨¤ b¨¦ d¡¯iniciar-se en l¡¯aprenentatge del frau, una habilitat que li pot ser de gran utilitat en la seva vida professional, sobretot tenint en compte que la part m¨¦s extensa del que circula per la societat xarxa i un cert periodisme disposat a assimilar-s¡¯hi fan honor a les conviccions del ministre: el comprom¨ªs amb la veritat ja no ¨¦s m¨¦s que un atavisme.

Entre la benedicci¨® de l¡¯alumne que copia i el professional de la informaci¨® que no creu en la necessitat d¡¯informar-se b¨¦ del que divulga es desplega un llarg fil conductor i ¨¦s en aquest ¨²ltim tram del fil, en l¡¯oce¨¤ de falsificadors que ofereix un periodisme conven?ut que la subjectivitat de l¡¯individu anul¡¤la l¡¯objectivitat dels fets, on Arcadi Espada ha pescat, al llarg de divuit anys, algunes de les perles que elabora la professi¨® i que ara acaba de reunir a La verdad (Ediciones Pen¨ªnsula), amb un pr¨°leg de Ferran Caballero.

Sobre la veritat i els intents d¡¯abolir-la s¡¯han publicat aquests ¨²ltims anys obres d¡¯un inter¨¨s molt notable, per¨° poques arriben a mostrar tan clarament els subterfugis del que ara es coneix com postveritat i que no ¨¦s la simple mentida, sin¨® un menyspreu institucionalitzat per la realitat dels fets. Els fets s¨®n d¡¯una tossuderia insistent a l¡¯hora de reclamar atenci¨®, per¨° m¨¦s tossuda ¨¦s encara la tend¨¨ncia humana a ignorar-los. Ja ho va observar Josep Pla a Notes del capvesprol: ¡°La gent nom¨¦s compr¨¨n les coses ut¨°piques i hipot¨¨tiques. En canvi, es necessita una gran intel¡¤lig¨¨ncia per a comprendre l¡¯empirisme real i concret. S¡¯hi ha de posar molt m¨¦s treball, atenci¨® i feina¡±. I justament d¡¯aix¨° tracten els textos de La verdad, de l¡¯atenci¨® i la feina que, ja sigui per peresa moral o interessos espuris, renuncien a posar en el seu treball els beneficiaris de la societat xarxa.