Andr¨¦ Ricard, l¡¯espectacle de la sensatesa

La 2 va dedicar la nit del diumenge un documental d¡¯una hora al dissenyador Andr¨¦ Ricard (Barcelona, 1929). Va ser un recorregut di¨¤fan pels conceptes que hi ha darrere la seva obra, sobre la seva po¨¨tica. I per algun retall biogr¨¤fic com la seva tornada de Londres a ¡°un pa¨ªs tancat on no hi passava res¡± o el congr¨¦s internacional de disseny que la gent del FAD va organitzar a Eivissa l¡¯any 1971. Va voler ser extremadament lliure i participatiu, per¨° els grans mestres del disseny internacional i les seves acompanyants, amb talons d¡¯agulla, ¡°van pensar que era un desprop¨°sit¡±.

?bviament, a aquestes al?ades ning¨² pot pensar-se que aquest viatge et portar¨¤ a descobertes, a aproximacions in¨¨dites. El principi que regeix, per exemple, la seva creaci¨® d¡¯un interruptor -un estri que es toca per¨° no es mira, on va procurar donar sensualitat al gest- l¡¯ha explicat infinitat de vegades. Una, fa relativament poc, a un altre programa de TVE (Helv¨¨tica). Per¨° l¡¯espectacle de la sensatesa ¨¦s tan infreq¨¹ent que resulta reconfortant passar-hi una bona estona. El documental, amb un ritme prudent i una tria d¡¯intervencions encertada, est¨¤ dirigit per Poldo Pom¨¦s i el gui¨® ¨¦s del periodista Xavier Mas de Xax¨¤s.

Ricard sempre ha defensat la bellesa de la utilitat i aquest principi el reitera al documental tant ell com col¡¤legues o clients seus. Quan exposa el perqu¨¨ d¡¯una determinada f¨®rmula fa la sensaci¨® que no n¡¯hi pot haver cap d¡¯altra. M¨¦s d¡¯un entrevistat recorda que Ricard no dona al client un repertori de propostes. Dona una soluci¨®, la soluci¨®, que es pot acceptar o rebutjar, ¡°per¨° no es pot introduir una variable en la seva equaci¨®¡± (Josep Miquel Abad, que li va encarregar la torxa pels Jocs de Barcelona).

De la mateixa manera que hi ha dissenys perennes, com el bot¨® o la pinta, que ho s¨®n perqu¨¨ la perfecci¨® ¨¦s inoxidable, Ricard retreu a l¡¯electr¨°nica moderna dissenys mal resolts com l¡¯iPad -perqu¨¨ rellisca de tan prim i ¨¦s inc¨°mode per escriure-, mostrant-se saludablement irreverent amb la santificada Apple. Ricard ¨¦s autor de conegud¨ªssims flascons de Puig, d¡¯un cendrer on la troballa resideix en la fond¨¤ria perqu¨¨ la cendra no s¡¯escampi o del llum Tatu Pie, perdurable idea dels anys 70 i que ara ha reeditat Santa&Cole. Tamb¨¦ hi ha el cas del recipient perqu¨¨ olives i pinyols no es barregin on tan important ¨¦s el concepte com les circumst¨¤ncies de producci¨®, a la Fundaci¨® Autisme Mas Casadevall, amb la qual Ricard col¡¤labora de forma altruista. Al programa hi ha tamb¨¦ moments particularment simp¨¤tics quan es parla d¡¯objectes amb menys pedigr¨ª com la pin?a que va inventar perqu¨¨ un producte contra les arnes no es despeng¨¦s de l¡¯armari o la curvatura que va idear per a l¡¯ampolla de Rania per donar seguretat al gest d¡¯agafar-la de la nevera. S¨®n casos que Ricard explica planerament: ¡°el client et ve amb un problema i el que demana ¨¦s una soluci¨®. Els dissenyadors som com ambaixadors del futur usuari¡±. Critica el disseny pensat per ¨¦pater que, passats quatre dies, ning¨² no recorda. ¡°Un producte ha de durar i els encerts, duren. No uses all¨° que ¨²nicament ¨¦s bonic. Fas servir el que ¨¦s ¨²til. Bonica ¨¦s una flor, bonic ¨¦s un paisatge... per¨° no una eina¡±. El programa acaba recordant una frase d¡¯aquest treballador infatigable que estima tant el seu ofici: ¡°no t¨¦ nost¨¤lgia del passat, sin¨® pel futur que no viur¨¤¡±.

El documental es titula Andr¨¦ Ricard, el dise?o invisible, un t¨ªtol que justifica molt b¨¦, i es va emetre dins del programa Imprescindibles. Exactament.