Tres senyores canten al desamor... i al desig

No s¨®n Les Luthiers. Tot i que dues d'aquestes germanes Rodr¨ªguez s¨®n argentines (l'altra ¨¦s francesa, totes tres afincades a Barcelona) i expliquen coses amb molt d'humor i ironia al ritme d'instruments ("normals", aix¨° s¨ª: un ukelele, una guitarra, percussions i una flauta), la comparaci¨® ¨¦s nom¨¦s per situar-nos: "Hi ha molta dist¨¤ncia, amb ells!", reconeix, amb mod¨¨stia, Agustina Basso, que amb Marion Candela i Cecilia Villanueva forma aquest trio de dives cantants en decad¨¨ncia.

M¨¢s informaci¨®n

El g¨¨nere fant¨¤stic troba un lloc a la Versus

¡®?Ag¨¢rrate!¡¯, cabaret feminista, sensual i cr¨ªtic a l¡¯E¨°lia

La Cal¨°rica porta la seva s¨¤tira a la Biblioteca de Catalunya

Ha passat la seva ¨¨poca d¡¯esplendor per¨° aquestes senyores?continuen presentant el seu concert com si estiguessin en un gran auditori. "L'obra ¨¦s un concert teatralitzat en el qual interpretem c¨°micament un repertori popular de ranxeres, c¨²mbies, boleros... Can?ons conegudes que ens agraden", diu la int¨¨rpret. S¨®n can?ons amb un rerefons tr¨¤gic, de desamor, de desengany... "Elles s¨®n v¨ªctimes del desamor. Porten molt de temps cantant aquests temes per¨° cal que es reconstruiexin. I aqu¨ª ¨¦s on es contradiuen". Perqu¨¨ aquesta devallada de la vida, aquestes relacions amoroses que troben a faltar les fan parlar de temes actuals: "De feminisme, esclar", diu Basso, "per¨° tamb¨¦ de desig, un desig que han de satisfer amb all¨° que tenen. De fet, cantaran una can?¨® en aquest sentit que ve a ser una oda al cl¨ªtoris".

Velles gl¨°ries que qui sap si mai van arribar a triomfar (m¨¦s aviat, no). Per molt que ho intentin, no podran sortir d'aquest passat que en el qual estan atrapades: "S¨®n dames del drama i no ho aconseguiran, seguiran sent unes senyores", diu l'Agustina. El desamor, la tra?ci¨® i la gelosia s¨®n part de les seves vides. El missatge, sense oblidar que tot plegat ¨¦s una com¨¨dia, un cabaret, un divertit concert, no ¨¦s pessimista, sin¨® conformista: "Elles assumeixen que la vida no ¨¦s tan guai com ens la venen, sempre hi ha all¨° que en diem un baj¨®n. L'obra ¨¦s una cr¨ªtica a aquesta manera de viure depenent dels homes, o de les relacions amoroses... una cr¨ªtica a aquests llocs on caiem per una construcci¨® social. Una cr¨ªtica a nosaltres mateixes, per¨° no ¨¦s pessimista".

?s un drama sat¨ªric en qu¨¨, mitjan?ant un joc grotesc i amb matisos de clown ("no com a t¨¨cnica, sin¨® com a representaci¨®: hi ha gestos, teatre f¨ªsic i coreografies que ens apropen m¨ªnimament a aquest g¨¨nere", explica Agustina Basso)?les germanes ens conviden a un viatge pel seu patiment i pel seu desig. "Elles instrodueixen els estadis que travessen cadascuna amb les seves crisis", avan?a. "Al principi tot molt ben empaquetat (amagat) amb maquillatge, somriures i glamur, per¨° la cosa va decaient, veuen que els cal aquesta reconstrucci¨®".

L'obra es va comen?ar a construir fa anys, amb una quarta companya que ja no hi ¨¦s. "Era un joc actoral que represent¨¤vem al carrer, molt simple: vestuari, repertori i interacci¨® amb el p¨²blic. El vam fer al carrer, en espais oberts, en trens... Fins que vam decidir tancar-lo per fer-lo en una sala". L'espai, fa quatre anys, va ser el Llantiol,?a l'altra punta del mateix carrer Riereta on ara tornen per segon cop a la F¨¨nix (cinc ¨²niques funcions, fins diumenge). "Hi ha interacci¨® amb el p¨²blic, per¨° gens invasiva", revela la actriu. "S¨®n di¨¤legs, en cap cas fem pujar ning¨² a l'escenari. Trenquem la quarta paret per¨° d'una manera tranquil¡¤la i molt discreta".?The Rodr¨ªguez Sisters ¨¦s un divertiment de poc menys d'una hora. Hi mana l'humor, fins i tot en les interrupcions publicit¨¤ries que es projecten sobre una pantalla, en les quals les tres senyores fan anuncis de coses que venen.?