La paraula que em va parir

La casa de la meva ¨¤via era un ¡®aguantadero¡¯ (amagatall de lladres). Ho era, almenys, per als meus germans i per a mi. I no perqu¨¨ f¨®ssim una esp¨¨cie de delinq¨¹ents. El nostre delicte era una entremaliadura, potser fins i tot un acte d¡¯indisciplina per als m¨¦s intransigents. Quan les obligacions es tornaven inabordables, per exemple, haver d¡¯enfrontar-se a un examen de llat¨ª, em refugiava com un malandra (trinxeraire) a casa de la meva ¨¤via. B¨¤sicament, em feia la rata (feia campana). El curi¨®s era que de vegades fins i tot em trobava amb algun dels meus germans. Desconec de qu¨¨ s¡¯escapaven ells. Aix¨° mai no es pregunta. Aquells matins eren fant¨¤stics, la meva ¨¤via s¡¯encarregava d¡¯esborrar la culpa amb un esmorzar al llit, un bon dinar i un silenci c¨°mplice que mai no va trair.

M¨¢s informaci¨®n

Ikea, la rep¨²blica de la Carola

El vol imparable dels drons

Posi la biblioteca de Javier Reverte a casa seva

L¡¯estratagema, tanmateix, el va trencar la fortuna. La mala fortuna, evidentment. Un mat¨ª, mentre descansava pl¨¤cidament, la meva ¨¤via em va despertar al crit de: ¡°Despertate, est¨¤ pujant la mama [la seva filla]¡±. Em vaig amagar sota del llit. La meva mare mai no se¡¯n va assabentar, per¨° jo mai m¨¦s hi vaig tornar. A partir de llavors, cada dia que arbitr¨¤riament i silenciosament decidia faltar a l¡¯escola ja no tenia empara. Deambulava per Buenos Aires, bastant avorrit, cansat de perdre diners en els fichines (les maquinites). De vegades, el m¨¦s depriment de l¡¯adolesc¨¨ncia ¨¦s que sos (ets) adolescent. Hi ha massa futur per a tan poc passat, tant per somiar i tan poc per recordar, una casa buida per als malenconiosos. Per¨° vaig trobar pau, sobretot en un lloc on podia passar hores sense gastar ni un peso, a l¡¯Ateneo Grand Splendid, una llibreria.

Inaugurat com a teatre, casa tamb¨¦ d¡¯una r¨¤dio ¨CCarlos Gardel hi va cantar¡ª, l¡¯Ateneo Grand Splendid es va convertir en la llibreria m¨¦s impressionant d¡¯una ciutat on conviuen prop de 500 llibreries. Segons el National Geographic, la m¨¦s linda (bonica) del m¨®n. Tot i que m¨¦s proper a un centre comercial que a un espai de lectura, per a mi s¡¯havia convertit en el lloc ideal en la dif¨ªcil gesti¨® de l¡¯ocupaci¨® del temps quan t¡¯atordeix la culpa i l¡¯avorriment.

Aquest tipus de llibreries, a m¨¦s de guardar el que tenen totes ¡ªuna certa esperan?a en el futur de la societat¡ª, compten amb un p¨²blic plural. Hi ha de tot i per a tots els gustos. I va ser aix¨ª com segurament va caure a les meves mans una esp¨¨cie de diccionari que encara recordo: el de l¡¯espanyol de l¡¯Argentina. No hi havia gaires sorpreses en les paraules, si la palta es diu aguacate o si l¡¯arquero ¨¦s en realitat un portero.

Em passa que avui, despr¨¦s de gaireb¨¦ 10 anys a Catalunya, sento que necessitaria aquell diccionari que vaig trobar a l¡¯Ateneo Grand Splendid. Tot i que el gran Robert ?lvarez i la meva amiga Nadia Tronchoni insisteixen que escric argentinades ¡ªel mestre Ramon Besa no es queixa, protesta si escric ingresar al campo: diu que nom¨¦s s¡¯ingressa a l¡¯hospital¡ª, jo sento que m¡¯he perdut una cosa tan sagrada i necess¨¤ria com les meves paraules. ¡°Crec que els argentins som els m¨¦s originals en la utilitzaci¨® dels neologismes¡±, apunta Jorge Valdano, que fa m¨¦s de 45 anys que ¨¦s a Espanya. A mi em passa que de vegades he de trucar al meu amic cineasta Mart¨ªn Rocca per preguntar-li com es diu tal cosa a l¡¯Argentina. No em fa vergonya despullar el meu oblit amb ell. ?s argent¨ª i sap, com jo, que no hi ha amn¨¨sia m¨¦s cruel que el pas del temps. S¨¦, en qualsevol cas, que no estic sol en aquesta lluita: hi ha prop de 100.000 argentins a Espanya. ¡°He perdut paraules, per¨° no l¡¯accent¡±, es consola Valdano.

