Postil¡¤les a ¡®El fill del xofer¡¯
Un any i 70.000 exemplars despr¨¦s, el retrat de les clavegueres de l¡¯Estat del 1978 a Catalunya a partir d¡¯Alfons Quint¨¤ creix amb matisos, un c¨°mic i una adaptaci¨® audiovisual
Des que vaig escriure El hijo del ch¨®fer / El fill del xofer, he rebut molts missatges de lectors que volien explicar-me la seva relaci¨® amb Alfons Quint¨¤. Trucades i dinars, correus electr¨°nics o comentaris a les xarxes socials. La majoria de vegades prenia nota del que em deien, d¡¯altres ho retallava i copiava per guardar-ho a la carpeta de l¡¯ordinador on conservo els documents que em van servir per escriure el llibre. Tamb¨¦ s¡¯han publicat articles amb noves dades...
Qu¨¨ havia de fer amb aquest coneixement nou? No tenia gaire sentit reescriure la novel¡¤la de fets reals perqu¨¨ res del que es deia invalidava l¡¯argument, per¨° tampoc volia arraconar la nova informaci¨® sobre un personatge que, de fet, tampoc sento que sigui nom¨¦s meu, sin¨® que la biografia de la seva maldat em va servir per proposar una conversa que no s¡¯ha interromput sobre la construcci¨® del poder a l¡¯Espanya del 78. Esperava que hi hauria un bon pretext per seguir perfilant la imatge del periodista i aleshores s¨ª, despr¨¦s d¡¯un lustre, podria desempallegar-me de la seva ombra. Ara que ha transcorregut un any, potser hagi arribat aquest moment.
Llan?ador de ganivets i fletxes?
Al final de la presentaci¨® del llibre a Girona, un lector se¡¯m va acostar per explicar-me una an¨¨cdota infantil de Quint¨¤. Un dia, quan era petit, van deixar a c¨¤rrec seu l¡¯avi matern ¡ªAlfonso Sadurn¨ª, el qui explica la tria del seu nom¡ª. Aleshores, el nen l¡¯hauria lligat a una cadira i li hauria llan?at ganivets.
No ¨¦s res gaire diferent del que explicaria una ve?na de l¡¯edifici del carrer Nou, on vivien: Alfons tenia un arc de fletxes reglamentari i, des del balc¨® de casa, disparava a les persones que miraven els aparadors de les botigues.
No sorpr¨¨n gens que el nen fos motiu de preocupaci¨® pels pares, Llu?sa Sadurn¨ª i Josep Quint¨¤, que a Figueres tothom sabia que es dedicava al contraban. ¡°Tot s¡¯enfonsaria si el noi no tir¨¦s endavant¡±, deia el 1959 per carta Jaume Vicens Vives al seu amic i professor Santiago Sobrequ¨¦s demanant que aprov¨¦s el fill Quint¨¤. En aquella ¨¨poca, quan tenia 16 anys, ja era habitual veure¡¯l pel centre de la ciutat passejant-se ostentosament agafant pel bra? ¡°dones del carrer de la Jonquera¡± (expressi¨® usada a Figueres per referir-se a les prostitutes).
Un exhibicionista sexual
¡°En Quint¨¤ no s¡¯explica si no expliques la seva vida sexual¡±, em va dir l¡¯historiador Enric Ucelay-DaCal asseguts al bar Vel¨®dromo de Barcelona. Al digital Naucher Global, Joan Cortada va publicar un comentari del llibre, glossant la relaci¨® que havia mantingut amb Quint¨¤ quan cap a 1963 tots dos estudiaven a l¡¯Escola N¨¤utica. Subratllava que Quint¨¤ era diferent de la resta de companys. No nom¨¦s per la calv¨ªcie incipient en un nano de vint anys, o no nom¨¦s perqu¨¨ fos l¡¯¨²nic que tenia cotxe, diners. Era estrany perqu¨¨ parlava com un anarquista actiu ¡ªal cap de poc el van detenir acusat de propaganda il¡¤legal¡ª i tamb¨¦ perqu¨¨ els ensenyava fotografies de la seva parella despullada. O aix¨° els deia. Hi ha un exhibicionisme estrany, obsessiu, en la viv¨¨ncia del sexe de Quint¨¤. Cosa que explica que grapeg¨¦s la seva parella en p¨²blic, a tocar d¡¯un bar de la Generalitat. O que en una entrevista de feina el port¨¦s a preguntar a un jove periodista si podria follar en angl¨¨s o franc¨¨s. O que fes que un pare l¡¯amenac¨¦s de trucar a la policia si seguia assetjant la seva filla periodista. I, sobretot, hi ha el comprador de pornografia compulsiu.
