El sostre de vidre

No s¨¦ encara quina ¨¦s la not¨ªcia de l¡¯altre dia amb la primera reuni¨® del Pacte Nacional per la Llengua, suposo que la reuni¨® mateix, perqu¨¨ l¡¯informe presentat no deixa de ser una s¨ªntesi pensada, precisament, perqu¨¨ la trobada pogu¨¦s tenir lloc. Dit d¡¯una altra manera, sembla que, perqu¨¨ hi pogu¨¦s seure el major nombre d¡¯actors pol¨ªtics, econ¨°mics i socials, calia rebaixar les expectatives i acceptar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un sostre de vidre, i m¨¦s ara, amb la cosa de la llengua tan candent. Es podia esperar que, en la cuina del Pacte, hi hagu¨¦s transaccions, i que no tot el que s¡¯hi plantejava de partida vei¨¦s la llum sense retocs. Per¨° no eren tan previsibles les ren¨²ncies d¡¯entrada.

L¡¯informe analitza la situaci¨® de la llengua catalana en set ¨¤mbits (demografia, marc jur¨ªdic, educaci¨®, marc socioecon¨°mic i sociosanitari, mitjans de comunicaci¨®, m¨®n digital i comunitat ling¨¹¨ªstica) i planteja els reptes de futur a qu¨¨ ha de fer front, amb poques propostes concretes tanmateix. Se suposa que les propostes han de sorgir, d¡¯una banda, de reunions com la que es va celebrar aquesta setmana, amb partits pol¨ªtics i entitats del Consell Social per la Llengua; i de l¡¯altra, d¡¯un gran proc¨¦s participatiu que encara no sabem com es concretar¨¤.

Aix¨° no obstant, si alg¨² t¨¦ propostes, per exemple per refor?ar la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, ja les pot desar al calaix. Una cerca r¨¤pida permet constatar que la paraula immersi¨® no apareix en l¡¯informe, i tot sembla indicar que el Pacte refor?ar¨¤ la l¨ªnia actual d¡¯Educaci¨® d¡¯esquivar l¡¯aplicaci¨® del 25% a trav¨¦s dels plans ling¨¹¨ªstics de centre ¡°amb relaci¨® als usos vehiculars de les lleng¨¹es¡±. Tampoc sembla que a les universitats es prevegi de refor?ar la llengua catalana ¡ªes considera la l¨°gica dels intercanvis actuals com un fenomen inevitable¡ª m¨¦s enll¨¤ d¡¯assegurar-li uns ¡°n¨ªnxols funcionals¡± (a mi que em perdonin, per¨° aix¨° de n¨ªnxols funcionals fa un tuf de digl¨°ssia que espanta) i d¡¯intentar estendre entre els visitants les bondats d¡¯aprendre el catal¨¤ com una manera d¡¯alinear-se ¡°amb els objectius de construcci¨® europea¡±.

L¡¯¨¤mbit socioecon¨°mic, sobretot en el m¨®n del comer?, tampoc s¡¯escapa del sostre de vidre. No es preveu obrir el mel¨® del deure de disponibilitat ling¨¹¨ªstica (all¨° que ens atenguin en catal¨¤), i per tant continuarem jugant a la loteria de saber si aquell establiment est¨¤ capacitat per fer anar les dues lleng¨¹es oficials en igualtat de condicions (tu, com a usuari, s¨ª que hi tens el dret, per¨° res m¨¦s), malgrat que s¡¯apuntin dues mesures que s¨ª que podrien coadjuvar en l¡¯extensi¨® de la llengua sense violar la llibertat d¡¯empresa: primer, l¡¯apel¡¤laci¨® a la ¡°responsabilitat social corporativa de les empreses¡± per tal que vegin que l¡¯¨²s del catal¨¤ ¨¦s essencial per oferir un bon servei; i segon, la valoraci¨® del catal¨¤ en els processos de selecci¨® de personal, per tal que l¡¯aprenent de la llengua vegi que el seu esfor? t¨¦ alguna recompensa.

En els ¨¤mbits dels mitjans de comunicaci¨® i d¡¯internet n¡¯hi ha de fredes i de calentes. De fredes perqu¨¨, en el primer cas, les propostes brillen per la seva abs¨¨ncia, m¨¦s enll¨¤ de promoure ¡°l¡¯oferta de continguts audiovisuals en catal¨¤ atractius per als joves¡±, ¡°la interlocuci¨® amb les plataformes de v¨ªdeo a petici¨®¡± o dir que ¡°les pol¨ªtiques d¡¯est¨ªmul a la pres¨¨ncia del catal¨¤ s¨®n fonamentals¡±. I de calentes perqu¨¨, quant a repte digital, es planteja el que ¨¦s potser l¡¯¨²nica proposta concreta del text: la creaci¨® d¡¯un centre independent dedicat a les tecnologies de la llengua, amb els objectius, entre d¡¯altres, de facilitar l¡¯acc¨¦s als recursos en catal¨¤ o promoure la recerca avan?ada en intel¡¤lig¨¨ncia artificial.

A l¡¯informe hi ha m¨¦s coses, per¨° en falten d¡¯importants. Els parlants. Hi falta un cap¨ªtol sobre com ens relacionem amb la llengua, qu¨¨ n¡¯esperem i fins a quin punt estem disposats a defensar-la, quins s¨®n els nostres h¨¤bits quan parlem amb els altres, si canviem poc o molt de llengua, si som coneixedors de quins s¨®n els nostres drets ling¨¹¨ªstics i qu¨¨ es pot fer des del Pacte Nacional per la Llengua per augmentar l¡¯autoestima dels parlants de catal¨¤. El Pacte no ha de ser nom¨¦s un compendi de mesures susceptibles d¡¯alimentar la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, sin¨® un projecte col¡¤lectiu assimilable als que, en altres moments de la hist¨°ria, ens han travessat l¡¯espinada.