El doble exili del savi catal¨¤

Tret dels dos que tanquen el volum ¡ªde fet, el primer i el darrer que va escriure Ramon Vinyes (Berga, 1882 - Barcelona, 1952)¡ª, els contes recollits a A la boca dels n¨²vols van ser escrits a l¡¯exili, per¨° dir-ne ¡°contes de l¡¯exili¡± no els fa just¨ªcia. Els domina una imaginaci¨® desbordant, desinhibida, irreverent amb els dogmes, tant els religiosos com els culturals. L¡¯exili hi ¨¦s present, per¨° gaireb¨¦ sempre com un baix continu, potser perqu¨¨ el de Vinyes va ser doble i va comen?ar abans: significat modernista, ali¨¨ al noucentisme rampant, entre el 1913 i el 1931 va viure sobretot a Barranquilla, establert com a llibreter. All¨¤ es casa i impulsa l¡¯avantguarda liter¨¤ria colombiana. Despr¨¦s del par¨¨ntesi de la Rep¨²blica, en qu¨¨ destaca a Barcelona com a fecund dramaturg social d¡¯inspiraci¨® expressionista, poeta i cr¨ªtic literari, el retorn a Barranquilla va ser l¡¯opci¨® ¨°bvia per escapar del franquisme.

D¡¯aquesta ¨¨poca, els primers anys quaranta, s¨®n els dotze contes que formen A la boca dels n¨²vols, premiats als Jocs Florals de Bogot¨¤ de 1945, publicats a M¨¨xic el 1946 i recuperats molt tard en la primera edici¨® a Catalunya (1984). Els completa el p¨°stum Entre sambes i bananes (1985), que aplega la resta que va escriure, in¨¨dits fins aleshores tret dels dos esmentats. Per damunt de tot hi traspua el lletraferit de cap a peus, ¡°el hombre que hab¨ªa le¨ªdo todos los libros¡±, com el va definir Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, deixeble del grup de Barranquilla, que va apadrinar durant el segon exili. L¡¯exotisme no n¡¯¨¦s el tret b¨¤sic, encara que l¡¯escenari tropical abunda. El cosmopolitisme cultural, l¡¯enorme bagatge literari de Vinyes, s¡¯apodera de les hist¨°ries, tant quan freguen el deliri com quan tiren m¨¦s cap a la s¨¤tira. S¨®n contes moderns: pouats en el realisme m¨¤gic europeu de Bontempelli dels anys vint, apunten tamb¨¦ cap a l¡¯altre realisme m¨¤gic, el del Boom americ¨¤ (el llibre es tanca amb l¡¯¨²nic conte de Vinyes en castell¨¤, ¡®Un caballo en la alcoba¡¯, homenatge als amics de Barranquilla, dedicat a Garc¨ªa M¨¢rquez, molt a l¡¯estil d¡¯aquella po¨¨tica).

?s interessant llegir aquests contes posant un peu a cada banda de l¡¯Atl¨¤ntic. S¨®n coetanis de Ficciones, de Borges, i ¡®El llac d¡¯Atitlan¡¯ resulta emblem¨¤tic en aquest sentit: ple de refer¨¨ncies culturals, juga amb una paradoxa temporal (Pico della Mirandola reapareix a Guatemala en ple segle XX!). Per¨° si Borges retrata la identitat en crisi de l¡¯home contemporani posant en joc un intel¡¤lecte que frega el malson, Vinyes arriba al mateix lloc dinamitant la hipot¨¨tica superioritat de la cultura amb un humor corrosiu i q¨¹estionant el poder del capital i de la religi¨®, ¡°la sempiterna solidaritat entre el cel i les classes adinerades¡±.

Per¨° aquests contes tampoc es redueixen a literatura social. Durant la guerra, quan l¡¯afiliaci¨® sindical esdev¨¦ obligat¨°ria, Vinyes milita al Grup Sindical d¡¯Escriptors Catalans de la CNT i presideix la Societat d¡¯Amics de l¡¯URSS (ara, quan el PSUC pren el control del setmanari Mirador, desapareix de la n¨°mina de col¡¤laboradors), per¨° la seva llibertat d¡¯escriptura ¨¦s total. No tots s¨®n rodons, per¨° en t¨¦ d¡¯espaterrants, com ¡®El professor negre i la filosofia del jo¡¯ (hilarant deliri que descriu una confer¨¨ncia que fa empal¡¤lidir la de Mart¨ªn Santos a Tiempo de silencio fotent-se d¡¯Ortega y Gasset) o ¡®La mulata Pen¨¨lope¡¯, morda? s¨¤tira pol¨ªtica i liter¨¤ria ambientada en un bordell. Per¨° Vinyes tamb¨¦ pot ser torbador: ¡®El malson d¡¯un carrer de Tolosa¡¯ reflecteix l¡¯any d¡¯imp¨¤s entre que fuig de Barcelona i torna a Barranquilla, convertint el tema del fugitiu amagat sol en un pis (surt tamb¨¦ a L¡¯Exiliada, les mem¨°ries d¡¯Artur Blad¨¦) en un escruixidor relat de terror.

Els contes de Vinyes no s¨®n autobiogr¨¤fics (tret de ¡®Records, a l¡¯alba¡¯), per¨° els sol narrar una primera persona que juga a confondre¡¯s amb ell mateix. Aix¨° fa que els desvaris que explica, terriblement divertits (impagable ¡®Un interviu¡¯, entrevista-combat de boxa amb sant Vlad¨ªmir), tinguin un efecte m¨¦s potent, amb un humor amb regust de Trabal (¡®El gos de Mlle. Martineu¡¯, que detecta poetes) i troballes dignes de G¨®mez de la Serna (una vicunya t¨¦ ¡°unes orelles amb inquietud de periscopi¡±).

Recordat com ¡°el sabio catal¨¢n¡± en qu¨¨ el va convertir Garc¨ªa M¨¢rquez a Cien a?os de soledad, ara ja toca veure Vinyes com un autor que reivindica la literatura com a utopia alliberadora en un m¨®n que no funciona b¨¦.