A finals dels noranta, quan ja havia comen?at la seva decad¨¨ncia professional, cada setmana anava a l¡¯¨²ltim quiosc de la Rambla. Havia encarregat revistes de pornografia d¡¯importaci¨®. Les comprava per tem¨¤tiques. Les posava dins d¡¯una bossa sedosa i pagava puntualment el dineral que li costaven. El quiosquer li havia posat un sobrenom: el Jutge. Durant anys les va anar acumulant a una habitaci¨® del seu pis. Muntanyes de revistes pornogr¨¤fiques. Un dia, un lampista va anar a fer-li una reparaci¨®. Quint¨¤ va haver de sortir una estona de casa i li va posar una condici¨®. Que de cap manera obr¨ªs aquella habitaci¨®. Pocs minuts despr¨¦s que tanqu¨¦s la porta, el lampista no va resistir la temptaci¨®. Pornografia i joguines sexuals. Encara hi eren quan va morir. Un llibreter de vell estava fent una valoraci¨® del contingut i quan ho ha veure va sortir cames ajudeu-me del pis.
L¡¯¨²nic matrimoni d¡¯Alfons Quint¨¤ va durar poc i va acabar malament. La seva dona va assumir el seu lesbianisme i ell, amb la masculinitat ferida, va demanar a companys del Tele/eXpres que testifiquessin per obtenir oficialment la nul¡¤litat. La va aconseguir. Poc despr¨¦s, Manuel Ib¨¢?ez Escofet, director del diari, el va despatxar. Abans d¡¯obtenir una nova feina estable, Quint¨¤ es va acollir a una bossa d¡¯ajuda als aturats de la Asociaci¨®n de la Prensa. La condici¨® era treballar a la Hoja del Lunes. Col¡¤laboraria a la secci¨® d¡¯Esports per obligaci¨®, per assegurar-se aquells diners. A la redacci¨® ja sabien qu¨¨ faria una vegada li donessin el sobre: anar al carrer de Robadors a gastar-se¡¯ls amb prostituci¨®.
Anarquista, maoista, periodista
A mitjan d¨¨cada dels setanta, Quint¨¤ es comen?a a fer un nom reconegut des de R¨¤dio Barcelona. El director de ¡ªManuel Garc¨ªa Ter¨¢n¡ª el va recomanar a un parent seu que era editor de revistes. ¡°Est¨¤ boig¡±, va dir a Antonio Cuesta, propietari d¡¯Ediciones Cutor, ¡°per¨° far¨¤ all¨° que necessites¡±. Cutor publicava revistes dedicades a medicina, art o col¡¤leccionisme, finan?ades sobretot per laboratoris farmac¨¨utics. All¨¤, Quint¨¤ tenia un jove Enric Canals (que acabaria essent director de Televisi¨® de Catalunya) com a corrector de proves, o Jordi Guiu (professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques a la UPF) com a col¡¤laboradors. Guiu recorda que totes les portes de grans figures de la cultura se li obrien per entrevistar-lo quan deia que hi anava de part d¡¯Alfons Quint¨¤. A la redacci¨®, Quint¨¤ tenia despatx i sobretot trucava. Trucava tant¨ªssim que fins i tot va dir a l¡¯empresari que amb la despesa que feia de tel¨¨fon m¨¦s valia que no li paguessin el sou.
Comprador compulsiu de pornografia, Quint¨¤ anava en cotxe oficial a fer entrevistes de feina
Aix¨ª, a cop de tel¨¨fon, va aconseguir informaci¨® de pol¨ªtics que publicava al setmanari Guadiana de Madrid. Eren converses que barrejaven cortesia i assetjament, que desconcertaven a qui estava a l¡¯altre costat de la l¨ªnia. ¡°Jo mateix vaig tenir amb ell algunes experi¨¨ncies inquietants¡±, ha escrit el periodista Jaume Fabre: ¡°M¡¯han deixat la sensaci¨® que utilitzava mentides i trucs deslleials per obtenir dades dif¨ªcils d¡¯aconseguir d¡¯una altra manera¡±.
