Funcionaris de la ment

La primera frase de I tot aix¨° ¨¦s llarga i memorable: en quinze l¨ªnies, la brit¨¤nica Rose Macaulay (Rugby, 1881 - Londres, 1958) explica ¡ª¨¤cida amb els l¨ªders, emp¨¤tica amb la gent corrent¡ª els estralls de la Primera Guerra Mundial i acaba posant el focus en un comboi del metro de Londres, on tot seguit comencem a con¨¨ixer alguns dels personatges. La resta del cap¨ªtol mant¨¦ les expectatives, una arrencada magn¨ªfica, amb pocs di¨¤legs per¨° suficients, que dibuixa l¡¯eix de la novel¡¤la: el Ministeri de Cervells, creat per promoure una societat m¨¦s intel¡¤ligent en qu¨¨ un conflicte b¨¨l¡¤lic com aquell no es pogu¨¦s repetir.

Com adverteix a la ¡®Justificaci¨®¡¯ pr¨¨via, Macaulay imagina a la novel¡¤la ¡°una hist¨°ria de la vida despr¨¦s de la guerra¡±, perqu¨¨, despr¨¦s de l¡¯abast global de la barb¨¤rie de 1914-1918, l¡¯abans s¡¯havia fet molt lluny¨¤. Ara ens passa una mica el mateix sortint de la pand¨¨mia: el futur ¨¦s incert, per¨° no podem tornar a la vella normalitat. I tot aix¨° resulta, doncs, valent i innovador per la gosadia d¡¯aventurar sortides. De fet, Macaulay la va escriure durant la guerra i, ho remarca, ¡°¨¦s m¨¦s aviat un suggeriment que no una profecia¡±. S¡¯hi ha vist un antecedent d¡¯Un m¨®n feli?, d¡¯Aldous Huxley (1932) ¡ªconegut de Macaulay¡ª i de 1984, de George Orwell (1949), per¨° totes dues, malsons dist¨°pics, pressuposen realitats desconegudes el 1918: la formaci¨® de l¡¯estat sovi¨¨tic i la inestabilitat d¡¯entreguerres, d¡¯on sorgeixen el feixisme i el nazisme. En el que t¨¦ de novel¡¤la d¡¯idees, I tot aix¨° encaixa m¨¦s amb les preocupacions ideol¨°giques de les populars novel¡¤les futuristes d¡¯H. G. Wells i del fabianisme brit¨¤nic, l¡¯equivalent de la socialdemocr¨¤cia d¡¯ara.

Per descomptat que Macaulay clava la profecia quan descriu la pol¨ªtica del Ministeri de Cervells, que classifica les persones en tres categories mentals (A, B i C) i impulsa, mitjan?ant bonificacions i penalitzacions econ¨°miques, emparellaments matrimonials que millorin la intel¡¤lig¨¨ncia de la societat: la llei de progr¨¦s mental de la novel¡¤la recorda les pr¨¤ctiques eugen¨¨siques promogudes als Estats Units, sancionades per la lamentable sent¨¨ncia del Suprem de 1927, que va autoritzar l¡¯esterilitzaci¨® for?osa de persones considerades discapacitades. L¡¯argument del ponent de la sent¨¨ncia, el magistrat Oliver Wendell Holmes, que ¡°amb tres generacions d¡¯imb¨¨cils n¡¯hi ha prou¡±, el podria haver formulat el Ministeri de Cervells.

Macaulay, figura social i liter¨¤ria al seu temps, va escriure 23 novel¡¤les, per¨° aquesta va passar desapercebuda quan es va publicar el 1919. Rescatada cent anys despr¨¦s, en plena moda dist¨°pica, convindria no llegir-la nom¨¦s des d¡¯aquesta perspectiva. Hi ha alguna pinzellada futurista, s¨ª, com els perillosos autobusos aeris, i l¡¯enginyeria social n¡¯¨¦s el tema central, per¨° si I tot aix¨° captiva ¨¦s per la combinaci¨® d¡¯ironia (gaireb¨¦ no en falta una en cap p¨¤gina!) i de sensibilitat (explica amb realisme una hist¨°ria d¡¯amor), aix¨ª com per l¡¯abs¨¨ncia de maniqueisme: probable reflex de la feina de Macaulay durant la guerra al Servei de Propaganda i al Ministeri de la Guerra brit¨¤nics, el relat ¡ªara en una versi¨® catalana cenyida a l¡¯original¡ª se centra en les il¡¤lusions i les contradiccions dels funcionaris que han de posar en marxa les pol¨ªtiques del Ministeri de Cervells i en la incomprensi¨® que generen en la ciutadania. La mirada de Macaulay, l¨²cida, divertida, desapassionada i feminista, resulta per tot plegat ben actual.