Una cultura funer¨¤ria i els seus forats

El poeta i narrador Guillem Viladot va n¨¦ixer fa un segle, com Fuster, Ferrater i Catal¨¤-Roca, entre altres noms que tenen aquest any el seu Any, declarat per la Generalitat, un bon grapat de persones i d¡¯entitats. Amb aquest feix cada vegada m¨¦s gran es pret¨¦n fer un exercici de renovaci¨® de la hist¨°ria cultural que, per¨°, dif¨ªcilment aconsegueix amagar el car¨¤cter funerari que l¡¯administraci¨® atorga als artistes, personatges i associacions. Si parlem de cultura, ¨¦s sabut que el millor artista ¨¦s l¡¯artista mort, el millor intel¡¤lectual ¨¦s l¡¯intel¡¤lectual mort, i aix¨ª successivament: poetes, escriptors, fot¨°grafs, ben morts s¨®n sensacionals. Es pot dir el mateix en altres camps, l¡¯econ¨°mic per dir-ne algun? El millor banquer ¨¦s el banquer mort? Val a dir que tamb¨¦ aquest 2022 tenen el seu Any l¡¯empres¨¤ria J¨²lia Bonet Fit¨¦, creadora de la cadena de perfumeries que porta el seu nom de pila, i l¡¯empresari i pol¨ªtic Ramon Trias Fargas, per¨° se¡¯n parla poc en els mitjans. Els millors morts, insisteixo, s¨®n els escriptors i els artistes.

Vaig viure de prop el centenari de Bu?uel el 2000 i el de Rodoreda el 2008. En el cas de Don Luis va ser com si el torn¨¦ssim a enterrar, l¡¯obra no es programa ni es veu, ¨¦s una ind¨²stria acad¨¨mica i prou. La dama de Romany¨¤ va aguantar millor per¨° tamb¨¦ va passar despr¨¦s un temps als llimbs. Els centenaris solen acabar cansant, sovint mancats de convicci¨®, nom¨¦s en comptades ocasions reviuen l¡¯obra i aporten p¨²blic. En aquestes l¨ªnies comentar¨¦ el cas de Viladot, que en ple Nadal va aixecar polseguera a les Terres de Lleida per ser d¡¯esc¨¤s rang per al Departament de Cultura, que l¡¯ha situat a la casella d¡¯¡°Altres commemoracions¡±.

Nom¨¦s en comptades ocasions els centenaris reviuen l¡¯obra i aporten p¨²blic

Auguro que l¡¯Any Viladot ser¨¤ un ¨¨xit precisament per aix¨°. Just per no ser un any de tatxin-tatxan institucional, l¡¯oblit rugir¨¤. Quan la gent de l¡¯oest s¡¯emprenya, poca broma. I estan francament picats. El rebuig els alimenta, terr¨ªcoles de frontera. Aquest dissabte 29 comen?a el programa al seu Agramunt natal, on l¡¯apotecari Viladot barrejava elixirs, tamb¨¦ po¨¨tics i narratius. Un poeta experimental enmig d¡¯obradors de torrons i dels rics camps de cereals i fruiters de la plana ardent.

Va ser un d¡¯aquests escriptors que construeixen la seva obra com si visquessin a Fran?a (com els seus ve?ns Josep Vallverd¨² el proteic i el poeta Jaume Pont, per citar-ne nom¨¦s dos): lluny i aliens a la capital, que poc cas els fa, figures del seu paisatge natiu, exc¨¨ntrics mal que els pesi. ?s clar que volia ser reconegut i viatjava a Barcelona i es movia tant com podia entre alguns cercles, sense gaire fortuna cr¨ªtica ni editorial, per¨° Viladot no s¡¯acoquinava, ell era un notable local d¡¯una pr¨°spera i arrelada apotecaria familiar, de quan un farmac¨¨utic comptava tant com un terratinent, un metge o un director de sucursal banc¨¤ria. Sempre senyor en la indument¨¤ria i els modos, no corresponia a la imatge suposada de poeta experimental (el vaig con¨¨ixer a finals dels 70, quins anys davant d¡¯un galant rural), i menys quan el veies amb Brossa el desgavellat, antisenyor en el vestit i un senyor en el tarann¨¤. Formaven trio amb un altre lleidat¨¤, Josep Igl¨¦sias del Marquet, poeta i cr¨ªtic d¡¯art, el m¨¦s discret, un altre senyor en el tracte.

Viladot, Brossa, Igl¨¦sias del Marquet: quin trio!

Va continuar al poble fins a morir als 77. No va ser l¡¯¨²nic a Catalunya ni ho ha estat en altres terres ib¨¨riques, una hist¨°ria liter¨¤ria no explicada ni avaluada en el preu que han pagat i paguen aquestes figures, a difer¨¨ncia de tants dels seus hom¨°legs francesos que poden viure de la literatura. No eren llavors temps neorurals, entenguem-nos, no hi havia internet i la llum se n¡¯anava un dia s¨ª i l¡¯altre tamb¨¦ (encara ho fa, no tan sovint per¨° ho fa). Les terres de Ponent, ardides i per for?a discretes, s¨®n tamb¨¦ taller i refugi d¡¯artistes de la capital. Guinovart i Hern¨¢ndez Pijuan van extreure d¡¯aquests secans calents i f¨¨rtils energia i pintures molt belles. El Nobel Coetzee, autor de les seves Terres de ponent, es va enamorar d¡¯un paisatge i uns crepuscles que el transportaven a la infantesa (a Sud-¨¤frica!) i a punt va estar d¡¯instal¡¤lar-s¡¯hi abans de decidir-se per Austr¨¤lia (pel que sembla alguns ve?ns no li ho van posar f¨¤cil). La Fundaci¨® Sorigu¨¦ t¨¦ a Lleida una col¡¤lecci¨® d¡¯art contemporani de m¨¦s de 450 obres d¡¯all¨° m¨¦s comunicatives, de les que agraden a tothom. D¡¯alguna manera, la llavor de Viladot ha fet possible tot aix¨°, al marge fins i tot de la seva persona i de si va donar suport a aquell o a aquell altre i de com va aconseguir publicar la seva obra. La creaci¨® crida la creaci¨®, l¡¯engendra. Una figura en un paisatge crea.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.