Si durant un temps alg¨² deia que potser era anarquista, despr¨¦s ell es va presentar com a maoista. Es va fer c¨®rrer la brama que era agent de la CIA. A la vegada tamb¨¦ es deia que militava al Moviment Socialista de Catalunya. Al congr¨¦s fundacional del PSC (Congr¨¦s) es passejava per la zona dels militants, llegint la documentaci¨® interna del partit com si en fos membre. Quan es va demanar a la premsa que sort¨ªs, perqu¨¨ comen?ava una sessi¨® nom¨¦s per delegats, ell no va marxar: el van trobar amagat a una de les tribunes del Casino del Poblenou.
Durant els primers mesos de 1976, dia s¨ª dia tamb¨¦ parlava amb Juan Luis Cebri¨¢n del projecte d¡¯un nou diari des del despatx d¡¯Ediciones Cutor. A El Pa¨ªs Quint¨¤ esdevindria un dels periodistes m¨¦s influents de la Transici¨® a Catalunya, una posici¨® que va consolidar quan va ser nomenat director del projecte de TV-3. Els periodistes de la seva generaci¨®, quan havia de fer una entrevista per seleccionar el personal, quedaven parats quan el veien baixant del cotxe oficial. Era un home del poder catal¨¤.
Un dia truca a la periodista Rosa Maria Calaf. Li diu que ha obtingut un bon resultat per entrar a treballar a la televisi¨®, per¨° que no la contractaran. Quint¨¤ l¡¯ha vetada. La jove periodista Laia Gom¨¤, filla del fil¨°sof Francesc Gom¨¤, nebot del cardenal, podria usar les seves influ¨¨ncies perqu¨¨ s¡¯ha guanyat la pla?a i necessita la feina, per¨° no ho vol fer. Quan ho explica li diuen que ho parlaran amb Quint¨¤, i quan Quint¨¤ sent el seu nom reacciona amb c¨°lera. Conductes habituals de Quint¨¤, entre la c¨°lera i el menyspreu.
¡°M¨¦s et valdria que no treballessis tant i callessis¡±, li va etzibar a la documentalista Adela Al¨®s quan aquesta va tornar d¡¯un curs de formaci¨® a Par¨ªs. Li havia dit a Quint¨¤ que el curs havia estat fluix, les mat¨¨ries mal organitzades. I aix¨° va ser suficient perqu¨¨ Quint¨¤ la despatx¨¦s. La carta d¡¯acomiadament la va signar el 24 de maig. Adela d¡¯Al¨°s-Moner va reaccionar r¨¤pidament. Va exposar el seu cas a CCOO. L¡¯endem¨¤, Quint¨¤ la va haver de readmetre sense que fos necessari el judici.
Per¨° un cas com aquest no va modificar el comportament de Quint¨¤. Prou que ho va experimentar un dels ling¨¹istes que elaboraven el llibre d¡¯estil de TV-3: Ferran Toutain. En una ocasi¨®, va sortir en defensa d¡¯una companya a qui Quint¨¤ va acomiadar sense cap justificaci¨® professional. Des d¡¯aquell dia, Quint¨¤ es va obsessionar amb ell. No nom¨¦s el va degradar, sin¨® que el va amena?ar, d¡¯una manera reiterada, de mort. En algun cas, fins i tot, els companys van suggerir a Toutain que marx¨¦s de les instal¡¤lacions per por que Quint¨¤ sort¨ªs del seu despatx i l¡¯agred¨ªs. Ell ho va fer saber als grups parlamentaris. Ho va exposar en una reuni¨® amb el president de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals. La resposta va ser taxativa: ¡°No et puc garantir la integritat f¨ªsica¡±. Li va proposar de canviar a Catalunya R¨¤dio. Quan s¡¯hi va incorporar, el director de l¡¯emissora li va preguntar qu¨¨ havia passat. Toutain ho va explicar i l¡¯¨²nic comentari de resposta va ser aquest: ¡°No em tornis a partir mai m¨¦s d¡¯aquest tema¡±.