La invasi¨® argentina a Espanya ens dona cert respir. Pr¨¤cticament no cal explicar laburo (treballo) ni boludo (tonto). Maradona va internacionalitzar la paraula pibe (jove) i Messi l¡¯expressi¨® pecho fr¨ªo (sense sang). ¡°Els argentinismes en el futbol sonen b¨¦, com els espanyolismes en els toros. Hi ha una autoritat impl¨ªcita en el llenguatge, que segurament es fonamenti en el fet que tenim Di St¨¦fano, Maradona i Messi. ?s la carta m¨¦s gran¡±, afirma Valdano.

El cert ¨¦s que, m¨¦s enll¨¤ que ning¨² no s¡¯immuta si dic o escric cancha (estadi) o hinchada (afici¨®), em fa la sensaci¨® que em falten les meves paraules. Les paraules que fan p¨¤tria, aquestes que nom¨¦s les ent¨¦n un argent¨ª. Segons l¡¯acad¨¨mia de lunfardo (argot popular) hi ha m¨¦s de 6.000 termes que nom¨¦s s¡¯utilitzen a l¡¯Argentina. ¡°Per exemple birome [bol¨ªgraf]¡±, afegeix el guionista i director de cinema Cesc Gay, que acostuma a treballar amb actors argentins. ¡°La primera vegada que la vaig sentir em vaig fascinar. Em semblava una paraula d¡¯una altra gal¨¤xia¡±, recorda.

Com la meva dona Marta ¡ªcatalana que va viure a l¡¯Argentina¡ª jo extra?o (trobo a faltar) la paraula bancar i totes les seves accepcions. Segons la RAE: donar suport a alg¨²; suportar a alg¨² o alguna cosa; i responsabilitzar-se d¡¯una cosa que s¡¯ha dit o fer-se c¨¤rrec d¡¯una situaci¨®. La cantant Nathy Peluso, que va n¨¦ixer a Buenos Aires i es va mudar a Alacant el 2004, necessitaria utilitzar a Espanya la paraula rompequinotos per descriure una persona molesta. ¡°Angurriento [famolenc], tamb¨¦¡±, afegeix entre rialles. Per¨° cap no li fa tanta gr¨¤cia com fiaca (mandra). ¡°Em sembla espectacular¡±, remata Peluso.

¡±Coincideixo amb Nathy, sobretot perqu¨¨ tenim fiaca almenys una vegada al dia¡±, assegura Valdano. A l¡¯escriptor Mart¨ªn Caparr¨®s, que viu a Madrid, l¡¯alleuja que existeixi una paraula: dale. ¡°?s el cas afortunat d¡¯una homofonia: dale i vale sonen pr¨¤cticament igual¡±, explica. ¡°Per¨° ¡ªadverteix Caparr¨®s¡ª una expressi¨® que em falta bastant ¨¦s qu¨¦ embole. No ¨¦s el mateix que dir quina mandra, encara que es pugui utilitzar per a situacions similars¡±. Hi ha qui, com Natalia Verbeke, que es va mudar a Espanya amb nou anys, troba una esp¨¨cie consol a casa. ¡°Tot i que la hi escolto a la meva mare, hi ha una paraula que m¡¯encanta i que trobo a faltar: gar¨²a [plovisqueig]¡±, conclou l¡¯actriu.

Em fa la sensaci¨® que quan et falta una paraula se¡¯t perd un trosset de la teva hist¨°ria. I t¡¯obliga a pensar. Sempre ho he hagut de fer abans d¡¯escriure, ara tamb¨¦ per parlar ¡ªmale?da desgr¨¤cia aix¨° de pensar abans de parlar¡ª: ¡°Com es deia aix¨° a l¡¯Argentina?¡± O ¡°a Espanya existeix aquesta paraula?¡±, em pregunto. Moltes vegades tamb¨¦ ho faig perqu¨¨ la meva dona no em deixa insultar davant de la meva filla Greta; per¨°, essencialment, ho faig per dissimular que a poc a poc he deixat de pert¨¤nyer a Buenos Aires, quan lamentablement s¨¦ que mai no pertanyer¨¦ a Espanya. I no em queda m¨¦s consol que queixar-me: la paraula que em va parir.