Teatre per salvar la natura a La Gleva

Chipko vol dir, en indi, abra?ar. I ¨¦s, a la vegada, un moviment amb segles d'exist¨¨ncia de defensa de la natura. Un moviment que planteja, metaf¨°ricament (o no tant) abra?ar arbres. I Chipko ¨¦s, tamb¨¦, el nom de l'obra de la companyia Q-Ars Teatre que han escrit Daniela Feixas i Anna G¨¹ell i que la primera tamb¨¦ dirigeix i la segona interpreta, juntament amb T¨¤nia Ban¨²s. La dramat¨²rgia est¨¤ elaborada a partir de textos de diferents dones valentes que han lluitat contra l'especulaci¨®, contra la colonitzaci¨®, contra la ind¨²stria, contra la mentida... Contra el poder. Persones que, d'alguna manera, han abra?at arbres. Les representacions, a La Gleva Teatre de Barcelona, estan en cartell fins aquest diumenge.

"Hem escrit la dramat¨²rgia a partir, sobre tot, de les biografies de dues activistes, Julia Hill i Wangari Maathai", comenta Feixas. La primera, nord-americana, va copsar l'atenci¨® de tot el m¨®n quan, el 1997 va pujar a una sequoia de 600 anys per evitar-ne tala i s'hi va estar dos anys, sense trepitjar el terra. La segona, keniana desapareguda el 2011, va ser la primera dona africana a guanyar el Nobel de la Pau, el 2004. "La hist¨°ria de Hill ¨¦s incre?ble", diu la directora. "Aporta un munt d'an¨¨cdotes viscudes per ella a 55 metres d'altura per evitar que talessin una sequoia impressionant. La pressi¨® sobre ella va arribar a l¨ªmits impensables, com cremar amb napalm la base al voltant de l'arbre!", revela Feixas, tot insistint en la teatralitat que tenen totes aquestes viv¨¨ncies. "La hist¨°ria de la Maathai la va portar a plantar fins a 51 milions d'arbres al seu pa¨ªs, quan hi va tornar dels Estats Units, on va estudiar i va fer una carrera".

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯¨¨xit o el frac¨¤s dels ¡®millennials¡¯, en mans d¡¯un ¡®like¡¯

¡®El sensespai¡¯, a la Flyhard, descobreix el dolor amagat rere un diagn¨°stic

Lli?ons de la Mare Terra

"La de la Julia i la de la Magari s¨®n dues lluites diferents per una mateixa causa", diu Feixas. "Per¨° totes dues entenen l'amor a la natura com a tesi pol¨ªtica. Plantar arbres ¨¦s el mateix que plantar idees. I per aix¨° els activistes s¨®n perseguits i, sovint, assassinats". Per aix¨° a l'obra es pren partit contra les grans ind¨²stries c¨°mplices de la violaci¨® dels drets de les comunitats ind¨ªgenes, de la tala indiscriminada d'arbres, de l'escalfament global, del malbaratament energ¨¨tic...

Per¨° aquest posicionament es fa des d'un punt de vista teatral. "Posem a dialogar les dues dones, hi ha conflicte, moviment. Tot ¨¦s de la manera m¨¦s teatral possible", explica la dramaturga. El gui¨® de la pe?a contempla tamb¨¦ altres textos de dones i homes que han guanyat batalles a favor de la terra. Tot plegat ¨¦s un cant a la vida: "Des de l'amor a la natura, a trav¨¦s de descripcions, po¨¨tiques, en molts casos, de fulles, arrels, troncs, arbres... expliquem tot el que ens estem perdent, un m¨®n que ¨¦s fonamental, imprescindible, per a les nostres vides".

Tota aquesta cr¨ªtica social es canalitza, doncs, a trav¨¦s del teatre. Estem parlant de teatre documental? "Estem parlant de teatre", respon la Daniela, despr¨¦s de pensar-s'ho una mica. "No ho podem evitar, ¨¦s el nostre llenguatge, el que ens omple, l'eina que ens fa explicar hist¨°ries. ?s evident que hi ha molta documentaci¨®, ens basem en experi¨¨ncies reals, i molt dures, per¨° no oblidem en cap moment que el teatre ha de ser una manera entretinguda de representar la realitat. L'espectador ve a gaudir una estona. Ja hi ha documentaci¨®, informaci¨®, llibres sobre aspectes mediambientals, com sobre feminisme, abusos sexuals o racisme. Aqu¨ª les aprofitem per explicar una hist¨°ria". La dramaturga, autora d'obres com Ser¨¤ el nostre secret, sobre l'ab¨²s infantil, o Sandra, que es va veure a la Beckett dins del cicle Viol¨¨ncies de g¨¨nere i estructures de poder, insisteix que tots aquests arguments no es poden deslligar els uns dels altres.

"L'espai ¨¦s pr¨¤cticament buit, hi ha tres troncs i alguna cosa d'attrezzo, per¨° unes imatges i v¨ªdeos que no paren de projectar-se sobre el fons del teatre o sobre les cossos de les actrius, que se submergeixen a dins, fent mappings, donen una sensaci¨® de moviment i de dinamisme". S¨®n representacions de la natura, figures abstractes que representen emocions i, al final, imatges documentals de les protagonistes. L'altre element clau de l'obra ¨¦s l'espai sonor i la banda sonora.