¡°Sobretot, no el toquis¡±
Ning¨² s¡¯enganyava sobre com era Quint¨¤, per¨° ning¨² gosava enfrontar-s¡¯hi fins al final. Tothom sabia que l¡¯ogre del president era un protegit del Palau de la Generalitat. ¡°Sobretot, no el toquis¡±, va dir Llu¨ªs Prenafeta a Joan Granados quan aquest va ser nomenant nou president de la Corporaci¨® Catalana. Per¨° despr¨¦s del primer i ¨²ltim dinar que va tenir amb Quint¨¤, Granados havia pres una decisi¨®. Estava boig, l¡¯havia de despatxar. D¡¯entrada, Quint¨¤ li va etzibar que, a la televisi¨®, l¡¯odiava tothom i, com que l¡¯odiaven tant, si sabessin que estava embolicat amb una altra dona, la plantilla aniria a explicar-ho a la seva esposa.
L¡¯endem¨¤, una nova reuni¨®. Quint¨¤ deia que Prenafeta li havia garantit que ell presidiria la Corpo. Marxava i tornava a entrar al despatx. ¡°Acabo de parlar amb el president¡±. Farolejava. La seva ¨²ltima proposta va ser aquesta: Granados director general i ell seguiria de director perqu¨¨ tenia un pla per escrit. Granados l¡¯hi va demanar. Quint¨¤ l¡¯hi va ensenyar. Granados va dir que el seguiria, perqu¨¨ era molt bo, per¨° que el seu acomiadament estava decidit. Ja podia passar per la secci¨® de personal per recollir la liquidaci¨®. Estiu de 1984.
Del ¡®Correu¡¯ a ¡®El Observador¡¯
Durant els anys seg¨¹ents, fos pel que fos, el pujolisme va continuar protegint-lo. En algun moment dels ¨²ltims mesos de 1984, un empresari d¡¯aquella ¨°rbita ¡ªJosep Llu¨ªs Rovira¡ª va rebre una trucada del president: havia de fer un pla de sanejament i viabilitat d¡¯El Correo Catal¨¢n, el diari del qual Pujol havia tingut un paquet accionarial considerable i a la propietat del qual havia fet entrar gent amb diners del seu entorn.
Per¨° el Correu feia anys que anava cada cop pitjor. Rovira es va posar a treballar per elaborar un dictamen econ¨°mic solvent, per¨° no era ell la persona que a Presid¨¨ncia volien que dirig¨ªs la remodelaci¨® period¨ªstica del diari. Nova reuni¨® a Palau. L¡¯elegit era Quint¨¤, que aleshores es guanyava la vida fent de jutge. Van treballar junts moltes hores, van fer viatges per con¨¨ixer diaris ¨¤gils i moderns. I finalment van presentar un projecte ambici¨®s. Els van donar les gr¨¤cies, per¨° no hi havia prou finan?ament. Aquell projecte no va quedar oblidat en un calaix. Seria la pedra filosofal d¡¯El Observador.
No va ser f¨¤cil posar en marxa l¡¯empresa. Havia de fer mal a La Vanguardia i, a la vegada, apuntalar el bloc pujolista dins de Converg¨¨ncia davant del roquisme, que comptava amb l¡¯Avui. Quint¨¤ no se¡¯n va sortir, com ¨¦s prou sabut. Va ser acomiadat poc despr¨¦s de la publicaci¨® dels primers n¨²meros. I tampoc se¡¯l va deixar caure. Pujol va demanar a l¡¯editor Antonio Asensio si el podia fitxar per a El Peri¨®dico i l¡¯empresari aix¨ª ho va demanar al director de la cap?alera, Antonio Franco, que s¡¯hi va negar. Poc despr¨¦s el va fitxar el diari Avui, amb un dels sous m¨¦s alts dels col¡¤laboradors. All¨¤ es va consolidar a la secci¨® d¡¯Opini¨®. Amb les periodistes podia ser molt pesat. Hi havia un sistema de trucades internes per protegir-ne una que no se¡¯l podia treure de sobre. [FLECHA-ROJA]
Pujol... i el 5%?
