Una Barcelona desdibuixada

Oriol Bohigas estava conven?ut que la Torre Agbar (avui, Gl¨°ries) s¡¯erigiria en la icona de la Barcelona moderna. Aix¨ª ha estat, per¨° setze anys despr¨¦s de la seva inauguraci¨®, el problema rau que l¡¯edifici de Jean Nouvel i el districte 22@, del qual s¡¯ha convertit en far, formen part de l¡¯¨²ltim gran projecte urban¨ªstic d¡¯¨¨xit d¡¯una ciutat a la qual no nom¨¦s li costa esbossar els pl¨¤nols del seu futur, sin¨® que ¨¦s incapa? de retenir iniciatives irresistibles a ulls d¡¯altres urbs. El frustrat plantejament d¡¯aixecar una franqu¨ªcia de l¡¯Hermitage per l¡¯oposici¨® del govern municipal n¡¯¨¦s l¡¯exemple m¨¦s recent. Per¨° fiascos similars ¡ªen aquest cas s¨ª consensuats¡ª van oc¨®rrer amb el Centre Europeu de Predicci¨® Meteorol¨°gica a Mitj¨¤ Termini, que anir¨¤ a parar a Bonn, o l¡¯Ag¨¨ncia Europea del Medicament, amb Amsterdam com a destinaci¨® final. O el debat ¡ªo la seva abs¨¨ncia¡ª sobre l¡¯ampliaci¨® de l¡¯aeroport del Prat, que ha acabat amb 1.700 milions d¡¯euros d¡¯inversi¨® en l¡¯aire, a banda de l¡¯adeu de Nissan i la seva factoria a la Zona Franca.

Administracions a la seva

En aquest trajecte, l¡¯¨¨xit de la marca de la ciutat s¡¯ha anat desdibuixant tamb¨¦ per la puixan?a de Madrid, desinhibida aprofitant l¡¯efecte seu, el poder pol¨ªtic, econ¨°mic i financer acumulat en les ¨²ltimes d¨¨cades i les hect¨¤rees lliures per desenvolupar al seu voltant. ¡°Barcelona est¨¤ sent lenta a prendre decisions¡±, afirma un veter¨¤ del PSC establert a Madrid per treballar en un ministeri, que identifica el problema per¨° es nega a simplificar-lo assenyalant culpables. Ha estat el proc¨¦s? ¡°Ha pesat en algunes decisions, per¨° no ¨¦s el causant de tot¡±. El govern d¡¯Ada Colau? ¡°Tampoc se¡¯l pot culpar de tot, seria injust¡±. I doncs? ¡°Han coincidit moltes coses, per¨° els mecanismes de decisi¨® a tot Catalunya s¡¯han fet molt complexos, sobretot perqu¨¨ cada administraci¨® va a la seva. Amb els Jocs del 92 les difer¨¨ncies es van anar arreglant, per¨° ara¡­¡±.

Ara sembla imperar la indefinici¨®, mentre s¡¯invoca la Gran Barcelona, un altre exemple de lentitud: el Pla Director Urban¨ªstic Metropolit¨¤, el substitutiu del venerat Pla General Metropolit¨¤ (aprovat fa 46 anys i que segueix vigent) no acaba de veure la llum despr¨¦s d¡¯anys de treballs. I aquesta par¨¤lisi se succeeix en el projecte de la Sagrera, que havia de ser un nou node barcelon¨ª, per¨° que viu pendent de l¡¯evoluci¨® de les obres de l¡¯estaci¨® de tren, un dels desllorigadors del planejament.

I m¨¦s inconcrets s¨®n encara altres projectes que farien les del¨ªcies dels urbanistes. Com ara aconseguir planificar la fa?ana barcelonina del riu Bes¨°s, ara que la seva llera ha guanyat el verd i les persones han tornat a gaudir-ne. O la reforma del Morrot. I mirant m¨¦s enll¨¤ de la frontera de la ciutat, donar forma i contingut a les tres xemeneies de Sant Adri¨¤, que en altre temps van il¡¤luminar Barcelona (amb l¡¯electricitat dels seus generadors) i que des del 2011 s¨®n una altra ombra del seu futur.

