L¡¯espl¨¨ndida gal¨¤xia Sisa

A la presentaci¨® del Sense Ficci¨® del dimarts dedicat a Jaume Sisa, la seva directora, Montse Armengou, va mencionar que l¡¯emissi¨® competia amb un imbatible FC Barcelona-Benfica (0-0) que van seguir 268.000 telespectadors a Catalunya. Els que no vam abandonar la sintonia de TV3 (194.000 televidents) vam fer sort. El documental, dirigit per Joan Celdran i ?ngel Leiro, ¨¦s una producci¨® privada amb participaci¨® de TV3 i TVE, en una afortunada col¡¤laboraci¨®. Va ser al festival In-Edit d¡¯aquest any.

M¨¢s informaci¨®n

Jaume Sisa: ¡°Els revolucionaris de la CUP s¨®n com pastorets¡±

El programa es titula L¡¯home dibuixat. Una conversa amb Jaume Sisa i esberla totes les previsions que puguis fer sobre el g¨¨nere biogr¨¤fic-documental. D¡¯entrada ¨¦s una conversa, per¨° no ho sembla. L¡¯interlocutor nom¨¦s apareix fuga?ment una vegada per fer una pregunta. El seu paper sembla m¨¦s el d¡¯incitar les reflexions que Sisa perleja intermitentment. I l¡¯entrevistador no ¨¦s qualsevol. ?s un amic seu, Ignasi Duarte, un artista i creador audiovisual que t¨¦ com un dels seus darrers treballs Conversacions fict¨ªcies, una performance on un escriptor ¨¦s entrevistat en escena amb les mateixes preguntes que formula als personatges de les seves obres. Qui interroga ¨¦s la literatura i el resultat, una nova ficci¨®. Segurament un boc¨ª d¡¯aix¨° hi ha a la conversa amb Sisa. I el t¨ªtol tamb¨¦ parla d¡¯un home dibuixat, en aquest cas pel mateix Sisa. Una altra f¨®rmula per a la recreaci¨®. Sisa explica al documental que viu amagat. El seu somni ¨¦s lluny i ja no t¨¦ forces per rec¨®rrer dist¨¤ncies enormes. Per¨° amagat no ¨¦s el mateix que ocult. L¡¯hem vist. L¡¯artista ha viscut darrere infinitat d¡¯espl¨¨ndides disfresses i s¡¯ha amagat darrera m¨¦s d¡¯un heter¨°nim, per¨° a tots, moltes vegades, ens ha emocionat l¡¯obra d¡¯aquest artista (mal) amagat.

A l¡¯inici de la xerrada, admet que els records s¨®n una droga deliciosa per¨° l¡¯edat fa que ¡°coses que van passar segurament no eren com jo les recordo¡±. Luis Bu?uel, a la seva autobiografia ja avisa que potser hi ha episodis que explica i no s¨®n veritat, per¨° ho explica com els recorda i, per tant, ara s¨®n la seva veritat. Com li pot passar a Sisa, a nosaltres. En tot cas, el documental no es basa en els seus records.

El documental ens mostra un Sisa emocionat recordant la mare a qui no li va dir prou que l¡¯estimava; un Sisa malenconi¨®s (¡°volia ser Bob Dylan i he sigut Jaume Sisa¡±); un Sisa que pensa en la mort; un Sisa que t¨¦ por de caure malalt, de la depressi¨®, de que se li¡¯n vagi el cap, ¡°tinc por de moltes coses¡±. Un Sisa fr¨¤gil i, alhora, resistent, que parla amb saviesa gal¨¤ctica. Com ha escrit Marina Rosell, en un espl¨¨ndid article sobre el programa, ¡°en Sisa sap que la vida ¨¦s breu, i en aquest documental ho aprofita i explica, en primera persona, la hist¨°ria de la seva constel¡¤laci¨®, on ell habita. I des d'all¨¤ es projecta cap a nosaltres. I veiem la seva intel¡¤lig¨¨ncia perspica?, ir¨°nica; la seva visi¨® desolada, per¨° vital, del seu present¡±. No crec que el programa documenti solament una biografia, documenta una bella, complexa, invenci¨®.