¡°L¡¯aventura em mena¡±

Aix¨° diu el vers 5.593 de la novel¡¤la en llengua proven?al Jaufr¨¦, que el gran medievalista Anton Maria Espadaler acaba d¡¯oferir als lectors catalans en trobadoresca traducci¨®: Jaufr¨¦ (Barcelona, Barcino, 2021). Ell mateix ens havia ofert, no fa gaire, la magn¨ªfica Flamenca(Universitat de Barcelona, 2015), tan apreciada pel com¨², que sembla que fins i tot la cantant Rosalia n¡¯ha fet servir mants passatges en un ¨¤lbum d¡¯¨¨xit.

Jaufr¨¦ ¨¦s de les poques novel¡¤les que va donar la llengua occitana, m¨¦s favorable a l¡¯expressi¨® l¨ªrica (tota la dels trobadors), com va endevinar Ramon Vidal de Besal¨², mentre la llengua d¡¯o?l afavoria el sorgiment del cicle art¨²ric. Jaufr¨¦ va ser escrita amb for?a probabilitat entre 1272 i 1276 per dos autors, com confirma el final del llibre (¡°[D?U]perdoni a aquell que comen?¨¤ la novel¡¤la, i a aquell que l¡¯acab¨¤¡±, regnant a la Corona d'Arag¨® el rei en Jaume.

Si tenim present que el model per a les dues novel¡¤les esmentades van ser, en especial, les de Chr¨¦tien de Troyes, escrites l¡¯¨²ltim ter? del segle XII, no ¨¦s estrany que tant Flamenca com Jaufr¨¦ es refereixin a l¡¯obra del cristi¨¤ i als seus personatges, m¨¦s can¨°nicament en el cas de la Flamenca, ir¨°nicament o sat¨ªricament en el cas del Jaufr¨¦. Hom no est¨¤ del tot d¡¯acord amb la premissa de molts estudiosos pel que fa als termes d¡¯¡°ironia¡± o de ¡°s¨¤tira¡± relatius a la utilitzaci¨® de la novel¡¤la art¨²rica per part dels autors de Jaufr¨¦: podria ser, simplement, que el codi art¨²ric, llavors amb uns cent anys d¡¯exist¨¨ncia, s¡¯hagu¨¦s erosionat senzillament: no es va desgastar el patr¨® de les novel¡¤les cavalleresques del XV i XVI, de manera que Cervantes va poder parodiar-les? ?s cert que a Chr¨¦tien els monstres no s¨®n tan grans com al Jaufr¨¦ (l¡¯imponent Taulat i d¡¯altres), ni els vilans s¨®n tan vilans (llevat del que apareix a l¡¯Yvain, de Chr¨¦tien), ni les aventures amoroses s¨®n tan sensuals; per¨° el pas del temps modifica elements nucleics de tota moda narrativa. A Jaufr¨¦ hi ha cent mil cortesans a la cort del rei Art¨²s; a Chr¨¦tien nom¨¦s una colla. Passat el temps, calia procedir a una amplificatio, exagerar-ho tot com ho han exagerat, segles m¨¦s tard, Tolkien i J. K. Rowling, sempre en el deixant de Chr¨¦tien. ?s una hip¨°tesi.

D¡¯altra banda, el que predomina, tant en els models primigenis del XII com en aquest Jaufr¨¦, ¨¦s el concepte de ¡°cavalleria¡±, un dels ¡°sistemes¡± de moralitat m¨¦s ferms que va con¨¨ixer l¡¯edat mitjana, per molt que es trobi vinculat a la teologia i, en especial, a la queste i els turments de Jesucrist, com es llegeix sovint a Jaufr¨¦. L¡¯esperit de cavalleria, o l¡¯orde de cavalleria ¡ªparaula que aproxima aquesta estructura social a la religi¨®¡ª, deu haver estat la primera manifestaci¨® d¡¯una ¨¨tica de laics que creia m¨¦s en els bons costums dels cavallers errants que en la missa sedent¨¤ria. Segles m¨¦s tard, llavors fent una par¨°dia de deb¨°, Don Quijote ja no anir¨¤ a missa ni una sola vegada. Ha culminat el sentiment d¡¯individualitat entre els homes.

Aix¨ª arribem al que ¨¦s essencial en aquesta novel¡¤la, com ho ¨¦s en les de Chr¨¦tien: l¡¯aventura. ?s ella la que ordena la vida del cavaller i de tots els que s¡¯hi relacionen, inaugurant (o recuperant) all¨° que ha estat la constant m¨¦s visible de tota la tradici¨® narrativa d¡¯Occident: fer cam¨ª a la recerca de l¡¯inesperat que pugui esdevenir-se (amb gran fantasia a Jaufr¨¦, sens dubte), per donar sentit alhora a l¡¯exist¨¨ncia del cavaller i a l¡¯organitzaci¨® harm¨°nica de la societat.

La lectura dels monumenta litterarum ¡ªcom es feia a les escoles medievals, fins que l¡¯humanisme va comen?ar a barrejar-ho tot, el vell i el nou, sense ordre ni concert¡ª hauria de comen?ar amb l¡¯epopeia, el teatre i la l¨ªrica gregues, continuar amb l¡¯equivalent llat¨ª, despr¨¦s amb els grans textos medievals ben ordenats, i aix¨ª fins a les grans lectures modernes i contempor¨¤nies, sempre en ordre cronol¨°gic: aix¨ª, quan arrib¨¦ssim a Chr¨¦tien veur¨ªem les difer¨¨ncies que presenta amb la novel¡¤la grega, llatina i oriental; quan arrib¨¦ssim al Jaufr¨¦ sabr¨ªem qu¨¨ ha canviat entre els segles XII i XIII; llegint Cervantes l¡¯entendr¨ªem sobre el rerefons de les novel¡¤les cavalleresques; en llegir la novel¡¤la anglesa del XVIII i XIX hi veur¨ªem la petja cervantina, i, passats els segles, llegir¨ªem l¡¯Ulysses, de Joyce, com una reelaboraci¨® de l¡¯Odissea.

Sigui com sigui, tota vegada que l¡¯edici¨® sapient¨ªssima d¡¯Espadaler est¨¤ prove?da de notes i aclariments de tota mena ¡ªultra la bellesa arcaica de la traducci¨®, en qu¨¨ els termes proven?als car, lurs i amdui es tradueixen al catal¨¤ per car, llurs i ambd¨®s¡ª, els llegidors assoliran not¨ªcia perfecta d¡¯aquesta obra.

I si el temps ¨¦s avar amb el lector d¡¯aquesta nota, llegeixi una de les m¨¦s ins¨°lites i magn¨ªfiques p¨¤gines sobre l¡¯amor que es poden trobar a qualsevol novel¡¤la de cavalleria ¡ªel ligue entre Jaufr¨¦ i Brunissenda¡ª, al cap¨ªtol 16. M¨¦s en podr¨ªem dir, per¨° no volem cansar els o?dors, com diuen sempre a la narrativa medieval.