Una de les campanyes que va impulsar Quint¨¤ va ser la den¨²ncia de l¡¯escassa pres¨¨ncia del catal¨¤ a la Universitat Pompeu Fabra. Un professor d¡¯Humanitats ¡ªNarc¨ªs Garolera¡ª era una de les seves fonts. Un dia van quedar per dinar. Sense que vingu¨¦s a tomb, fent-se l¡¯interessant, el periodista va revelar un secret. Tenia un document que li havia perm¨¨s durant anys fer xantatge a Pujol: la prova del cobrament d¡¯una comissi¨® del 5% per la compra per part de la Generalitat dels terrenys de Sant Joan Desp¨ª on es va aixecar la televisi¨®. Era la llegenda urbana que un Quint¨¤ decadent necessitava preservar perqu¨¨ alg¨² encara li fes cas. En aquesta l¨ªnia, una de les darreres entrevistes que va concedir a una r¨¤dio va ser per parlar de nou sobre el pujolisme. El van trucar Alonso Losada i Pepe Garc¨ªa Dom¨ªnguez des de Radio 4G. En acabar els va dir que havia fet de tertuli¨¤ i que li paguessin 50 euros.
La metgessa de la mossa
La cardiopatia que patia Quint¨¤ no era operable. El risc quir¨²rgic era massa alt. Al seu entorn ho sabien. Un traumat¨°leg amb qui havia fet molt bona amistat n¡¯era del tot conscient. S¡¯havien fet amics feia tres o quatre anys, quan el periodista denunciava la corrupci¨® al sistema sanitari catal¨¤ al Diari de Girona. No era l¡¯¨²nic. S¡¯havia creat una xarxa informal amb periodistes de l¡¯edici¨® catalana d¡¯El Pa¨ªs, l¡¯activista Albano Dante Fach¨ªn i algun regidor que va obtenir la informaci¨® necess¨¤ria per desvelar que el model sanitari catal¨¤ permetia tota mena d¡¯opacitats. Potser parlaven d¡¯aquest tema. Tamb¨¦ parlaven de l¡¯Empord¨¤. Quint¨¤ recordava an¨¨cdotes d¡¯infantesa, i com que l¡¯altre treballava a l'hospital de Figueres, li va demanar si podia fotografiar la llibreria Canet, on havia comprat els primers llibres. Es tenien molta confian?a. Quan estava ingressat a l¡¯hospital, Vict¨°ria, llavors companya sentimental de Quint¨¤, se li va acostar per demanar-li un favor: ¡°Tinc por. Parla amb l¡¯Alfons¡±.
La nit del 18 de desembre del 2016, el metge va rebre una trucada de Quint¨¤ mentre preparava el sopar. No el va poder atendre. Poca estona despr¨¦s, Quint¨¤ assassinava la seva parella i despr¨¦s se su?cidava. El metge no ha deixat de preguntar-se qu¨¨ hauria passat si hagu¨¦s contestat una trucada que havia de ser de comiat. Quan a les not¨ªcies van dir que l¡¯arma del crim era una escopeta de ca?a, un amic llibreter de Perpiny¨¤ va quedar gla?at. Temps enrere, Quint¨¤ li havia dit que l¡¯hi regalaria.
L¡¯agent dels Mossos d¡¯Esquadra que el dia 19 de desembre va entrar al pis de Quint¨¤ tamb¨¦ va quedar trasbalsada. Entre el desordre hi havia els cossos morts d¡¯ell i d¡¯una dona. No li va costar gens identificar-la. La Vict¨°ria era la seva metgessa.
Una mare sense tomba
Aquestes postil¡¤les han d¡¯acabar amb un angle mort. De Quint¨¤ i del meu llibre. La dona del xofer, Llu?sa Sadurn¨ª i Joan, que es fa invisible al meu llibre. I ¨¦s un error. Perqu¨¨ va ser l¡¯estatus d¡¯ella, que va viure una vida matrimonial infeli?, el que va permetre al seu marit Josep Quint¨¤ accedir al Camelot de Josep Pla. L¡¯historiador Josep Clara ha aportat dades clarificadores: Alfonso Sadurn¨ª ¡ªl¡¯avi matern d¡¯Alfons¡ª va ser regidor a Figueres durant la dictadura de Primo de Rivera. Era industrial i va ser corredor de finques. La casa a Figueres i la barca a Roses, gr¨¤cies a les qual Josep Quint¨¤ va seduir Pla o Vicens Vives, pertanyien als Sadurn¨ª.
