L¡¯home ang¨¨lic

El narrador de L¡¯¨¤ngel de Santa Sofia, llibre diab¨°licament breu on Josep Maria Argem¨ª (Barcelona, 1965) recupera les inquisicions intel¡¤lectuals a la manera de Jorge Luis Borges que motivaven els contes d¡¯El somni de William Blake, ¨¦s un estudi¨®s del Diable i les seves obres que arriba a Tor¨ª des de Barcelona per participar en el Congr¨¦s de Demonologia que se celebra a la Universitat, promogut pel cardenal Orsini, fundador d¡¯una organitzaci¨® dedicada a divulgar el coneixement de l¡¯Angelologia, ¡°ci¨¨ncia emparentada amb la M¨²sica i la Filosofia¡±.

I el lector aviat sap que al narrador se li havia fet present l¡¯?ngel per primer cop en un bar de la seva ciutat, el lloc on impartia lli?ons sobre les mat¨¨ries que no s¡¯estudiaven a la universitat, ¡°per exemple, sobre el llenguatge dels ocells, la llengua primig¨¨nia que es parlava al Parad¨ªs; sobre la topografia de l¡¯Infern, un planisferi de passadissos innombrables, d¡¯escales infinites, de pous sense fons; sobre el dest¨ª misteri¨®s de la bella Xahrazad, que contava hist¨°ries per sobreviure en una nit eterna; sobre la naturalesa sagrada de l¡¯Au F¨¨nix, que es moria i ressuscitava de les seves cendres...¡±. I aix¨° ¨¦s el que trobar¨¤ qui s¡¯endinsi en la teranyina de prodigis que es narren a L¡¯¨¤ngel de Santa Sofia, ¡°un castell de contes¡± fulgurants ¡ªsolars, feli?os i vitals, per¨° tamb¨¦ visionaris o filos¨°fics¡ª que el narrador va escoltant dels coneguts casuals i fantasmag¨°rics que li van sortint al pas mentre vagareja pels carrers i els caf¨¨s, en un cinema, en uns quants palaus, d¡¯un Tor¨ª no menys fantasmag¨°ric, talment com si assist¨ªs a la lectura d¡¯uns fragments esparsos de la tesi doctoral del diable. Cal dir que el narrador de L¡¯¨¤ngel de Santa Sofia no ¨¦s alg¨² an¨°nim: quan la comtessa Sofia Pozzi, que t¨¦ una filla endimoniada, li demana ajuda, el narrador es presenta ¡ª¡°Jo soc Josep Palau i Fabre, investigador de l¡¯Extraordinari... i em poso al seu servei¡±¡ª, i aleshores el lector ent¨¦n per quins camins transita.

Argem¨ª, com la comtessa Pozzi quan narra la desventura de la seva filla, tamb¨¦ explica ¡°la seva hist¨°ria amb una delectan?a trista i amorosa que anava enfosquint-li la veu¡±, i el lector, com si de sobte es trob¨¦s habitant en la nit eterna que buscava Xahrazad, accepta de bon grat submergir-se en el devessall imaginatiu que li proposa el misteri narratiu de L¡¯¨¤ngel de Santa Sofia, ple de facultats vision¨¤ries i poders augurals.

El lector es trobar¨¤ tamb¨¦ amb la hist¨°ria de la meravellosa inf¨¤ncia sueca del doctor Magnus, que a partir de la f¨ªsica subat¨°mica conferencia ¡°sobre la hip¨°tesi d¡¯un m¨®n d¡¯ombres sim¨¨tric a l¡¯Univers¡±; o amb les paraules del doctor Mist¨°fil, que explica a Palau i Fabre la verdadera hist¨°ria del Diable i que una vegada enllestida li proposa d¡¯acompanyar-lo fins a casa seva, ¡°una casa a la fi del m¨®n¡±, i on torna a explicar-li una altra hist¨°ria, un conte narrat com una cr¨°nica italiana de Stendhal.

EI el relat potser serveix per donar la clau que deslloriga l¡¯aparen?a herm¨¨tica de L¡¯¨¤ngel de Santa Sofia: en una biblioteca gran com el m¨®n sencer se senten els bramuls de ¡°les g¨¨nesis arborescents, les sagues mitol¨°giques, les hecatombes mil¡¤len¨¤ries¡±, i enmig d¡¯aquests sons, l¡¯home ang¨¨lic ¡ªBorges?, Argem¨ª?¡ª proclama amb veu de tro que ¡°no hi ha cap infern¡±, i, en efecte, ¡°l¡¯escriptura de l¡¯home il¡¤luminava tota la biblioteca¡±, ¨¦s a dir, el m¨®n sencer. L¡¯¨¤ngel de Santa Sofia no sembla l¡¯obra d¡¯un orfebre, que ho ¨¦s, sin¨® un conjunt de faules esculpides per l¡¯aigua i el temps.