Mem¨°ria per imaginar, pensar i crear

Fa temps que m¡¯he adonat que la literatura ¨¦s una cosa m¨¦s seriosa del que em creia i, per tant, em limito als treballs period¨ªstics¡±, escrivia l¡¯Anna Muri¨¤ a Merc¨¨ Rodoreda el 3 de desembre de 1956 des de M¨¨xic. Acaba de llegir, amb gran decepci¨®, Els fugitius, la novel¡¤la de Xavier Benguerel sobre l¡¯exili. ¡°?s una obra insubstancial. L¡¯Obiols no hi ¨¦s, ni cap de nosaltres. En realitat no hi ha ning¨², perqu¨¨ els personatges nom¨¦s s¨®n noms i es confonen els uns amb els altres¡±, explica a la seva amiga, tot preguntant-li a continuaci¨® si ella escriur¨¤ la novel¡¤la sobre Roissy, que encara ¡°no existeix¡±. I t¨¦ ra¨®, tot i que podr¨ªem preguntar-nos per qu¨¨ escriure una novel¡¤la entorn de Roissy quan, anys enrere, el 1946, la Muri¨¤ havia reunit a Via de l¡¯est uns extraordinaris relats en els quals retrata els seus companys d¡¯exili i evoca aquell temps tan decisiu per a tots ells. Amagats rere altres noms, Rodoreda, Trabal, Gasch, Obiols i Batra protagonitzen aquells contes que, amb edici¨® i pr¨°leg de Merc¨¨ Ibarz, l¡¯editorial Comanegra recupera a Sota la pluja, un volum on tamb¨¦ trobem El pa¨ªs de les fonts, llibre de relats que l¡¯escriptora nascuda a Barcelona el 1904 va publicar el 1978, quan ja havia tornat de l¡¯exili. Ibarz afegeix dos relats, ¡®Focs de ciutat¡¯ i ¡®Haima¡¯, publicats a l¡¯exili i que la seva autora havia reservat per utilitzar per a la novel¡¤la Aquest ser¨¤ el principi, publicada tamb¨¦ despr¨¦s del seu retorn a Catalunya.

S¨®n molts els motius pels quals Sota la pluja ¨¦s un volum important. En primer lloc, perqu¨¨ reivindica la figura d¡¯Anna Muri¨¤, que va pert¨¤nyer a una generaci¨® d¡¯escriptores ¡ªRosa Maria Arquimbau, Merc¨¨ Rodoreda, Aurora Bertrana o Maria Teresa Vernet¡ª que van comen?ar a publicar a finals dels anys vint i els inicis dels trenta i que van renovar les lletres catalanes ¡ª¡°En poc temps s¡¯han revelat una pila d¡¯escriptores noves a Catalunya¡±, va assenyalar Dom¨¨nec Guans¨¦¡ª. En segon lloc, aquests relats ens mostren una escriptora vers¨¤til que entenia la literatura com un espai obert per experimentar, jugar amb els g¨¨neres i esborrar els l¨ªmits que separen la realitat de la ficci¨®, la imaginaci¨® de la mem¨°ria. En tercer lloc, aqu¨ª descobrim una autora amb una escriptura, apunta Ibarz, ¡°carnal, er¨°tica en alguns moments¡±, una autora ¡°moralrevolucion¨¤ria¡± ¡ªaix¨ª la va definir C¨¨sar August Jordana¡ª que explora el desig i la sexualitat femenina: a ¡®Sota la pluja¡¯ descriu el furtiu encontre entre una noia, una passante baudeleriana, i un milici¨¤; ¡®Hosanna¡¯ evoca la seva primera uni¨® sexual amb Bartra i ¡®El darrer bes de la muntanya de roses¡¯ ¨¦s una evocaci¨® d¡¯un amor adolescent que continua viu ¡ª¡°besa¡¯m encara¡±, es demanen l¡¯un a l¡¯altre¡ª. En quart lloc, els relats ens presenten una assagista que medita entorn de l¡¯amor, del paper de la dona ¡ªcal recordar els seus articles feministes de La nau i L¡¯opini¨®, on reflexiona, entre altres temes, sobre el vot femen¨ª¡ª, de les arts i de l¡¯escriptura. En cinqu¨¨ lloc, Sota la pluja ens mostra el recorregut literari d¡¯una autora. Confessava a Rodoreda que havia deixat d¡¯escriure literatura, per¨° no era del tot cert: Muri¨¤ no es va dedicar nom¨¦s a la traducci¨® i els articles. Va escriure. El llibre d¡¯Eli, per exemple. Per¨° no va publicar fins a tornar a casa.

Hi ha moltes m¨¦s raons per llegir Sota la pluja, per¨° la primera ¨¦s que ens permet gaudir d¡¯una autora que no va deixar mai d¡¯experimentar i de convertir la mem¨°ria en el material m¨¦s potent per imaginar, pensar i crear.