El periodista deia que tenia proves que Pujol va cobrar una comissi¨® del 5% pels terrenys de TV-3
Durant la primera meitat dels setanta, separada i amb el fill fent de periodista a Barcelona, Llu?sa va vendre el pis de Figueres. Es va instal¡¤lar a Roses. Els ve?ns recorden les puntades de peu a la porta d¡¯un desconegut. El seu nebot i el fill d¡¯aquest, que la va protegir, sabien que era Alfons Quint¨¤, un fill que s¡¯aprofitava de la mare i que la va arribar a colpejar.
Quan ja no podia valer-se del tot, Llu?sa, que vivia sola per decisi¨® pr¨°pia, va decidir entrar en un asil. Primer a Roses i despr¨¦s a Figueres. El seu fill la va treure d¡¯aquell asil i sembla que la va traslladar a un de benefic¨¨ncia. Mai ho va comentar a la fam¨ªlia de Roses que l¡¯havia cuidat i la seguia visitant. Quan li van trucar, no va contestar al tel¨¨fon.
Un dia, els ve?ns del pis de Roses on havia viscut Llu?sa van veure un cami¨® que aparcava sota la seva finca. Alfons Quint¨¤ va pujar les escales, va obrir el segon pis i el va comen?ar a buidar llan?ant els objectes pel balc¨®. No hi ha cap esquela notificant la defunci¨®. No se sap el dia que va morir ni on est¨¤ enterrada.
Llibre, c¨°mic, s¨¨rie
Va sortir, promocionalment, tard, al novembre, per¨° cinc setmanes despr¨¦s, per la de Nadal, ja anava com un tro en catal¨¤ i des de llavors, fins a final d'any, encara m¨¦s en castell¨¤. Un any despr¨¦s, s¨®n ja uns 70.000 (m¨¦s de 35.000 en castell¨¤ a Tusquets; m¨¦s de 25.000 en catal¨¤ a Edicions 62 i uns 9.000 ebooks en ambdues lleng¨¹es) els exemplars venuts d'El fill del xofer, hist¨°ria d'un periodista psic¨°pata en una Transici¨® espanyola, per¨° sobre tot catalana, menys neta del que es ven, per¨° que no semblava que hagu¨¦s de tenir tant recorregut a les llibreries.
¡°Il¡¤lumina zones obscures del poder, pecats originals de la democr¨¤cia espanyola i el nacionalisme catal¨¤ que ning¨² denuncia¡±, creu Juan Cerezo, editor del llibre a Tusquets. ¡°Et mostra una realitat ben diferent del que han transm¨¨s els mitjans, els pol¨ªtics, els bancs... poca gent del carrer sap res de tot aix¨°¡±, coincideix ?scar Valiente, director editorial de Norma, que preveu treure¡¯n la versi¨® en c¨°mic pel proper Sant Jordi, en catal¨¤ i castell¨¤ simult¨¤niament i amb ¡°una tirada important¡±, que podria anar pels 8.000 exemplars.
"Vessant dram¨¤tic de la historia a banda, tot el contingut informatiu s'ha intentat traslladar de manera molt exacte, ¨¦s un c¨°mic documental, g¨¨nere molt poc explotat a Espanya", creu Valiente. Per aix¨° va triar Jos¨¦ Pablo Garc¨ªa (M¨¤laga, 1982), pare de les celebrades versions en c¨°mic de La Guerra Civil espa?ola de Paul Preston o Soldados de Salamina, de Javier Cercas. "El personatge ¨¦s, tristament, un regal, t¨¦ un punt xava, egoista, pateix i fa patir; en aix¨° ¨¦s molt Torrente", diu el dibuixant, alhora fidel guionista de les tesis d'un llibre amb les quals salpebra amb infinitat de recursos gr¨¤fics unes vinyetes en bit¨°, negre i vermell, sobri, un punt retro, "de periodisme d'El Caso: el color hauria estat, pel tema, una viol¨¨ncia", pensa el dibuixant.
Els tres coincideixen que el c¨°mic ¨¦s una potencial eina escolar per explicar la Transici¨®, en part perqu¨¨ ¡°ha estat acollit, com li sol passar a Amat, amb una transversalitat ideol¨°gica sorprenent¡±, diu Cerezo, fet nom¨¦s igualat per un inter¨¨s ¡°immediat i molt disputat¡± de les productores per fer-ne una s¨¨rie, drets que va comprar Zeta Estudios fa dos mesos.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
