Chesterton i la paradoxa

Jaume Vallcorba, amo de les editorials Quaderns Crema i Acantilado, va tenir un dia la pensada que potser l¡¯obra de Stefan Zweig podia interessar els lectors d¡¯aqu¨ª. Va provar-ho, ens sembla, amb El m¨®n d¡¯ahir¡ªun llibre de primera categoria¡ª i en veure que la cosa anava la mar de b¨¦, es va llan?ar a publicar pr¨¤cticament l¡¯obra sencera d¡¯aquest autor austr¨ªac, un periodista amb molt bon gust i ben documentat.

M¨¦s endavant, les dues editorials van descobrir que es podia fer el mateix amb l¡¯obra de Chesterton (1874-1936), i van comen?ar, nom¨¦s ens ho sembla, amb la seva Autobiografia (2003; un llibre que l¡¯autor no va poder polir, i es nota), i van continuar amb t¨ªtols com Heretges, L¡¯home que va ser Dijous, Ortod¨°xia, Breu hist¨°ria d¡¯Anglaterra, L¡¯home que en sabia massa, El que est¨¤ malament i uns quants t¨ªtols m¨¦s. No sembla que hagin estat llegits amb la mateixa curiositat que ho han estat quasi tots els llibres de Zweig.

Per¨° Chesterton ¨¦s un autor desigual, massa inclinat a la paradoxa pel mer gust de la paradoxa ¡ªaix¨° es nota en les frases que escriu, en qu¨¨ els op¨°sits apareixen cont¨ªnuament, amb una ret¨°rica que cansa¡ª, a difer¨¨ncia de Zweig, que ¨¦s un autor potser menor (ho deien Mann i Musil), per¨° am¨¨, clar i alli?onador, cosa molt ¨²til en moments de desconcert general.

Ara Quaderns Crema i Acantilado han publicat en doble edici¨® el llibre de 1905, Her¨¨tics, en recuperada i no posada al dia traducci¨® ¡ªamb ¡°llurs¡± i ¡°¨¤dhucs¡±¡ª de Pau Romeva (1936), entreparent de Carles Riba (Barcelona, Quaderns Crema, 2022; en castell¨¤, Herejes). ?s un llibre bo, per¨° s¡¯hi parla de molts autors de la literatura irlandesa i anglesa avui escassament llegits; ¨¦s destacable tanmateix l¡¯assaig ¡®Dels novel¡¤listes distingits i la societat distingida¡¯, en qu¨¨ Chesterton es decanta pels lectors comuns ¡ªquina altra cosa podia de fer un periodista com ell?¡ª, i deixa anar una afirmaci¨® molt certa: l¡¯aristocr¨¤cia anglesa del seu temps, per b¨¦ que procedia, com totes les bones, de l¡¯edat mitjana, s¡¯aguantava gr¨¤cies al desig que tenia la classe mitjana d¡¯assemblar-s¡¯hi. Vet aqu¨ª una cosa que no passa a Catalunya, on la m¨¤xima aspiraci¨® de tothom ¨¦s formar part de la burgesia, a manca d¡¯una aristocr¨¤cia visible.

Fet i fet, Chesterton t¨¦ moltes coses de valor, i aix¨ª ho van considerar for?a contemporanis seus, com Ernest Hemingway, Evelyn Waugh o Jorge Luis Borges, i tamb¨¦ W. H. Auden, poeta i cr¨ªtic molt exigent, que va fer una tria magn¨ªfica d¡¯articles dispersos de l¡¯autor, tamb¨¦ publicats a Acantilado: Ensayos escogidos (Barcelona, 2017). Segur que Auden coneixia tots els autors que Chesterton esmenta al llibre Her¨¨tics, i en va incloure m¨¦s d¡¯un a la seva antologia; per¨° la va fer amb un criteri m¨¦s contemporani, i va publicar la tria al¡¤ludida amb articles dedicats a Browning, Chaucer, Dickens, Sant Francesc, Kipling, Henry James, Samuel Johnson, Stevenson o H. G. Wells: tampoc ¨¦s que el lector catal¨¤ els conegui par coeur, per¨° s¨®n m¨¦s llegits que d¡¯altres.

Auden va ser una de les poques persones que van entendre i situar al lloc que cal ¡°l¡¯humorisme¡± de Chesterton i el seu valor al si de la literatura en angl¨¨s del segle XX. Va passar per alt el fet que l¡¯autor es vagi manifestar m¨¦s d¡¯una vegada com a antisemita, va passar per alt que confongu¨¦s els termes de ¡°naci¨®¡± i ¡°ra?a¡± ¡ªque ¨¦s la fal¡¤l¨¤cia del r¨¨gim hitleri¨¤, i d¡¯altres¡ª, i fa l¡¯ull gros, encara, davant ¡°la influ¨¨ncia que van exercir [8,40>]el seu germ¨¤ i Hilaire Belloc [aquest, un reaccionari i un racista de patent], i la m¨¦s perniciosa de T. S. Eliot i Ezra Pound¡± ¡ªaqu¨ª Auden hauria hagut de distingir la categoria moral del pen¨²ltim i de l¡¯¨²ltim esmentats. Tamb¨¦ ens ennova del fet que a Chesterton no li agradava la m¨²sica, mala cosa per a un escriptor; que barrejava amb massa facilitat la fe i la moral d¡¯una societat ¡ªun poble, avui m¨¦s que mai, pot ser perfectament i honradament moral amb la sola creen?a en la democr¨¤cia i la bona educaci¨® dels ciutadans¡ª; i que, si tenim present el seu pensament pol¨ªtic tan pr¨°xim als reaccionaris i catolicoreialistes anglesos i francesos del seu temps ¡ªcom l¡¯esmentat Belloc, per¨° tamb¨¦ com Brasillach, Maurras i tutti quanti¡ª, no s¡¯ent¨¦n per qu¨¨ no es va convertir al catolicisme molt abans del que va fer-ho (1922) ¡ªllavors el catolicisme encara era la religi¨® que podia garantir i agermanar entre si el poder reialista i els privilegis aristocr¨¤tics.

Aquesta antologia de Chesterton a c¨¤rrec del poeta Auden ens permet suggerir als editors que tirin avant amb les hist¨°ries del Pare Brown ¡ªd¡¯assaigs, ja n¡¯hi ha prou¡ª, una mostra d¡¯humor angl¨¨s pr¨°xim al de Dickens, al de Jerome K. Jerome i al de Woodehouse. Quan entrava en la doxa, Chesterton nom¨¦s era paradoxal o dogm¨¤tic; quan entrava en la narraci¨® i la faula, era quasi insuperable.