Una modernitat eloq¨¹ent, fr¨¤gil, inacabada

L¡¯exposici¨® internacional de 1929 a Barcelona, a la muntanya de Montju?c i els voltants que van veure com s¡¯al?aven els pavellons i la carcassa de l¡¯avui Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, ¨¦s considerada el s¨²mmum de la modernitat en aquestes terres. Un dels seus m¨¦s notables fot¨°grafs va ser Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona 1892-1973), a qui la Fundaci¨® Palau, a Caldes d¡¯Estrac, dedica una formidable exposici¨® de la seva obra entre 1929 i 1936. Comissariada per Juli¨¤ Guillamon, l¡¯expo i el seu cat¨¤leg tenen diverses virtuts, una de les quals ¨Ci no menor¨C ¨¦s posar sobre la taula de la hist¨°ria fins a quin punt aquella modernitat va ser fr¨¤gil, i no nom¨¦s com a conseq¨¹¨¨ncia de la guerra del 36.

En entrar-hi veus una gran foto de Casas dels modern¨ªssims maniquins de la secci¨® francesa del Palau de l¡¯Art T¨¨xtil i, com si fos el seu mirall, una gran foto anglesa del velo? cotxe de curses Golden Arrow (La Fletxa d¡¯Or), una de les sensacions de la fira. Per¨° del cotxe en va arribar nom¨¦s el xass¨ªs i la carrosseria: el motor es va quedar a Anglaterra. Aquest simulacre de cotxe aerodin¨¤mic com a gran atracci¨® de l¡¯esdeveniment internacional, revelat ja llavors pel setmanari El Be Negre, es converteix aix¨ª en icona d¡¯aquella modernitat que resultaria de voler i doler, que va fer el possible per existir per¨° que nom¨¦s va aconseguir (i alg¨² pensar¨¤ que no ¨¦s poca cosa) ser un mite perdurable fins avui mateix. Els que estiguin interessats a acostar-se a una modernitat menys emblem¨¤tica, i m¨¦s palpable en els seus intents i ¨¨xits, aqu¨ª hi trobaran un di¨¤leg obert.

Un Golden Arrow sense motor, nom¨¦s amb la carrosseria, va ser l¡¯estrella de l¡¯Exposici¨® de 1929

Les indagacions de Guillamon i el disseny d¡¯Albert Planas permeten aquest di¨¤leg en detall. N¨²ria Casas i Formiguera ha posat a la seva disposici¨® el material del seu pare que complementa el de l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya, al qual va donar el seu llegat fa uns anys. S¡¯ha treballat a partir de les seves plaques de vidre (amb les quals operaven els fot¨°grafs abans de la c¨¤mera anal¨°gica de rodet), plaques que quan s¡¯amplien revelen un munt de detalls desapercebuts a les c¨°pies fins ara conegudes i publicades a la premsa del moment, o en altres exposicions dedicades a Casas. Les grans imatges, sense emmarcar i a sang, sense paspart¨², sobre les parets de color blau el¨¨ctric, embolcallen el visitant en un m¨®n atrevidament visual.

A Casas se l¡¯ha considerat fotoperiodista documental, fot¨°graf de la ciutat moderna, avantguardista visual, per¨°, adverteix Guillamon, ¡°en reivindicacions del llenguatge fotogr¨¤fic i prou, amb poc context cultural, malgrat el periodisme o despr¨¦s del periodisme, quan l¡¯obra arriba a un arxiu i es converteix en tema d¡¯estudi dels especialistes en la hist¨°ria de la fotografia i la seva est¨¨tica¡±. El context period¨ªstic, cultural i visual de Casas en aquests anys ¨¦s precisament la perspectiva que aporta aquest periodista i cr¨ªtic cultural de llarga traject¨°ria, escriptor i investigador de la premsa i la cultura dels anys 30 del segle passat, amb notable dedicaci¨® a la catalana en paral¡¤lel a la internacional. ¡°Podem valorar molt la revista Imatges, en qu¨¨ Casas va ser motor, per¨° nom¨¦s va durar 25 n¨²meros, de l¡¯11 de juny al 25 de novembre de 1930, mentre que el seu referent, la francesa Vu, va durar dotze anys, fins al maig de 1940. I el circuit de Terramar, tan fotografiat per ell, es va inaugurar el 1923 i va fer fallida immediatament, mentre que l¡¯itali¨¤ de Monza, de la mateixa ¨¨poca, ha estat remodelat diverses vegades i segueix en actiu¡±, incideix Guillamon. Modernitat que es va voler auda? per¨° que va resultar fallida, fr¨¤gil, inacabada. Tot i que eloq¨¹ent.

El context period¨ªstic i cultural alimenta la tesi i el muntatge de la mostra

Les imatges de Casas s¡¯acompanyen de refer¨¨ncies precises i d¡¯escrits dels seus coetanis: Sagarra, Bontempelli, Alberti, Pirandello, Genet... Tamb¨¦ d¡¯objectes: un Bugatti infantil de gasolina (se¡¯n van fer uns 500 i alguns es van vendre a Barcelona), un vestit de bany i un vitrall del meubl¨¦ de Madame Petit del carrer Arc del Teatre conservat pel Museu d¡¯Hist¨°ria de la Ciutat.

Passin i disfrutin, no es perdin el cat¨¤leg. Hi ha futbolistes, boxadors, cotxes, els primers r¨¨tols lluminosos (de Chocolates Juncosa), anuncis, bars, periodistes i escriptors (Sagarra, Planas, Irene Polo, Rosa M. Arquimbau, Soldevila, Sempronio, Pujols, Pla, Paco Madrid...), il¡¤lustradors, estrelles del music-hall (Jos¨¦phine Baker) i del cinema (Buster Keaton), gent a la platja de Sitges, turistes, transvestits del Xino i aquest barri fotografiat de nit com en un film del po¨¨tic cinema franc¨¨s de llavors. El barri que va inspirar Genet, que al seu torn va inspirar Fassbinder. Ah, i un exemplar de Vida privada de Sagarra dedicat per l¡¯autor a Pompeu Fabra, que?per la seva banda assenyala a les seves p¨¤gines totes les paraules sagarrianes que no surten al seu diccionari.