Un hort urb¨¤ per fer barri

Els carrers de Rossell¨®, Rocafort i C¨°rsega s¨®n els l¨ªmits d¡¯un espai urb¨¤, els jardins de Montserrat, on hi ha una ¨¤rea infantil, un pipic¨¤, un punt verd de recollida, el Casal de Joves Queix ?que havia estat la biblioteca infantil Lola Anglada? i, en un rac¨®, com no volent fer nosa: un hort urb¨¤. Temporalment, una part del seu terreny se l¡¯ha menjat la bastida aixecada per rehabilitar l¡¯edifici ve¨ª. S¨®n cinc parterres, tres taules i testos de tota mida. La idea, oberta a tothom, va sortir del Casal de Joves Queix que hi ha a tocar. ?s un hort comunitari, ecol¨°gic i assembleari. Va n¨¦ixer el maig del 2019 aprofitant la remodelaci¨® de la pla?a. L¡¯Ajuntament cedeix l¡¯espai i l¡¯aigua als ve?ns que el menen.

M¨¢s informaci¨®n

Mem¨°ria entre les vinyes

La paraula que em va parir

Ikea, la rep¨²blica de la Carola

Quan els vaig anar a veure, fa un parell de diumenges, a m¨¦s d¡¯alguna ve?na feinejant, com l¡¯Eli, em van atendre l¡¯Antonio, un funcionari de la Generalitat; la Maria Rosa, educadora social, i el Xavi, informador juvenil. Totes les explicacions s¨®n seves. Aquell diumenge era jornada laboral i quan vam acabar de xerrar... van agafar les aixades per escampar fems que s¡¯han de barrejar ben barrejats amb la terra. ?s un adob de primera. Les saques d¡¯excrements d¡¯ovella els arriben d¡¯Igualada, del projecte Eco Puig Aguilera, coneguts de la Rosa, tamb¨¦ volunt¨¤ria de l¡¯hort. I tot ¨¦s aix¨ª. L¡¯hort nom¨¦s pot tirar endavant amb la feina dels ve?ns. N¡¯hi ha una cinquantena que hi estan apuntats, per¨° la feinada de veritat se l¡¯emporta una desena. Es nota molt, comenten, el tr¨¤nsit ve?nal. Quan la vida porta un hortol¨¤ a un altre lloc es perd la seva vinculaci¨®. Els m¨¦s fidels s¨®n, l¨°gicament, els ve?ns m¨¦s assentats al barri. ¡°Quan s¡¯hi veu m¨¦s gent ¨¦s a la primavera, quan tot est¨¤ m¨¦s bonic i crescut. A l¡¯hivern no s¡¯hi pot fer gran cosa¡±. La pand¨¨mia fa que algunes persones de m¨¦s edat ara no s¡¯hi acostin. Quan hagi passat aquesta por i puguin recuperar el terreny ocupat per les obres tornar¨¤, n¡¯estan segurs, una activitat que la covid va entorpir, refredar.

Sobre qu¨¨, quan i com s¡¯ha de fer per portar un hort en tenen sort dels consells de la gent gran. Internet tamb¨¦ hi ajuda, per¨° es tracta d¡¯un projecte col¡¤laboratiu i les iniciatives han de sortir de la gent. Per exemple, els dos hotels d¡¯insectes ?la Pensi¨®n Lolita i el Pensi? que tenen penjats. Els va proposar i fer un ve¨ª familiaritzat amb l¡¯entomologia i h¨¤bil en el bricolatge. S¨®n com caixetes de diferents estructures i materials, cadascuna pensada per ser l¡¯h¨¤bitat ideal d¡¯una determinada esp¨¨cie, des d¡¯abelles solit¨¤ries fins a papallones. ¡°Es tracta de crear un espai perqu¨¨ els insectes profitosos per a l¡¯hort hi romanguin¡±.

