Dues maratons ben diferents

La Marat¨® de TV3 va fer diumenge passat 30 anys. Setze hores de programa per recaptar fons, aquest cop, a favor de la investigaci¨® sobre les malalties mentals. Es tracta d¡¯una jornada que mobilitza moltes persones. Els equips que la produeixen, els grups que organitzen actes per recollir fons, els ciutadans que fan el seu donatiu... No t¨¦ punt de comparaci¨® amb cap moguda solid¨¤ria que les altres televisions puguin organitzar aquests dies, ni per la dimensi¨® del programa ni per la quantitat que finalment recullen. ?bviament, l¡¯¨¨xit ja consagrat d¡¯aquesta mobilitzaci¨® tamb¨¦ serveix a TV3 per enviar un missatge sobre la seva capacitat de convocat¨°ria. La feina de la marat¨® ¨¦s merit¨°ria, per¨° TV3 en fa un gra massa amb l¡¯autobombo. El TN migdia del diumenge, per exemple, va obrir amb la marat¨® que ella mateixa protagonitzava i va donar-li un llarg tractament, per sobre de la not¨ªcia que va ser obertura en els altres telediaris (la covid i la cimera de presidents auton¨°mics per tractar sobre noves mesures).

La marat¨® d¡¯aquest any va tenir el valor afegit de combatre l¡¯estigma sobre una malaltia que penalitza socialment els seus pacients, que no acostumen a ser visibles. Que sortissin explicant el seu llarg tr¨¤ngol, i tamb¨¦ les seves fam¨ªlies, podia ser una gran ajuda per aquells que, com va descriure Susan Sontag, senten que la societat els fa culpables de ser malalts. El programa, que no va batre el seu propi r¨¨cord, t¨¦ recollits m¨¦s de nou milions d¡¯euros. Fins a finals de gener es poden anar fent donatius. Una bona iniciativa, recaptat¨°ria i tamb¨¦ visibilitzadora d'una ci¨¨ncia que pateix moltes precarietats.

La de TV3 no ha estat, per¨°, l¡¯¨²nica marat¨® televisiva de la setmana. 8TV tamb¨¦ va oferir la seva marat¨®, divendres, per¨° de caracter¨ªstiques i intencions ben diferents. Es tractava que Bibiana Ballb¨¨, instal¡¤lada a La Paloma, fes un programa d¡¯entrevistes durant 24 hores. La protagonista absoluta de l¡¯espai va ser ella, no els seus convidats. Molts eren amics i coneguts -sembla que en t¨¦ molts i for?a famosos- a qui feia unes entrevistes amables, aparentment poc guionades, evitava la t¨ªpica agenda period¨ªstica, i aix¨° ¨¦s saludable, per¨° les seves preguntes eren excessivament dom¨¨stiques. De les xerrades no se¡¯n treia cap profit. Si de cas van ser els convidats, com Carmen Jedet, els qui, epis¨°dicament, anaven m¨¦s lluny de la mera trobada simp¨¤tica, riallera. Una Jedet entrevistada per Samanta Villar.

Tot i que es presentava com un programa d¡¯entrevistes, el seu principal ganxo era comprovar la resist¨¨ncia f¨ªsica de qui convocava aquesta prova i de la que Ballb¨¨ en parlava cada dos per tres. Era la protagonista, feia de protagonista. Per exemple, ens tenia pendents de la seva veu que, durant unes hores, es va rovellar. Va arribar al final, per¨° s¡¯ha de dir que hi havia tota una estrat¨¨gia per donar-li estones d¡¯esbarjo i descans que, a m¨¦s, aprofitava per renovar els seu lluent vestuari, un senyal clar del tarann¨¤ de la convocat¨°ria, m¨¦s a prop de l¡¯espectacle que del periodisme. Col¡¤legues seus la van ajudar i substituir amb generositat en la conducci¨® de la marat¨®, un cop de m¨¤ l¨°gic per¨° que desllu?a l¡¯enunciat del repte.

Es va fer amb recursos t¨¨cnics televisius limitats, massa refiats que l¡¯escenari de La Paloma ja era una satisfacci¨® visual suficient. Un cop acabat l¡¯espai tenies la sensaci¨® que l¡¯¨²nic nom propi, malgrat la nombrosa colla de convidats, havia estat el de Ballb¨¨. Sembla que l¡¯any vinent vol tornar-hi. En fi.