¡®Cultural wars¡¯

Els morts no parlen, per¨° n¡¯hi ha que van escriure i per tant podem fer-nos la il¡¤lusi¨® d¡¯enraonar-hi. Converses d¡¯ultratomba, els vius ens n¡¯aprofitem per construir-nos palauets ideol¨°gics i homenatges en defensa pr¨°pia. De vegades, fins i tot, en celebrem i divulguem l¡¯obra, per¨° el m¨¦s habitual ¨¦s apropiar-se¡¯n per justificar el present d¡¯una capelleta o per q¨¹estionar la legitimitat de les altres. Al final, les guerres culturals solen ser reunions de pastors amb l¡¯ovella morta.

Encetem aquest any amb tres centenaris de pes (Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Francesc Catal¨¤-Roca) i un jubileu menor (Guillem Viladot), v¨ªctima de la cultura funer¨¤ria institucional segons la feli? expressi¨® de Merc¨¨ Ibarz en aquest mateix diari el proppassat 26 de gener. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que els Any X solen convertint-se en X fins a la sopa. Aix¨°, per¨°, no hauria de ser cap problema si serveixen perqu¨¨ l¡¯obra torni a primera l¨ªnia, s¡¯esporgui, es critiqui, se¡¯n conegui de nova ¡ªi es continu? agafant d¡¯excusa per barallar-se. La hist¨°ria cultural s¡¯ho mereix.

Els aniversaris van b¨¦ per tornar a escriure el passat. ?s el cas paradigm¨¤tic de Josep Pla, tan grapejat per tots els flancs i encara tan nutritiu, ara l¡¯heroi d¡¯un catalanisme atrofiat per la guerra, ad¨¦s el tra?dor redimit per l¡¯obra, que ha sigut un espanyol¨¤s, un europeu obert i un pag¨¨s reaccionari, ¨¦s a dir, un monstre cultural irreductible.

Fa de bon creure que amb Guillem Viladot tindrem la sort d¡¯una veritable ¡ªi potser escadussera¡ª recuperaci¨® del tresor literari del pa¨ªs. Passant a Francesc Catal¨¤-Roca, com que va ser fot¨°graf, la unanimitat celebradora ser¨¤ pangeogr¨¤fica. I amb Joan Fuster no es produir¨¤ ni tan sols l¡¯intent, a la secci¨® hispan¨°fila, d¡¯entallar-se¡¯l: el de Sueca no va deixar marge per a l¡¯ambig¨¹itat, ni en l¡¯obra ni en l¡¯acci¨® personal.

Gabriel Ferrater, en canvi, ens proporcionar¨¤ un bon espectacle pol¨ªtic. La l¨ªnia jordiamatista el representar¨¤ com un producte t¨ªpicament barcelon¨ª, d¡¯aiguabarreig cultural poc cantellut per¨° bullent, cosmopolita i esquerran¨®s transnacional, assot del catalanisme nacional-acomodatiu burg¨¨s.

Altres marxants de certituds hi buscaran just el contrari, que tamb¨¦ hi ¨¦s per¨° for?a amagat en declaracions esparses i raconades de l¡¯obra. Uns i altres es faran un Gabriel Ferrater a mida, i la resta, tant de bo sigui aix¨ª, tindrem un acc¨¦s renovat i anotat a un dels millors escriptors catalans del segle XX, que va ser lliure en un pa¨ªs ocupat, solcat de trinxeres.