Els cultius els proposa una comissi¨® de planificaci¨® i l¡¯assemblea decideix. Per¨° el que fa diferent aquesta mena d¡¯horts no ¨¦s qu¨¨ s¡¯hi planta ?si tom¨¤quets o pastanagues?, ¨¦s la idea de ciutat que defensen. ¡°Es tracta de fer barri, afavorir la conviv¨¨ncia entre els ve?ns. I, en el cas de l¡¯Eixample, fer un barri m¨¦s verd, capgirar els conceptes dominants. L¡¯Ajuntament proposa una jardineria contemplativa, i nosaltres volem donar als ciutadans l¡¯oportunitat d¡¯intervenir en la gesti¨®¡±. L¡¯hort de la Lola ha trobat al districte una bona entesa i ajuda. M¨¦s dificultats hi ha, per exemple, amb Parcs i Jardins, al qual demanen un tros de parterre ve¨ª, que no est¨¤ enjardinat, i on podrien plantar plantes arom¨¤tiques, ornamentals, del tabac o la cal¨¨ndula, ¡°que s¡¯emporten les plagues¡±. ¡°Es tracta senzillament de fer barri, un barri m¨¦s amable amb un projecte participatiu, obert. I aquests processos sempre creen tensions, perqu¨¨ treuen poder a alg¨²¡±. Una estad¨ªstica municipal de l¡¯abril del 2019 parlava de 94 horts urbans a Barcelona de molt diversa tipologia, des dels de propietat municipal fins als autogestionats amb acords amb el districte, els socials amb finalitats terap¨¨utiques no oberts als ve?ns, els privats i ¡°els precaris¡±, sense acord amb propietaris ni administraci¨®... Altres c¨¤lculs quasi dupliquen la xifra.

La pretensi¨® principal d¡¯aquesta mena de projectes no ¨¦s lluir una tomaquera ben grossa ?que si creix, benvinguda sigui?. ¡°Fer barri¡± es tradueix, per exemple, en la convocat¨°ria de tallers ?sobre plantes comestibles, recollida de llavors, permacultura? que fa un ve¨ª, si domina la mat¨¨ria, o es contracta un especialista. Ho fan en col¡¤laboraci¨® amb l¡¯Aula Ambiental de la Sagrada Fam¨ªlia. Hi ha un armari-biblioteca on un pot deixar els llibres que vulgui i alg¨² altre, agafar els que desitgi. Tamb¨¦ tenen una Nevera Solid¨¤ria. ¡°No t¨¦ ¨¤nim assistencialista. ?s m¨¦s un projecte pol¨ªtic de fomentar la idea que el menjar no s¡¯ha de llen?ar¡±. Funciona com la biblioteca. S¡¯omple amb l¡¯aportaci¨® de ve?ns, de comer?os d¡¯alimentaci¨® que hi deixen els sobrants... ¡°Hi va haver un taller de cuina al centre c¨ªvic del carrer Urgell, el Teresa P¨¤mies, i ens portaven els t¨¤pers. El Servei de Rehabilitaci¨® Comunitari ens en porta regularment cada divendres¡±. Tenen un compostador que poden fer servir els ve?ns. Fan sessions de txikung. Quan no es podien convocar reunions en interiors, l¡¯utilitzava l¡¯associaci¨® de ve?ns del barri.... I ¨¦s que l¡¯hort ¨¦s un espai obert, on hi ha avis que hi van a seure-hi per estar en un ambient m¨¦s confortable, treballadors que hi porten el dinar, etc. ?bviament no tot ¨¦s id¨ªl¡¤lic. Penjat d¡¯un pal hi ha un r¨¨tol que diu ¡°No robeu¡±. ¡°Hem tingut robatoris i durant l¡¯estat d¡¯alarma un grup de joves venien ?tot i que de nit est¨¤ tancat, ¨¦s molt f¨¤cil entrar-hi? i la seva gresca amo?nava el ve?nat¡±. Van parlar amb ells i una colla els va fer cas. D¡¯altres no van desapar¨¨ixer fins que va acabar l¡¯estat d¡¯alarma. No hi han tornat.

I tota aquesta agenda d¡¯activitats amb un pressupost de 1.500 euros l¡¯any ?per comprar eines, instal¡¤lar el reg autom¨¤tic, pagar els tallers...?. Tenen una subvenci¨® que arriba mitjan?ant el Casal de Joves. Per¨° un pressupost tan esc¨¤s solament s¡¯explica perqu¨¨ hi ha un grup de ve?ns que empenyen el projecte. Despr¨¦s de la crisi de la covid, ara es preparen per la primavera que ha de venir.