¡°No canto nom¨¦s per cantar, les can?ons tenen saviesa¡±

Marina Rossell ¨¦s dalt els escenaris des de 1974, sense descans. Una trentena de discos donen fe no tan sols d¡¯aquesta tenacitat, sin¨® d¡¯una evoluci¨® coherent i sincera que acaba de culminar en una de les seves obres m¨¦s personals i emotives 300 crits (Sat¨¦lite K). La cita t¨¦ lloc el mateix dia que R¨²ssia iniciava la invasi¨® d¡¯Ucra?na. Mentre at¨¦n els suggeriments del fot¨°graf, Rossell (La Gornal, 1954) llueix un mig somriure de circumst¨¤ncies: ¡°He vingut pensant i ja tinc el titular per a aquesta entrevista: Putin cada vegada s¡¯assembla m¨¦s al dictador de Charlot. Fixa¡¯t en la seva cara, en el seu discurs¡±.

Pregunta. Despr¨¦s de gaireb¨¦ mig segle, qu¨¨ la motiva a seguir cada dia al peu del can¨®?

Resposta. Buscar que les can?ons tinguin un sentit, hist¨°ric, personal, ¨ªntim. No canto nom¨¦s per cantar. Tinc la sensaci¨® cada vegada m¨¦s gran que les can?ons tenen saviesa. Jo he apr¨¨s molt d¡¯elles. Sempre hi ha una paraula, una frase que se¡¯t queda i t¡¯obre un m¨®n diferent, que et fa viatjar a un altre espai. Passa tamb¨¦ amb la poesia, la literatura, la dansa, el cinema. La cultura ¨¦s un suport de l¡¯¨¦sser hum¨¤. Ara est¨¤ comen?ant una guerra. El m¨®n es torna a capgirar. En aquests moments de tribulaci¨® hem de mirar cap a la cultura, i les can?ons et mostren un horitz¨®, t¡¯acompanyen en els moments delicats i t¡¯enforteixen.

P. Les can?ons continuaran, existint per¨° els discos, com a m¨ªnim en el format actual, semblen destinats a desapar¨¨ixer.

R. ?s necessari que hi hagi un suport per poder-lo ficar a les xarxes, per¨° s¨¦ que desapareixer¨¤. Imagina¡¯t, jo ja no compro diaris i abans recordo que, en acabar els concerts, an¨¤vem a la Rambla a esperar que arribessin per veure qu¨¨ deien. Ara estic subscrita i pago uns diners, com a Spotify, perqu¨¨ crec que s¡¯ha de pagar la gent que fa les coses. La cultura ¨¦s un b¨¦ esc¨¤s i fr¨¤gil, s¡¯ha de protegir.

¡°La pand¨¨mia ens ha recordat que som fr¨¤gils, mortals. Ens ha fet millors, encara que ens ha robat coses, moltes¡±

P. Gr¨¤cies a plataformes com Spotify ¨¦s f¨¤cil accedir a pr¨¤cticament tota la m¨²sica. L¡¯exc¨¦s pot ser contraproduent?

R. Pot ser bo i dolent, jo prefereixo veure sempre el que ¨¦s bo. Et fa ser molt m¨¦s selectiu perqu¨¨ en aquest exc¨¦s hi ha els tresors. I a m¨¦s hi ha la instantane?tat, em dius qualsevol cosa, entro i al moment la puc escoltar. Abans buscar un disc podia ser dificil¨ªssim. Quina sort haver arribat a temps de con¨¨ixer tot aix¨°!

P. Parli¡¯m del seu nou disc.

R. Fa ja molts anys que no faig discos per fer-los. Escric moltes can?ons, per¨° en trio molt poques per gravar-les. No tinc cap aferrament a una can?¨® encara que sigui meva. Busco estar b¨¦ a l¡¯escenari. I el que m¨¦s m¡¯importa en aquesta vida que em queda ¨¦s ser feli?, tenir tranquil¡¤litat d¡¯¨¤nim, estar b¨¦ amb el meu entorn i fer les coses amb plena consci¨¨ncia. Que cada can?¨® m¡¯aporti alguna cosa, encara que nom¨¦s sigui una frase nova.

P. En aquest cas s¡¯ha acostat a la can?¨® francesa, per qu¨¨?

R. Despr¨¦s de Can?ons de la Resist¨¨ncia buscava l¡¯aroma i l¡¯atmosfera que es vivia durant l¡¯ocupaci¨® nazi a Par¨ªs. Em sento a prop d¡¯aquell m¨®n. He conegut persones que el van viure, Montserrat Roig em va presentar Neus Catal¨¤ i altres resistents i exiliats. M¡¯interessa la hist¨°ria, per¨° tamb¨¦ les he triat perqu¨¨ m¡¯agradaven a mi.

P. S¨®n can?ons que es poden viure en present o nom¨¦s es comprenen sota una perspectiva hist¨°rica?

R. Prenguem No em penedeixo de res. ?s un lema extraordinari per a qualsevol ¨¦sser hum¨¤, per no viure amb sentiment de culpa. ¡°Ho he pagat, ho he esborrat, ho he oblidat¡±. I la Piaf ho va dir en una ¨¨poca que no era la de l¡¯empoderament actual; la Fran?a d¡¯aquell moment no era l¡¯actual, ni el m¨®n, i ella s¡¯hi va atrevir, i amb tota la seva fragilitat va llan?ar aquest missatge. Jo em penedeixo de coses per¨° les tornaria a fer perqu¨¨ segur que en fer-les vaig aprendre alguna cosa.

P. Qu¨¨ la porta a traduir al catal¨¤ can?ons tan populars?

R. ?s important adaptar-les perqu¨¨ despr¨¦s acaben formant part del nostre patrimoni. El metec, per exemple, ja ¨¦s una can?¨® que quedar¨¤. Quan la vaig ensenyar a Paco Ib¨¢?ez em va dir que semblava que Moustaki l¡¯havia escrit en catal¨¤. He fet aquestes versions amb Josep Tero, i l¡¯he collat al l¨ªmit: cal posar aix¨°, cal treure all¨° altre... Fins i tot amb les bases gravades vam tornar a repassar tots els textos fins a trobar no la perfecci¨®, no busco la perfecci¨®, sin¨® que fossin com aigua mineral per a l¡¯o?da.

P. Aquest disc apareix quan ja s¡¯insinua la llum al final del t¨²nel de la pand¨¨mia, com la va afectar com a creadora?

R. La pand¨¨mia ens ha recordat que som fr¨¤gils, mortals. M¡¯ho ha recordat, per¨° no ¨¦s un disc pand¨¨mic ni postpand¨¨mic. Per a mi la pand¨¨mia va ser un b¨¤lsam. Vaig fer tot el confinament volunt¨¤riament sola, i em va anar molt b¨¦, per¨° m¡¯ha canviat la manera de veure les coses. Crec que la pand¨¨mia ens ha fet millors encara que ens ha robat coses, moltes. Moltes persones han mort. No puc imaginar que es mori una persona propera, estimada, i que no puguis anar-la a veure, aix¨° s¨ª que ¨¦s brutal, ¨¦s el m¨¦s brutal.