Andreu Ulied, expert en planificaci¨® estrat¨¨gica, opina que ¡°les decisions de les administracions catalanes podrien ser m¨¦s pr¨¤ctiques i realistes¡±, alhora que q¨¹estiona la cont¨ªnua compet¨¨ncia amb Madrid: ¡°Que suposadament vagi molt b¨¦ i tingui grans projectes no ha de ser negatiu per a Barcelona. Per qu¨¨ ho hauria de ser? Amb tot, a Madrid hi ha un alcalde governant la mateixa poblaci¨® i territori que aqu¨ª governen 36 alcaldes. Hi ha una ¨²nica prov¨ªncia, cap comarca. Tenim pendent una reforma administrativa des de fa m¨¦s de 40 anys¡±.

L¡¯Ajuntament comptar¨¤ enguany amb els pressupostos m¨¦s expansius de la hist¨°ria, ¡°una oportunitat¡±, com diu l¡¯exarquitecte en cap del Govern de Xavier Trias (CiU), Vicente Guallart. ¡°A tot aix¨° li falta un dibuix. Tenim una capacitat d¡¯inversi¨® brutal, per¨° s¡¯ha de plasmar en dibuixos per saber qu¨¨ volem tenir com a m¨ªnim d¡¯aqu¨ª a 15 anys¡±, diu, insistint en la necessitat de planificar.

Ramon Gras, investigador d¡¯Innovaci¨® Urbana de la Universitat de Harvard, evidencia que ¡°Barcelona ha esgotat la visi¨® urban¨ªstica i de desenvolupament de l¡¯¨²ltim quart del XX. Des del vessant econ¨°mic, de fet, ha estat una continu?tat de l¡¯¨¨poca del desarrollismo¡±. Per¨° albira dues idees de com girar full: ¡°Superar la visi¨® urban¨ªstica esgotada el 2020 amb la visi¨® de la metr¨°poli fractal i impulsar l¡¯economia del coneixement amb districtes d¡¯innovaci¨® situats estrat¨¨gicament¡±. En la seva opini¨®, Barcelona hauria de focalitzar esfor?os en les ind¨²stries de la rob¨°tica, la biom¨¨dica, l¡¯urbantech, les ind¨²stries creatives i el disseny digital tenint en compte el seu llegat hist¨°ric.

Gras, com d¡¯altres, aposta per un model de ciutat fractal, amb zones diferents que mantinguin elements comuns per al ciutad¨¤, per¨° amb nivells d¡¯especialitzaci¨® econ¨°mica diferent, depenent de l¡¯activitat que ja tinguin implantada i aprofitant la modelitzaci¨® que aporten les tecnologies del XXI. La ciutat dels 15 minuts, on la majoria dels serveis queden a prop. ¡°?s b¨¤sic encertar-la, perqu¨¨ si es fa malament seran d¨¨cades perdudes. Hem d¡¯evitar tant les ocurr¨¨ncies com les defenses dogm¨¤tiques de posicions irracionals¡±, diu.

Aquests serien els plantejaments que Barcelona hauria de desenvolupar en breu per crear nous 22@.

La Sagrera, un desenvolupament sense ¡°n¨²via¡±

Quan el llavors alcalde Jordi Clos va presentar el 2004 el projecte de la Sagrera, un es perdia: 1,6 milions de metres quadrats en una pastilla on aniria la nova estaci¨® de la Sagrera (amb una inversi¨® prevista de 2.250 milions d¡¯euros, sumant les infraestructures necess¨¤ries), un corredor verd de 38 hect¨¤rees i un altre edifici emblem¨¤tic, dissenyat per Frank Gehry, de 148 metres d¡¯al?ada denominat popularment La n¨²via. Disset anys i una profunda crisi despr¨¦s, aquells somnis per posar fi a una gran ferida creada per les vies del tren ¨¦s una altra cosa. Tot i aquest retard, ¨¦s el projecte m¨¦s avan?at, en opini¨® de Guallart: ¡°T¨¦ un pla molt definit i ¨¦s un projecte molt excepcional¡±. El juliol passat, la societat que gestiona tota l¡¯operaci¨® ferrovi¨¤ria, Barcelona Sagrera Alta Velocitat, va adjudicar els projectes d¡¯arquitectura de l¡¯estaci¨®. Gras, despr¨¦s d¡¯haver fet una modelitzaci¨® urban¨ªstica i econ¨°mica de la regi¨® metropolitana de Barcelona a trav¨¦s d¡¯Aretian (start-up de Harvard de la qual ¨¦s cofundador), creu que en aquesta zona es podria aprofitar per impulsar l¡¯economia vinculada amb la rob¨°tica aplicada a la log¨ªstica.

