Viure anacr¨°nicament

No ¨¦s cosa rara trobar de tant en tant persones que, cansades o decebudes del temps ¡ªcom es diu vulgarment¡ª en qu¨¨ ¡°els ha tocat viure¡±, busquen refugi en ¨¨poques hist¨°riques pret¨¨rites. De fet, situar-se en la Hist¨°ria no vol dir, obligadament, situar-se en els esdeveniments que acompanyen la vida d¡¯un home; nom¨¦s vol dir, si es pensa b¨¦, identificar-se amb algun moment de la llarga hist¨°ria dels esdeveniments i de les civilitzacions per qu¨¨ ha passat l¡¯esp¨¨cie humana, baldament es trobi molt allunyat de nosaltres en el temps i en l¡¯espai. Mentre es viu, en suma, tanta Hist¨°ria existeix al present com al passat.

Aquest era el sentit de la paraula llatina saeculum, que no volia dir ¡°segle¡± en el sentit que atorguem avui a la paraula, sin¨® el temps dels mortals, i, m¨¦s enll¨¤, qualssevol ¨¨poques en qu¨¨ els homes hagin habitat la terra, en contraposici¨® al no-lloc que tant ells com nosaltres ocuparem un dia o altre. Despr¨¦s de la mort, ja no hi ha ni temps ni espai que valguin: els descreguts passen a convertir-se en no-res, i els creients reputen que, un dia que vindr¨¤, viuran en un cos regenerat i una ¨¤nima mai morta en un espai sense l¨ªmits i un temps igualment il¡¤limitat, com escau a l¡¯ess¨¨ncia dels d¨¦us i de tots els seus beneficiats.

Hi ha un home, com ens consta, que diu que es sent hist¨°ric vivint just al moment que es va ensulsiar la torre de Babel: ¨¦s ling¨¹ista. Li agrada trobar-se voltat de gent parlant lleng¨¹es completament diverses, totes desconegudes fins a aquell moment, cosa que va causar, com ¨¦s sabut, una gran desorientaci¨® i un gran desori entre els habitants de tot el m¨®n. Diu que es complau a con¨¨ixer totes les lleng¨¹es vives que avui considerem mortes o que s¡¯han transformat en altres lleng¨¹es, sobretot el sumeri, l¡¯antic egipci, l¡¯hitita, l¡¯elemita o el fenici, per¨° tamb¨¦ lleng¨¹es d¡¯Occident com l¡¯axumawi, el kawalisu, el tawahka o el sikiana, totes vives a Babel. El s¨¤nscrit, el grec o el llat¨ª les considera vives, ja les sap, i li interessen menys: s¨®n massa del nostre temps.

Un altre, m¨¦s fan¨¤tic i cristi¨¤, s¡¯ha xopat tant del temps de la primera croada que se sent com formant part de les forces militars i civils que la van emprendre. Ha seguit la crida del Concili de Clermont (1095), que li assegura la redempci¨® dels seus pecats (havia estat gran pecador), ha cridat: Deus lo vult, ¡°D¨¦u ho vol¡±, i ja fa via cap a Jerusalem, en mans dels mahometans, voltat de gent humil. Diu que escolta les pr¨¨diques de Pere l¡¯Ermit¨¤ i, passant per Hongria, ha matat qui sap els hongaresos que ha trobat, i que, despr¨¦s de moltes hostilitats en aquest territori, gr¨¤cies als bons oficis de Godofred de Bouillon, ja es troba cam¨ª de Constantinoble, tots escortats per l¡¯ex¨¨rcit del rei Coloman. Per¨° tem que el basileu de Bizanci els envi? a l¡¯altre costat del B¨°sfor. Diu que perilla la seva vida; per¨° viu hist¨°ricament i heroica.

Per fi, un tercer que hem conegut, ateu, sempre amb una indifer¨¨ncia total cap a la contemporane?tat, diu que ¨¦s ve¨ª d¡¯Ornex, un llogarret pr¨°xim a Ferney, el castell que Voltaire va comprar el 1759, en territori franc¨¨s per¨° no lluny de Ginebra, per si els francesos l¡¯empipen a causa del seu car¨¤cter lliurepensador. A Ginebra hi t¨¦ el seu editor, Cramer, i aquest amic catal¨¤ li fa l¡¯enc¨¤rrec, per a seguretat de Voltaire, de portar-li els manuscrits del mestre que han de ser estampats. Com que a Ferney Voltaire hi ha constru?t un teatre, s¡¯ho passa d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦ assistint a representacions del teatre cl¨¤ssic franc¨¨s, i de vegades obres de l¡¯amo, que l¡¯entusiasmen ¡ªavui ja no es representen. La neboda de Voltaire, diu, Madame Denis, ¨¦s una amfitriona exemplar, i sovint seuen a taula m¨¦s de cinquanta amics i passavolants; la conversaci¨® hi ¨¦s deliciosa i de molt de profit.

D¡¯aquestes experi¨¨ncies, que no s¨®n fru?t de cap imaginaci¨® desvariada ¡ªnom¨¦s reclamen hores d¡¯estudi i de lectures dels temps corresponents¡ª es despr¨¨n que comen?a a haver-hi molta gent que ni es sent capa? de transformar ni un bri les condicions hist¨°riques del nostre moment, ni es sent feli? enmig dels esdeveniments que narren els diaris i que s¨®n el resum ¡ªsempre parcial, per cert¡ª del quadre hist¨°ric general dels nostres dies. S¨®n gent sensata que no ha volgut de cap manera alienar-se de la hist¨°ria; al contrari: tenen un desig enorme de formar part de la hist¨°ria i d¡¯involucrar-s¡¯hi. Per¨° han preferit internar-se en un moment de la hist¨°ria passada, tan hist¨°rica com la d¡¯ara, en comptes de viure en un temps que no els ofereix cap alegria, i d¡¯esperan?a, poca.