Hist¨°ria d¡¯una desaparici¨®

Cada hora i quatre minuts, desapareix una persona a M¨¨xic, segrestada per un dels vuit c¨¤rtels de la droga. I qu¨¨ vol dir desapar¨¨ixer? Vol dir ¡°que se t¡¯enduguin perqu¨¨ fas m¨¦s servei als c¨¤rtels de les drogues segrestat que no pas lliure¡±; vol dir ¡°que et converteixes en material de guerra o fas d¡¯esclau als camps de treball on es desfan dels cossos de persones assassinades¡±; vol dir ¡°que et facin servir per embolicar paquets de droga¡±, o ¡°que faran servir el teu cos per crear un escenari de la mort¡±, explica Lolita Bosch (Barcelona, 1970) a Agafeu-me a mi (Edicions 62), obra que s¡¯inscriu dins de la seva producci¨® period¨ªstica i liter¨¤ria entorn del narcotr¨¤fic a M¨¨xic i la necessitat de donar veu a les v¨ªctimes.

A Camps abans d¡¯aix¨° (2013), Bosch confiava en la novel¡¤la per narrar les din¨¤miques de funcionament del narco ¡ªla corrupci¨® pol¨ªtica, la por, el blanqueig de diners, la conniv¨¨ncia policial¡­¡ª i les transformacions patides per un pa¨ªs que ha apr¨¨s a conviure amb la viol¨¨ncia. Bosch oferia una narraci¨® polif¨°nica on apareixen, evidentment, les v¨ªctimes ¡ªles mares de nois desapareguts, els periodistes amena?ats i morts, les dones violades i assassinades¡ª, per¨° tamb¨¦ els botxins. Ara, quasi una d¨¨cada m¨¦s tard, l¡¯escriptora catalana posa el focus en les v¨ªctimes i ho fa a trav¨¦s de la hist¨°ria de Roy Rivera, un jove universitari que uns homes vestits amb uniforme policial es van endur. Les v¨ªctimes del narco semblen no existir: tot i que ¡°la quantitat de crims ¨¦s la d¡¯una guerra i la nostra por, en molts llocs i en molts moments, tamb¨¦¡±, escriu Bosch, la comunitat internacional nega que el conflicte tingui un caire b¨¨l¡¤lic i, negant-ho, nega l¡¯exist¨¨ncia d¡¯unes v¨ªctimes a les quals ning¨² reconeix, ni dintre ni fora del seu pa¨ªs, i que, a m¨¦s a m¨¦s, s¨®n injustament titllades d¡¯inc¨°modes.

Don Nepo va morir per investigar la mort del seu fill, perqu¨¨ havia descobert que ¡°s¡¯havien fet trucades des d¡¯una central de policia al m¨°bil que duia el seu fill¡±. Altres pares s¨®n estafats per individus sense escr¨²pols que s¡¯aprofiten del seu dolor i torpedinen interessadament la investigaci¨®. L¡¯estat mira cap a una altra banda. Per aix¨°, Letty, la mare d¡¯en Roy, ¨¦s una mare coratge. Perqu¨¨, malgrat tot, continua lluitant per descobrir qu¨¨ va passar amb el seu fill i per donar a con¨¨ixer la seva hist¨°ria. ¡°No parlis de mi, parla d¡¯en Roy¡±, li suplica la Letty a Lolita Bosch. La veu de l¡¯escriptora no s¡¯imposa, ben contrari, perqu¨¨ el que busca Bosch ¨¦s que s¡¯escolti la Letty, que, a trav¨¦s de les seves paraules, rescata la figura del fill, d¡¯aquell jove estudiant que volia construir-se un futur en el pa¨ªs que li ha robat la vida.

En Roy ¨¦s el veritable protagonista d¡¯Agafeu-me a mi i, a trav¨¦s d¡¯ell, ho s¨®n totes les v¨ªctimes, perqu¨¨, fugint d¡¯aquell paternalisme segons el qual les v¨ªctimes no tenen veu, aqu¨ª s¨®n elles que parlen. I aquest ¨¦s el gran m¨¨rit d¡¯un llibre que escapa de la categoritzaci¨® gen¨¨rica ¡ªcal veritablement categoritzar-ho tot?¡ª i que, a l¡¯hora de reconstruir la vida d¡¯en Roy, utilitza recursos de la novel¡¤la per barrejar-los amb elements propis del periodisme, com pot ser l¡¯entrevista o el reportatge. Sense ret¨°rica, amb un llenguatge directe i sense cap forma de complaen?a, Lolita Bosch ens ofereix un relat dolor¨®s que ens obliga a escoltar i a mirar una realitat de la qual ens arriben, quasi sempre, nom¨¦s unes quantes pinzellades a trav¨¦s de relats, majorit¨¤riament audiovisuals, efectistes i propagand¨ªstics.