Montju?c, la muntanya que hauria de recuperar la m¨¤gia

L¡¯objectiu de l¡¯Ajuntament de Barcelona ¨¦s convertir la muntanya en all¨° que ja hauria de ser: un gran parc urb¨¤ de la ciutat. El que va ser l¡¯escenari de l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929 no ha aconseguit, en ple segle XXI, que els barcelonins gaudeixin i explotin di¨¤riament la muntanya m¨¦s propera a la ciutat, el que hauria de ser el seu Central Park. Els ve?ns reivindiquen m¨¦s usos col¡¤lectius als edificis de Montju?c i resoldre obstacles, com la inseguretat, el canvi en la mobilitat ¡ªcentrada encara en l¡¯¨²s del cotxe¡ª o la compatibilitat de la celebraci¨® d¡¯esdeveniments amb la vida dels barris lim¨ªtrofs.

El regidor del districte de Sants-Montju?c, Marc Serra, adverteix que bona part del futur de la muntanya est¨¤ escrit en l¡¯anomenat Pla d¡¯Actuaci¨® del Parc de Montju?c 2019-2029, redactat sobre la base de 232 propostes realitzades per entitats i associacions de ve?ns. ¡°?s un pla molt extens amb qu¨¨ no nom¨¦s fixarem i recuperarem camins hist¨°rics, sin¨® que connectarem barris, i prioritzarem els accessos amb autob¨²s, bicicleta i a peu a la muntanya. Tamb¨¦ pretenem refor?ar l¡¯evident valor cultural dels equipaments de la muntanya i la creaci¨® d¡¯un centre d¡¯interpretaci¨® hist¨°ric de Montju?c al mateix castell¡±, assegura. ¡°La clau de Montju?c ¨¦s que el parc i la muntanya baixin a la ciutat. Amb la pand¨¨mia sembla que la ciutadania l¡¯ha redescobert. Ara necessitem preservar-lo, rehabilitar-lo i intentar que l¡¯¨²s no l¡¯acabi de fer malb¨¦¡±, admet la tinenta d¡¯alcalde d¡¯Urbanisme, Janet Sanz.

Una de les metamorfosis evidents de la zona va ser anunciada dimarts pel consistori: el canvi del recinte hist¨°ric de Fira de Barcelona. Una reforma que transformar¨¤ en 500 habitatges p¨²blics de lloguer part dels edificis que la Fira t¨¦ al carrer Lleida. S¡¯hi instal¡¤lar¨¤ un ambulatori a la Casa de la Premsa (l¡¯edifici dels mitjans que van cobrir l¡¯Exposici¨® de 1929), una biblioteca i l¡¯antic pavell¨® d¡¯It¨¤lia ser¨¤ un centre esportiu. El projecte ¨¦s ambici¨®s: el palau de congressos anir¨¤ al pavell¨® d¡¯Alfons XIII i s¡¯ampliar¨¤ el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya al pavell¨® de Vict¨°ria Eug¨¨nia. I s¡¯obriran nous vials que travessaran l¡¯antic recinte firal.

¡°Per¨° a m¨¦s de la Fira, els eixos verds de Montju?c han de ser els connectors cap a una pla?a Espanya que ha de deixar de ser un nus viari; i ho aconseguirem quan deixem de ficar-hi cotxes. El Paral¡¤lel ja est¨¤ reformat. Ara faltar¨¤ el carrer de Sants i la Gran Via, que hem de transformar en una avinguda metropolitana amb carrils exclusius per a autobusos. Hem de deixar de tenir autopistes urbanes i aix¨° ens permetr¨¤ una pla?a Espanya diferent¡±, diu Sanz.

