¡°En catal¨¤ haur¨ªem de tenir m¨¦s escriptors professionalitzats¡±

Gaireb¨¦ ha fet tots els papers de l¡¯auca en el m¨®n de llibre Izaskun Arretxe (Barcelona, 1969): des d¡¯una tesi doctoral sobre l¡¯amor en Ausi¨¤s March fins a editora, passant per executiva de serveis editorials i cap de l¡¯¨¤rea de Literatura de l'Institut Ramon Llull (IRL). Des del 7 de setembre dirigeix l¡¯equip de 12 persones de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes (ILC), i amb la fermesa habitual que impera subtilment sota la seva cordialitat indiscutible, vol que, a banda de donar peix, l¡¯organisme faciliti condicions per crear un millor ecosistema que permeti als escriptors pescar per si sols.

Pregunta. Des de la seva reinstauraci¨® el 1987, la ILC se l¡¯ha anat buidant de contingut per passar-l¡¯hi a l¡¯IRL, a l¡¯Institut Catal¨¤ de les Empreses Culturals o al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts...

Resposta. ?s l¨°gic, perqu¨¨ la ILC tenia atribucions d¡¯organismes que llavors no existien, i que s¡¯han quedat la part m¨¦s industrial; la nostra tasca nuclear segueix essent la promoci¨® de la literatura en catal¨¤ dins les terres de parla catalana i aglutinar sinergies i protagonistes del sector, com biblioteques, lectors, la promoci¨® no estrictament editorial i el suport a la creaci¨®.

P. Precisament, la ILC t¨¦ certa imatge de ser una repartidora¡­

R. S¨ª, les subvencions tenen massa pes: s¡¯emporten gaireb¨¦ el 75% del pressupost, 2.235.000 euros dels 3,4 milions d¡¯enguany, el m¨¦s gran de la hist¨°ria de la instituci¨®¡­ Han de cr¨¦ixer els projectes propis.

P. El 2021 van donar... 621 ajuts.

R. No ¨¦s cap barbaritat: ¨¦s excessiu donar suport a 11 entitats articuladores del sector o 185 ajuts a traducci¨® o 16 a recerca? El sector de llibre t¨¦ moltes necessitats diferents, i ¨¦s capil¡¤lar. No em preocupen tant els 621 ajuts com si estan ben dotats¡­

Falta literatura catalana
a les aules? Tenim relacions insuficients entre Educaci¨® i Cultura; ho treballarem plegats

P. Ho estan?

R. Ho estaran m¨¦s, sobretot quan arribem al 2% del pressupost de la Generalitat per a cultura. Llavors farem cr¨¦ixer no les ajudes, sin¨® la dotaci¨® i els nous projectes.

P. Els autors diuen que amb els ajuts a la creaci¨® de 6.000 euros ¡°no es va enlloc¡±. Millor donar-ne menys i de m¨¦s quantitat i per a m¨¦s temps, com a Isl¨¤ndia i Noruega?

R. El 2021 vam concedir 77 ajuts a la creaci¨®: 46 a obra liter¨¤ria i 31 a traducci¨®; no crec que se¡¯n puguin atorgar menys¡­ I ampliar-ne les dotacions deixaria orfe tot all¨° que hi ha al voltant de la creaci¨®: tamb¨¦ cal donar suport als lectors, els festivals, els itineraris, les cases museu, entitats¡­ Tot aix¨° tamb¨¦ ajuda i alimenta els creadors.

P. Parla de nous projectes propis¡­

R. S¨ª, com ara enfortir les relacions entre autors de les terres de parla catalana: ho estem parlant amb la Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, el Consell Insular de Menorca i la Fundaci¨® Mallorca Liter¨¤ria; despr¨¦s vindr¨¤ l¡¯Alguer. Tamb¨¦ treballarem el sistema de resid¨¨ncies per a autors, a partir de la Faber del Llull, i impulsarem la no-ficci¨®.

