Any nou, ¡®Vida nova¡¯

El t¨ªtol no ¨¦s solament una invitaci¨® a la benanan?a dels lectors l¡¯any 2022, sin¨® tamb¨¦ la incitaci¨® que llegeixin un llibre de gran import¨¤ncia dins la bibliografia medieval, m¨¦s encara en el si de la bibliografia universal sobre l¡¯amor: Dante Alighieri, Vida nova, traducci¨®, estudi preliminar i notes de Rossend Arqu¨¦s (Martorell, Adesiara, 2021).

Arqu¨¦s acabava d¡¯oferir al p¨²blic hisp¨¤nic una magn¨ªfica edici¨® de la poesia de Guido Cavalcanti (C¨¢tedra, 2021), que va ser amic i en certa manera precursor de Dante en l¡¯art de la poesia nova, aquella que van practicar una colla de poetes en llengua vulgar al segle XIII. Abans que ells, i superposats, va existir la poesia amorosa en llengua proven?al, la dels trobadors; i de la suma de totes aquestes determinacions va sorgir el primer llibre de Dante, Vida nova, escrita probablement entre 1292 i 1293.

El llibre, que ¨¦s una barreja de composicions en vers i explicacions del mateix Dante sobre el sentit que tenen, configura una teoria de l¡¯amor com van fer-ho els trobadors a la seva manera, despr¨¦s els poetes del dolce stil novo ja esmentats, i Dante finalment, el qual, al seu torn, coronaria aquesta particular visi¨® de l¡¯amor, la fe i l¡¯exist¨¨ncia a la Com¨¨dia ¡ªdivina segons un editor que es va inventar l¡¯ep¨ªtet. Tamb¨¦ seria motiu d¡¯una altra pe?a l¡¯an¨¤lisi de la singular sintaxi de la introducci¨® del llibre ¡ªque tira m¨¦s al llat¨ª que al catal¨¤, essent perfecta¡ª i de les excel¡¤l¨¨ncies de la traducci¨® ¡ªcom que l¡¯edici¨® ¨¦s biling¨¹e itali¨¤-catal¨¤, deixem que el lector n¡¯apreci? les caracter¨ªstiques. Sigui com vulgui, ¨¦s un llibre important, i els lectors catalans han de sentir-ne agra?ment.

De teories de l¡¯amor, quan Dante va escriure aquest llibre, ja n¡¯hi havia hagut unes quantes: molt especialment la peder¨¤stica de Teognis, Anacreont i S¨°crates, la plat¨°nica, la dels fil¨°sofs hel¡¤len¨ªstics, la matrimonial-paulina, la de la castedat extrema, les que es mostren enemigues del g¨¨nere femen¨ª ¡ªcom ara el Llibre de les dones, de Jaume Roig¡ª, la de Capellanus, i les que exalcen la condici¨® femenina als segles XII i XIII.

Sigui com sigui, el lector far¨¤ b¨¦ de considerar, tot llegint el llibre, que cap teoria de la dona no ha arribat mai a encertar-la: el m¨®n femen¨ª no ¨¦s solament un altre m¨®n si es compara amb el mascul¨ª, sin¨® que ¨¦s, per ell mateix, d¡¯una complexitat possiblement irreductible a la l¨°gica cartesiana (d¡¯altres doctrines poden dir-ne alguna cosa versemblant, com ara la psicoan¨¤lisi; per¨° parlant de les dones, els homes sempre es mouran en un terreny rellisquent, hipot¨¨tic i aproximat ¡ªres d¡¯aix¨° no ¨¦s misog¨ªnia. Quan en parlen elles mateixes, de vegades s¡¯esvaloten).

Si ens centrem en el que proposa Dante, la q¨¹esti¨® sembla clara: per a ell, l¡¯amor s¡¯ha d¡¯escriure amb lletra maj¨²scula, i la dona estimada ha de ser entesa com una via ¡ª?la m¨¦s important, com diu ell i com encara va dir Goethe, al final del Faust?¡ª per assolir una beatitud perfecta. Al cap d¡¯uns quants anys, sense que la Com¨¨dia del Dant signifiqu¨¦s aquella continuaci¨® de la Vida nova que el poeta havia imaginat i no va arribar a escriure, el florent¨ª va arribar a l¡¯extrem de situar gaireb¨¦ al mateix nivell la virtut femenina i la visi¨® m¨¦s alta possible del m¨®n divinal.

Aix¨° va ser una moda, i actuar¨ªem malament en considerar que el model de dona que presenta Dante a la Vida nova pot tenir, avui, alguna vig¨¨ncia: malaurat el feminista, o la feminista, que tiri per aqu¨ª, perqu¨¨ un ditirambe tan gran de la feminitat nom¨¦s ens portaria a retrocedir molts anys en la defensa realista de la dona, en la consideraci¨® natural de les seves virtuts i en la vindicaci¨® decidida dels seus drets. Els trobadors ja van caure en una s¨¨rie de t¨°pics sobre la dona; de fet, la van subsumir dins les categories masculines de la lleialtat senyor-cavaller-vassall; Cavalcanti i els seus coetanis van intel¡¤lectualitzar l¡¯amor, i Dante, finalment, va teologitzar la dona. Ho esmenta Arqu¨¦s en paraules d¡¯un altre dantista notabil¨ªssim del pa¨ªs, Raffaele Pinto (tradu?m): ¡°[En Beatriu, la d¡¯aquest llibre] convergeixen valors anteriorment transmesos i legitimats per la religi¨®... En particular, la funci¨® salvadora i redemptora del cristianisme ¨¦s absorbida pel nou mite de la feminitat¡±.

Fa l¡¯efecte que les dones sempre s¡¯estimaran m¨¦s ser considerades una realitat que un mite, per¨° en aix¨° va convertir-les Dante en aquesta Vida nova, tot a partir d¡¯aquella nena que, per atzar, un dia va veure passejar pels carrers de Flor¨¨ncia, tots dos amb vuit o nou anys (?!), anomenada Beatrice Portinari. Per aix¨°, tant pel que fa al seu primer llibre com a la fabulosa Com¨¨dia, sempre ens haurem de preguntar: es va enamorar Dante de Beatriu o de la Verge Maria reencarnada en la seva persona? N¡¯estava boig, o ¨¦s que solament el seu nom, Beatriu, parent de ¡°beatitud¡±, va ser el que va generar una literatura de tan Alt¨ªssim ideal?