Les pedres de Santa Maria del Mar parlen

Un dels programes de m¨¦s ¨¨xit a la televisi¨® espanyola als anys setanta va ser Si las piedras hablaran, un passeig per un monument en el qual una veu en off explicava en primera persona la seva hist¨°ria a partir de guions d¡¯Antonio Gala i amb la presentaci¨® de Natalia Figueroa. Els edificis, per desgr¨¤cia, no parlen, per¨° hi ha persones capaces de llegir el que expliquen les seves pedres. Com el ge¨°leg i professor M¨¤rius Vendrell, que des del 2017 t¨¦ posada la seva mirada en un dels edificis m¨¦s medi¨¤tics de Barcelona: l¡¯esgl¨¦sia g¨°tica de Santa Maria del Mar, constru?da al barri de la Ribera entre 1329 i 1383, protagonista d¡¯un best-seller d¡¯Ildefonso Falcones i d¡¯una exitosa s¨¨rie de televisi¨® per¨° de la qual es conserven pocs documents despr¨¦s de perdre¡¯s en l¡¯incendi de l¡¯interior de l¡¯esgl¨¦sia el 1936. Vendrell ha escrit Santa Maria del Mar. Pedra a pedra (Patrimoni 2.0 edicions)un llibre, que publicar¨¤ aquest mes, en qu¨¨ explica els materials i les t¨¨cniques utilitzades i l¡¯ordre i la l¨°gica constructiva que es va seguir en aquesta obra. Aix¨ª mateix, desmunta alguns t¨°pics relacionats amb aquest temple.

Com el que diu que els descarregadors del port, els famosos bastaixos, van traslladar a coll les pedres des de la pedrera de Montju?c. ¡°?s una visi¨® rom¨¤ntica, el m¨¦s probable ¨¦s que arribessin per mar en barcassa o carros. Una altra cosa ¨¦s que des de les barques es portessin a coll, com passava amb totes les mercaderies. Es podien carregar les pedres petites, per¨° no les dovelles o les pedres dels pilars¡±, explica Vendrell, que ha localitzat restes de clorur de sodi, sal, fruit del contacte amb l¡¯aigua del mar, a moltes de les pedres d¡¯aquest i altres temples com la catedral i Santa Maria del Pi de Barcelona i Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, fet que indica que es van transportar amb vaixell.

El treball de Vendrell permet comprovar la seguretat que van mostrar els mestres d¡¯obres Ramon Despuig i Berenguer de Montagut en comen?ar els treballs. ¡°Van portar a terme uns fonaments molt petits quan els podien fer m¨¦s grans per obtenir un suport m¨¦s segur. Montagut tenia una gran experi¨¨ncia despr¨¦s de construir obres com la Seu i el Pont Vell de Manresa¡±. La seva per¨ªcia va quedar clara a l¡¯hora d¡¯aixecar els esvelts 16 pilars octogonals d¡¯1,5 metres de di¨¤metre i 23 d¡¯altura (17 fins al capitell m¨¦s sis m¨¦s per la part superior). Tamb¨¦ amb la construcci¨® d¡¯uns contraforts petits comparats amb els de la catedral de Barcelona. ¡°Va ser una ostentaci¨® de coneixement emp¨ªric, ja que van aconseguir distribuir el pes de tot l¡¯edifici entre els pilars i les parets que separen les capelles laterals¡±.

La primera pedra es va col¡¤locar el 25 de mar? de 1329 al presbiteri (com recorda una l¨¤pida al costat de la porta situada davant el Fossar de les Moreres). L¡¯edifici es va pensar de manera unit¨¤ria, amb planta basilical i tres naus, tenint des del comen?ament les seves dimensions al cap. La construcci¨® va comen?ar des de la fa?ana de la pla?a de Santa Maria fins a l¡¯absis, com Vendrell ha vist per les filades dels carreus. ¡°Quan es van cobrir les capelles laterals i la primera de les tres terrasses, a 14 metres d¡¯altura, es va canviar el sentit de construcci¨®, des del presbiteri fins a la fa?ana¡±, explica.

L¡¯expert ha comprovat que m¨¦s del 99% dels 10.000 metres c¨²bics de pedra ¨¦s gres silici de Montju?c. ¡°S¨®n pedres escollides, dures i resistents. El seu estat de conservaci¨® ¨¦s excel¡¤lent. El seu acabat irregular no ¨¦s per l¡¯alteraci¨®, sin¨® per la tasca dels picapedrers, i ¨¦s la mateixa superf¨ªcie que va poder veure Montagut al segle XIV¡±.