Litoral, Morrot i la Marina: expansi¨® i noves centralitats

?s una de les parts del litoral que espera la seva transformaci¨®, malgrat que els projectes s¡¯han repetit per intentar resoldre una altra reivindicaci¨® hist¨°rica. ¡°Necessitem un passeig que connecti la Marina amb la resta de Barcelona i aix¨° s¡¯ha de fer a trav¨¦s de la ronda del Litoral que hi ha ara¡±, defensa la regidora d¡¯Urbanisme. Sanz sap que ha de moure peces del trencaclosques per arribar al que pret¨¦n. ¡°Primer traslladarem l¡¯estaci¨® del tren del Morrot a l¡¯antiga llera del Llobregat. Despr¨¦s, cal deprimir la ronda del litoral actual i baixar-la a la cota del port; i a l¡¯espai que ara ocupa la ronda, farem una passeig per a autob¨²s, vianants i bicicletes. Amb aix¨° aconseguim que la Marina estigui a set minuts de Colom¡±, verbalitza. ¡°A la Marina est¨¤ prevista la construcci¨® de 28.000 habitatges, per¨°, a m¨¦s, hi ha molts m¨¦s projectes: la pacificaci¨® del passeig de la Zona Franca o la construcci¨® d¡¯un parc central de m¨¦s de dues hect¨¤rees¡±, reivindica el regidor de Sants-Montju?c, Marc Serra.

Serra tamb¨¦ recorda que en aquesta zona de la transformaci¨® de l¡¯antiga estaci¨® de Mag¨°ria ¨¦s on es construir¨¤ un ambulatori. ¡°Ara els ve?ns, o van d¡¯urg¨¨ncies al Cl¨ªnic o se¡¯n van al CAP de Manso¡±, lamenta Serra. ¡°Estem treballant en all¨° que anomenem noves centralitats. Un exemple ¨¦s la pla?a de les Gl¨°ries. Volem el mateix amb Can Batll¨®, on farem un gran parc¡±, explica Serra.

Les Tres Xemeneies, un pol digital metropolit¨¤

Al final del riu Bes¨°s, a Sant Adri¨¤, hi ha les tres xemeneies de l¡¯antiga central t¨¨rmica de Fecsa, zona a transformar des de fa d¨¨cades. A principis de gener, la Generalitat va fer p¨²blica la seva intenci¨® d¡¯entrar al Consorci del Bes¨°s per aconseguir transformar una zona que els ajuntaments de Barcelona, Sant Adri¨¤, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Montcada i Reixac no tenien prou m¨²scul econ¨°mic per transformar.

Sanz destaca que aquest espai ¨¦s el gran pol d¡¯atracci¨® econ¨°mica, sobretot digital, que necessita l¡¯¨¤rea metropolitana. La zona allotjar¨¤ un hub digital i audiovisual dels m¨¦s grans d¡¯Europa. Un moviment pol¨ªtic amb qu¨¨ es pret¨¦n posar fre a la desigualtat cronificada als municipis i barris del Bes¨°s.

El Bes¨°s: mirar cap a l¡¯altre riu

?s una de les transformacions vitals. ¡°Fer el Bes¨°s ¨¦s essencial, cal resoldre el fet que Barcelona tingui set quil¨°metres de fa?ana al riu ocupats per naus abandonades (del Poblenou) i carreteres (el Nus de la Trinitat). ?s el que farien Londres i Par¨ªs¡±, assenyala Guallart. S¡¯ha iniciat part de la renovaci¨® del Bon Pastor, on es refar¨¤ l¡¯espai de l¡¯antiga f¨¤brica de Mercedes per construir-hi habitatges, ind¨²stries i encabir-hi la Facultat de Disseny i Enginyeria d¡¯Elisava i la Universitat de Vic. Aquesta operaci¨® enlla?a amb la transformaci¨® de la Sagrera, i Gras aposta per centrar-se en ind¨²stries innovadores en manufactures de pol¨ªmers i components met¨¤l¡¤lics avan?ats.