P. Els seus predecesors han volgut prestigiar socialment les lletres catalanes.

R. Hauria d¡¯estar m¨¦s prestigiada; per¨° ho est¨¤ molt, malgrat que pateixi per trobar un lloc en l¡¯oci¡­ Quan era al Llull, anant pel m¨®n, on no hi ha cap apriorisme, vas amb la teva literatura i prou, veus que les lletres catalanes s¨®n ben rebudes pel seu prestigi¡­ Ens ajudar¨¤ molt el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que hem parat un any perqu¨¨ hi puguin intervenir tots els sectors, i on tamb¨¦ hi ¨¦s Educaci¨®, cabdal pel prestigi social.

P. La traducci¨® d¡¯autors catalans al castell¨¤ ¨¦s prou satisfact¨°ria?

R. N¡¯hi ha, per¨° essent la cultura del costat, se n¡¯haurien de traudir molts m¨¦s; si no es fa ¨¦s per motius extraliteraris hist¨°rics...

P. Per¨° ser tradu?t al castell¨¤ ajudaria molt a la internacionalitzaci¨®.

R. S¨ª, per¨° hem donat per descomptat que la traducci¨® d¡¯una obra al castell¨¤ a l¡¯Estat ens duia autom¨¤ticament al mercat llatinoameric¨¤, i la premissa no ¨¦s real; per aix¨° estem anant directament a l¡¯Argentina o M¨¨xic, on et reben sense apriorismes.

Refor?arem resid¨¨ncies per a autors, les relacions entre escriptors del territori de parla catalana i la no-ficci¨®

P. Nom¨¦s un 10% dels escriptors catalans viuen de l¡¯ofici. ?s molt poca gent.

R. Clarament, en catal¨¤ haur¨ªem de tenir m¨¦s escriptors professionalitzats. Ara treballem amb els autors d¡¯infantil i juvenil; hem detectat que les generacions joves tenen avui m¨¦s dificultats per viure del que escriuen que un bon grapat dels que ara tenen m¨¦s de 50 anys¡­ Cal treballar en tot aix¨°.

P. S¡¯ha equivocat la Generalitat no fent una commemoraci¨® oficial Guillem Viladot?

R. No. Tenim un nombre limitat i s¡¯ha apostat per Ferrater i Fuster. Passa cada any que no entrin tots els que ho mereixen. Per¨° es far¨¤ un gran Any Viladot, i aix¨° ho vam parlar amb la fundaci¨® abans que es queixessin. Aqu¨ª s¡¯han barrejat retrets hist¨°rics de tipus sociol¨°gic del territori¡­

P. No falta literatura catalana a les aules?

R. A banda de programes com Lletres a les Aules, amb el qual hem portat 500 autors a les escoles, ser¨¤ cabdal el Pla del Llibre i la Lectura; tenim relacions insuficients encara entre Cultura i Educaci¨®: el pla obre portes i explorarem com treballar-ho plegats.

P. Com est¨¤ el projecte de la Casa de les Lletres, que havia d¡¯aglutinar institucions i entitats del sector del llibre a Barcelona? Se¡¯n parla, almenys, des de 2017¡­

R. T¨¦ tot el sentit, un pol aix¨ª, reunint espais comuns de treball, educaci¨®¡­ Hem repr¨¨s el tema amb totes les parts; a veure si hi entra tamb¨¦ l¡¯Ajuntament.

P. Arriba en un punt dol? de creaci¨® liter¨¤ria, amb eclosi¨® de noves veus¡­

R. S¨ª, per¨° ens enmirallem massa en els joves i no estem prou al cas dels autors amb traject¨°ria, com si la generaci¨® dels de m¨¦s de 50 anys ens avorrissin¡­ ?s una malaltia del m¨®n modern, per¨° ens cal pensar estrat¨¨gies per donar valor a les veus veteranes.