Per¨° hi ha elements estranys. Com els capitells de la porta principal. ¡°S¨®n part del bloc de marbre rom¨¤ que Alfons el Benigne es va trobar el 1329 en una platja de l¡¯illa de Sardenya i va manar traslladar a Barcelona per construir la ¡®nova esgl¨¦sia¡¯, com va determinar en un treball la professora Francesca Espa?ol el 2017¡±, explica Vendrell. D¡¯un marbre diferent, amb vetes negres i origen desconegut, s¨®n els basaments de les columnes de la portada del carrer dels Sombrerers, segons el ge¨°leg.

Vendrell calcula que, a m¨¦s de fusters, corders i les persones que van treballar al taller d¡¯escultura i talla instal¡¤lat a peu d¡¯obra ¡°perqu¨¨ el farcit dels contraforts est¨¤ format per esquilar¡±, nom¨¦s hi van treballar ¡°un parell d¡¯equips o brigades col¡¤locant la pedra de manera cont¨ªnua. M¨¦s de dos grups hauria estat dif¨ªcil, perqu¨¨ els hauria impedit moure¡¯s per les plataformes. Devien ser una desena de persones, m¨¦s o menys, les que van construir l¡¯edifici¡±.

Malgrat aix¨°, la construcci¨® va ser molt r¨¤pida, ja que es va acabar en tot just 54 anys, si es compara amb edificis com la catedral de Barcelona (que no es va acabar fins al segle XX) i Sant Just i Pastor (que no es va acabar fins al segle XVI) i aix¨° que el 1347 i el 1362 la ciutat va ser assolada per la pesta negra, que va acabar amb la meitat dels barcelonins. Per acabar-ho d¡¯adobar, sense estar acabada, el Nadal de 1379, un incendi va posar en perill l¡¯edifici en propagar-se per les bastides de fusta de l¡¯interior. ¡°En cremar-se les cintres va cedir un dels arcs de la nau lateral i es va despla?ar; per¨° no es va desmuntar, sin¨® que es va arreglar amb formig¨® de cal? i l¡¯obra va continuar. Un encert, sens dubte, com veiem 643 anys despr¨¦s¡±, apunta. El 1373 el temple ja havia estat v¨ªctima d¡¯un terratr¨¨mol que va fer caure la part superior d¡¯un dels campanars (que es va reconstruir al segle XV), per¨° va fer que la torre acab¨¦s inclinada 16 cent¨ªmetres, ¡°tot i que no corre perill¡±, assegura.

L¡¯empremta de com es va construir ¨¦s visible sis segles despr¨¦s en algunes de les parets i, sobretot, als contraforts. ¡°Els forats que es veuen alineats s¨®n els forats de la bastida per aguantar les plataformes de treball. Els que comunicaven amb l¡¯interior es van tapar, per¨° el ritme de carreus ¨¦s diferent. ?s f¨¤cil veure com va anar creixent l¡¯edifici amb un ritme ergon¨°mic que permetia a l¡¯operari posar-se pedres entre els genolls i les espatlles, cosa que facilitava la seva tasca¡±.

A l¡¯interior, les bastides per construir els pilars van estar presents durant tota la construcci¨®, perqu¨¨ es van utilitzar per construir tamb¨¦ arcs, voltes i les claus, un dels moments m¨¦s complicats. No ¨¦s estrany que se celebr¨¦s amb ¡°gran solemnitat¡± la col¡¤locaci¨® d¡¯aquestes pedres que pesaven entre tres i vuit tones, com la del presbiteri. L¡¯¨²ltima clau es va col¡¤locar el 1383. ¡°No hi ha documentaci¨® de com s¡¯hissaven. Jo he fet un exercici d¡¯aproximaci¨® te¨°rica basat en solucions mec¨¤niques a base de politges. Per¨° tamb¨¦ per documents com el de 1453 de la construcci¨® de la catedral de Palma que va donar a con¨¨ixer el 2010 el professor Joan Domenge, que explica que per col¡¤locar una de les claus es va crear un artefacte despr¨¦s de llogar, fins i tot, el pal d¡¯un vaixell¡±. Vendrell ha localitzat en una de les claus del Pi un forat central d¡¯uns deu cent¨ªmetres que es va tapar amb una pedra i que es va utilitzar per hissar la pesada pedra. ¡°En el cas de Santa Maria ¨¦s impossible veure¡¯ls per la restauraci¨® i la pintura acr¨ªlica que es va utilitzar en la restauraci¨® als vuitanta¡±, rebla.