Un Joyce il¡¤lustrat

Il¡¤lustrat ja ho era, James Joyce (1882-1941), perqu¨¨ sabia moltes coses i ¡°gosava saber¡±, per¨° l¡¯article d¡¯avui no va d¡¯aix¨°, sin¨® del fet que acaba de publicar-se la primera edici¨® il¡¤lustrada (simult¨¤niament aqu¨ª i a Anglaterra) del seu fam¨®s Ulysses, escassament llegit, ni aqu¨ª ni al Regne Unit: de fet, amb una bona traducci¨® (Joaquim Mallafr¨¨; Venegas-Garc¨ªa), els lectors en llengua catalana o castellana entenem m¨¦s b¨¦ l¡¯Ulisses que no l¡¯entenen els lectors anglesos o americans en la llengua original.

Joyce ¨¦s un dels cinc o sis autors rellevants ¡ªell, el m¨¦s important de tots¡ª de l¡¯anomenat Modernism de les terres anglosaxones, un terme que no t¨¦ res a veure amb el nostre modernisme. Per als angloparlants, que tenen una molt s¨°lida tradici¨® de novel¡¤la realista o similar, un escriptor modernist no ¨¦s altra cosa que un autor ¡°modern¡±, ¨¦s a dir, que ha superat, sense rebutjar ¡ªd¡¯aquest acte Hegel en deia una Aufhebung¡ª aquella tradici¨® tan dominant: tant, que els gran novel¡¤listes anglesos i nord-americans dels nostres dies han seguit escassament el deixant de Joyce, i m¨¦s aviat el de George Eliot o de Dickens: expliquen una hist¨°ria amb un argument lineal que s¡¯ent¨¦n, amb personatges ben identificables, i amb una atmosfera reconeixible. Sigui com sigui, la literatura ¡°moderna¡± i experimental de Gertrude Stein, Joyce, Virginia Woolf, Faulkner, Anthony Powell, Scott-Fitzgerald o Henry James, entre els novel¡¤listes, va significar un capgirament absolut de les categories i els m¨¨todes narratius de la tradici¨® anglesa, i aix¨° ja ¨¦s molt.

Mentre van perdurar els seus drets d¡¯autor, els hereus de Joyce mai van voler que Ulisses fos il¡¤lustrat, d¡¯acord amb un criteri que havia manifestat ell mateix: ja era un ¨¨xit haver aconseguit publicar la novel¡¤la a Fran?a gr¨¤cies als bons oficis de la llibretera Sylvia Beach, fa exactament cent anys. De fet, les il¡¤lustracions extraordin¨¤ries d¡¯Eduardo Arroyo ¡ªfeinada d¡¯una colla d¡¯anys¡ª, nom¨¦s acuden al llibre per amorosir una lectura que era, ¨¦s i ser¨¤ dif¨ªcil, per molts anys que passin. M¨¦s encara: si la capacitat metaling¨¹¨ªstica i metaliter¨¤ria dels lectors (que ¨¦s la que cal posseir per llegir un llibre aix¨ª) ja era petita al temps de Joyce, ara ho ¨¦s multiplicada. A partir del moment que un catal¨¤ diu: ¡°El meu nom ¨¦s tal¡±, en comptes de dir: ¡°Em dic tal¡±, ja no es pot esperar que la classe lectora d¡¯un pa¨ªs arribi a cap port saludable (del llat¨ª salus, salvaci¨®).

De manera que avui, gr¨¤cies a les il¡¤lustracions d¡¯aquesta nova edici¨® ¡ªJames Joyce, Ulises, il¡¤lustracions d¡¯Eduardo Arroyo, traducci¨® de Jos¨¦ Salas Subirat (Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022, amb un glossari dels argentinismes del traductor)¡ª, molts lectors suposaran m¨¦s agradable i faedora la lectura d¡¯aquest gran manifest de la revoluci¨® liter¨¤ria del gran modernist, que sense elles. Ja ¨¦s molt.

Si es pot donar un consell als llegidors, hom l¡¯animaria a comen?ar el llibre per l¡¯episodi 9 ¡ªamb un t¨ªtol no volgut per Joyce ni estampat en aquesta edici¨®, ¡®Escil¡¤la i Caribdis¡¯¡ª, perqu¨¨ hi entendr¨¤ fins a quin punt l¡¯autor va saber moure¡¯s entre l¡¯Escil¡¤la de la tradici¨® cl¨¤ssica i la Caribdis de l¡¯experimentaci¨®. No endebades Joyce situa aquest episodi a la Biblioteca Nacional d¡¯Irlanda, a Dubl¨ªn (les hores que recorren la novel¡¤la, que no arriben a un dia sencer, passen totes a Dubl¨ªn), i hi parla abundosament de Shakespeare ¡ªsense oblidar que a la seva dona nom¨¦s li va llegar ¡°el segon millor llit¡± de la casa, quan el primer ja devia estar prou esdernegat¡ª, sobretot de Hamlet, El rei Lear i Venus i Adonis, per¨° tamb¨¦ d¡¯una s¨¨rie d¡¯autors de la tradici¨®, i no solament l¡¯anglesa, com George Eliot, Goethe, Milton, Yeats, Blake, Mallarm¨¦ ¡ªaix¨° ¨¦s molt significatiu¡ª, Villiers de L¡¯Isle-Adam, Cervantes, Dante, Renan, Thomas Aquinas, Francis Bacon, Bernard Shaw, Oscar Wilde, Whitman, Tennyson, Coleridge, Luter, Boccaccio, el contista Grimm, Arist¨°til, Dumas, Balzac i Plat¨®. Una n¨°mina d¡¯autors com aquesta, al costat de la magn¨ªfica il¡¤lustraci¨® d¡¯Arroyo de la p¨¤gina 221, mour¨¤ qualsevol lector indec¨ªs o suspecte a fer l¡¯esfor? de llegir el llibre de cap a cap.

Joyce acaba l¡¯episodi donant a entendre que s¡¯ha mogut i es mour¨¤ al llarg de la novel¡¤la entre l¡¯idealisme o l¡¯espiritualitat del gran art ¡ª¡°La q¨¹esti¨® suprema sobre una obra d¡¯art ¨¦s saber des de quina profunditat de vida sorgeix¡±¡ª, i el pragmatisme o el materialisme que presideixen la vida quotidiana dels seus personatges, incloses les funcions org¨¤niques m¨¦s rudiment¨¤ries i l¨²briques. Lectors del pa¨ªs: ara ja no tenim cap excusa per no llegir l¡¯Ulises. Despr¨¦s farem el mateix amb el Quijote, amb la Divina Com¨¨dia i amb Moby Dick, llibres tradicionalment admirats, per¨° poc llegits. I, per escreix, llegirem l¡¯Antic Testament, in quo totum continetur.