No cal follar

El debut del ling¨¹ista Mag¨ª Camps en la ficci¨® amb Sucamulla (Univers) ha servit no tan sols per rescatar un g¨¨nere, l¡¯er¨°tic, que en els ¨²ltims temps estava en l¡¯oblit ¡ªel mateix Camps, el dia de la presentaci¨®, es demanava si aix¨° podia ser degut a la pres¨¨ncia d¡¯erotisme en qualssevol novel¡¤les; una mica com amb els restaurants vegetarians, que al seu dia van ser un boom i ara ja no calen perqu¨¨ arreu hi pots menjar verd¡ª, sin¨® tamb¨¦ per construir una llengua pulcra, normativa, noucentista, que serv¨ªs per parlar d¡¯una mat¨¨ria a la qual solem rec¨®rrer amb multitud de barbarismes, com si en catal¨¤ no hi hagu¨¦s recursos suficients per referir els genitals o les pr¨¤ctiques sexuals. I molt simb¨°licament, Camps es va proposar de prescindir de dos termes que, ja em perdonaran, s¨®n en boca de tothom: polla i follar.

?s ben sabut que en catal¨¤, de termes vinculats al sexe i els genitals, n¡¯hi ha una bona colla, i en bona mesura el fet que haguem redu?t el ventall de possibilitats ¡ªi que sovint aquestes possibilitats siguin interfer¨¨ncies¡ª no es deu sin¨® a la simplificaci¨® que imposen les modes i a la mandra d¡¯oposar-s¡¯hi. Qui vulgui garbellar una mica en el bagatge propi trobar¨¤ dues bones fonts lexicogr¨¤fiques en el cl¨¤ssic Diccionari er¨°tic i sexual de Joan J. Vinyoles (Edicions 62) i en el m¨¦s recent Els mots i la cosa (Blackie Books), l¡¯adaptaci¨® feta per Ricard Borr¨¤s de l¡¯¨¨xit editorial franc¨¨s de Jean-Claude Carri¨¨re. I tampoc hem de menystenir la capacitat d¡¯adequaci¨® als temps de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, que continua impermeable als esmentats polla i follar per¨° que b¨¦ ha incl¨°s seixanta-nou al diccionari normatiu. A la Filol¨°gica deurien tenir una sessi¨® distreta.

Amb aquesta decisi¨®, de fet, Camps gaireb¨¦ realitza un acte antisistema, perqu¨¨ s¨®n uns quants els escriptors i guionistes que recorren a vulgarismes extranormatius a fi de dotar de m¨¦s autenticitat els seus textos, tant si ens referim a pr¨¤ctiques sexuals com si no. En vam tenir un exemple ben il¡¤lustratiu amb la novel¡¤la El c¨¤stig, de Guillem Sala, en qu¨¨ a la recerca d¡¯un realisme convincent es constru?a una llengua liter¨¤ria teixint interfer¨¨ncies a diversos nivells, des de di¨¤legs que es desenvolupaven en catal¨¤ i castell¨¤ segons el personatge fins a frases que comen?aven en una llengua i acabaven en l¡¯altra. L¡¯opci¨®, com no podia ser altrament, ¨¦s liter¨¤riament leg¨ªtima, per¨° tamb¨¦ limitada, perqu¨¨ l¡¯expressi¨® del realisme a trav¨¦s de la llengua nom¨¦s funciona si els referents s¨®n coneguts i compartits. Tan bon punt t¡¯allunyes dels referents i abordes el text des d¡¯un altre codi (per exemple amb la traducci¨® El castigo, a Tusquets), la pru?ja del realisme desapareix i el text s¡¯ha de conformar a ser ling¨¹¨ªsticament versemblant.

La llengua liter¨¤ria ¨¦s tamb¨¦ artifici, ¨¦s tamb¨¦ ficci¨®, ¨¦s un artefacte que, malgrat ser irreal, ha de tenir la vocaci¨® de ser cre?ble. Aix¨° els poetes ho tenen molt clar, per¨° sembla que la idea es difumina a mesura que el g¨¨nere escrit resulta m¨¦s popular i les necessitats de fer una llengua cre?ble busquen concordar amb els mecanismes ¨²tils per fer una llengua aut¨¨ntica, vera?. I aix¨° dona via lliure a les intrusions l¨¨xiques sota l¡¯excusa de les caracter¨ªstiques del personatge, o del registre ling¨¹¨ªstic, amb el cas emblem¨¤tic del castellanisme joder, que sembla obligatori en ficcions escrites i audiovisuals de producci¨® pr¨°pia per¨° que els traductors d¡¯altres lleng¨¹es s¨¤viament eviten; potser un guionista pot justificar la pres¨¨ncia d¡¯un joder en un cert di¨¤leg, per¨° un bon traductor no caur¨¤ en l¡¯error ni tindr¨¤ excuses per fer-ho dir en lloc de fuck.

Potser s¨ª que tots diem follar, per¨° de vegades ja va b¨¦ que ens recordin que les opcions no s¡¯acaben aqu¨ª, i menys encara liter¨¤riament. Camps construeix un conjunt de relats frescos i frescals per mitj¨¤ d¡¯una llengua rica, genu?na, farcida de recursos propis (meravell¨®s el rescat de cremell d¡¯un poema de Salvat-Papasseit) i d¡¯inventats (brillant xarrupafigues) que demostren que el catal¨¤ ¨¦s prou gener¨®s per no haver de rec¨®rrer camins fressats. Basta amb fer anar la llengua amb gust.